Entrevista de la revista “L’Opinió”, publicada aquest agost
Nascut a Barcelona ara fa 52 anys, en Jordi Martí i Galbis va entrar com a nou regidor de Sants-Montjuïc el passat 1 de juliol del 2011. Treballar de nou amb l’Alcalde Xavier Trias “el meu referent polític” i “un veritable Alcalde de les persones” ha resultat per ell “l’època més intensa de la meva vida política i alhora la més gratificant”. I encara li queden dos anys per endavant. En aquesta entrevista veurem com és un dia de feina amb el nostre regidor, com veu el Districte de Sants-Montjuïc i quin paper considera que ha de jugar la ciutat de Barcelona en el procés cap a l’Estat Propi.
Aquest passat juliol es van acomplir dos anys al capdavant del govern municipal. Em podries definir amb 3 paraules què han representat aquests 2 anys per a tu?
Esforç: Hem abocat, i hi seguim abocant, un munt de temps al contacte ciutadà tot compatibilitzant-lo amb l’absorbent tasca de despatx. La feina tragina del Districte a casa i viceversa, però cada minut que es dedica al ciutadà és un minut de confiança mútua que cal seguir treballant. Hem de recuperar el prestigi de la política, hem de recuperar la bona política i transmetre-li al ciutadà no només que se l’escolta, sinó que se l’entén i que som el seu altaveu. La ciutat de les persones que abandera el nostre Alcalde s’ha de construir des de l’exemple. Estem aquí per millorar els barris de Sants-Montjuïc. I sabem que forjar l’empatia de nou enmig de la desconfiança generalitzada en què estem no és fàcil, però aquest és el nostre repte.
Realisme: Per primer cop en molts anys es parla clarament de les coses amb la ciutadania. Les mitges tintes no ens agraden si les podem evitar. Què es pot fer i que no? Com es pot fer? i quan es pot fer? Preguntes que a priori semblen senzilles, però que requereixen d’un fort exercici de transparència i una acurada avaluació de priorització. En aquest bany de realisme, doncs, la honestedat és clau per recuperar aquella confiança de la que abans parlàvem i on hem d’abocar molt d’esforç. Si hi ha una característica molt clara d’aquest govern és la seva vocació de servei.
Imaginació: Esprémer totes les possibilitats que les normes que ens hem dotat ens ofereixen; repensar la manera de fer les coses per a tenir el mateix guany social amb menys inversió; resoldre derivades de la transformació urbana que solen quedar al marge de la planificació; són condició necessària per tal d’augmentar les intervencions de millora dels carrers i places del Districte. La remodelació de Can Batlló en seria el buc insígnia d’aquesta nova política que plantegem, amb un retorn als orígens, després de 36 anys inamovible.
Com és un dia de feina a la regidoria de Sants-Montjuïc?
El matí el comencem amb reunions amb veïns, enllaçades, una darrere l’altra. Si cal fer una reunió interna també es fa entremig. Cap al migdia repasso les signatures que tinc pendents i alguns dels temes del districte amb el meu equip. Perquè el treball en equip és fonamental i la clau de tot èxit col·lectiu. Aprofito, doncs, per donar les gràcies a tot el meu equip ja que jo sol amb 8 barris i 185.000 habitants no donaria l’abast.
Tota aquesta dinàmica de trobades sense deixar de contestar e-mails. Passat el dinar, solc atendre els mitjans locals (Sants 3 Ràdio i Sants-Montjuïc ràdio) i a la tarda i fins a la nit molts cops surto a donar suport a una o més entitats del Districte que estiguin fent un acte públic o una activitat pels seus barris. Realment, veure la feina que fan dia rere dia tot el conjunt d’entitats del districte, reconforta i et permet agafar més energia per seguir ajudant-los a fer barri i millorar Barcelona.
El Districte de Sants-Montjuïc va ser el primer de tot Barcelona en obrir les portes a l’Assemblea Nacional Catalana per a realitzar un acte de caire sobiranista. Com veu la ciutat de Barcelona en tot aquest procés cap a l’Estat Propi?
Segura. Confortable. Exercint de capital del futur Estat Català.
Li ho preguntaré d’una altra manera. Imaginem que avui som a 12 de setembre. La cadena humana ha estat un èxit. Tot el món se n’ha fet ressò: de Seül a Sao Paolo, passant per Brussel·les, Washington i Moscou. S’imagina vostè amb el reconeixement que té Barcelona com a marca exercint el co-lideratge del procés al costat del MH President Mas?
Barcelona és forta, més encara del que ens podem arribar a imaginar. El President Mas, però, malgrat la paupèrrima situació de la Generalitat, té un lideratge moral, espiritual, molt fort. Barcelona ha d’estar a un costat, empenyent en tot allò que el Consell Municipal decideixi. La nostra prioritat en el dia a dia són els ciutadans de la ciutat, i de moment replicar esforços no seria ni útil ni prudent. No descarto, però, que puguem veure en un futur proper tot el món municipal al costat del President per demanar novament, davant el món, la nostra voluntat de decidir lliure i democràticament el futur de Catalunya.
Abans d’acabar ens agradaria que recomanés un llibre i una pel·lícula per aquest estiu als veïns i veïnes de Sants-Montjuïc.
Recomanaria anar a veure ‘Hannah Arendt’, sense dubte. Una gran pel·lícula basada en fets reals al voltant del món jueu pocs anys després de la fi de la segona guerra mundial. Com dirien en anglès: un must see.
Pel que fa al llibre, i aprofitant la celebració del Tricentenari, recomano llegir “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol, sobre la Guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714. Ara més que mai, cal homenatjar amb el seu record tots els catalans que van decidir no rendir-se i lluitar fins al final per defensar la ciutat. Gràcies a ells, avui, tres segles més tard, podem mantenir viva la flama de la llibertat.