Paradigma d’un mal govern

La Rambla, centre neuràlgic de Barcelona i icona internacional de Catalunya, s’ha convertit en el paradigma d’una manera de gestionar la ciutat, per part del govern municipal d’Ada Colau, allunyada de tota lògica i rigor. Barcelona és una gran ciutat, una capital internacional de primer ordre, i una de les ciutats amb més atractius del món; però una ciutat liderada per un mal govern. I a la Rambla li està passant alguna cosa semblant. Un eix carregat de bellesa i d’història, d’atractius i de potencialitats, que ha patit els últims anys les decisions i les indecisions d’un govern municipal incapaç de dibuixar certeses pel que fa a la necessària transformació que li cal a aquest important carrer de la ciutat.

La Rambla compta amb uns actius de primer ordre, que van més enllà dels entorns que dibuixa, els seus edificis, el seu patrimoni i l’espai públic que actua amb una gran capacitat d’atracció de visitants. Ens referim a les entitats, comerços, empreses i institucions que vetllen de manera constant i compromesa per la seva cura, manteniment i promoció. En aquest sentit, cal fer un especial esment als Amics de la Rambla, motor de nombroses iniciatives i projectes de dinamització i dignificació de la Rambla.

Les obres de la Rambla s’executaran en cinc fases, fet que ens porta a un horitzó de finalització dels treballs d’aquí a set anys

(imatge Junts.Barcelona)

En l’actualitat, s’han començat a executar les obres de remodelació de la Rambla, en la seva primera fase, entre el passeig Colom i el portal de Santa Madrona. Unes obres que han començat amb sis anys de retard des de l’aprovació del projecte, tal com ens recorda el marcador electrònic que compta els dies instal·lat a la façana del Cafè de l’Òpera. Unes obres que s’han vist precedides per uns inacabables processos participatius, que han dilatat el procés de presa de decisions polítiques i els acords pressupostaris que havien de certificar la prioritat política que aquest projecte exigia. Però l’aprovació definitiva del projecte va anar acompanyada d’una sorpresa que afegeix incertesa i preocupació a bona part dels veïns, comerciants i institucions de la Rambla i els seus entorns: les obres s’executaran en cinc fases, fet que, a una mitjana de divuit mesos per cada fase d’obres, ens porta a un horitzó de finalització de les mateixes d’aquí a set anys!

Evidentment, aquesta previsió és del tot contraproduent en relació als interessos veïnals, dels operadors de la zona i de la mobilitat general. En aquest sentit, des de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, hem presentat diferents iniciatives i fins i tot s’ha aprovat una proposició que plantejava una reducció de cinc a tres fases i una reducció de set a quatre anys d’obres, per limitar l’impacte que, amb tota seguretat, tindran uns treballs de tan llarga durada. Aquest és, a més, el compromís electoral de la candidatura de Xavier Trias.

La Rambla es mereix el màxim interès i la màxima prioritat política i pressupostària del govern municipal. La degradació que ha patit els darrers anys per manca de manteniment, brutícia i inseguretat és injustificable. La Rambla mereix brillar i ser, de nou, un dels eixos vertebradors de la ciutat, i no només per als turistes.

(publicat a Línia la Rambla el 30 de gener de 2023)

Jordi Martí Galbis

Regidor portaveu Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

LA MILLOR BARCELONA, AMB XAVIER TRIAS

Ahir dilluns al vespre, en el sopar nadalenc de Junts per Catalunya de Barcelona, ens vam trobar tres centes persones per gaudir d’una gran vetllada al Centre Cívic Cotxeres de Sants. El que havia de ser una trobada d’afiliats i simpatitzants per compartir bons moments d’amistat i bons desitjos nadalencs, va acabar sent una nit en la que finalment es va desvetllar allò que molts barcelonins esperàvem i desitjàvem des de fa mesos: l’anunci de Xavier Trias de donar un pas endavant i expressar el seu desig d’encapçalar la candidatura electoral que faci possible el canvi al capdavant de la batllia de Barcelona.

Feia mesos que s’especulava sobre aquesta possibilitat. A cinc mesos per les eleccions, finalment l’alcalde Xavier Trias, ha acceptat el repte. Tal com ens va dir, la decisió ha estat el fruït d’un conjunt de factors entre els quals es troben l’àmplia demanda de molts barcelonins perquè encapçalés i liderés el canvi que necessita Barcelona. Però sobre tot, han estat la seva gran estima per la ciutat i la seva gran generositat les que l’han empès a donar el pas. És inqüestionable que Barcelona no podrà aguantar un tercer mandat del pitjor govern que ha tingut l’Ajuntament els darrers quaranta anys. Xavier Trias ha estat un dels millors alcaldes de la Barcelona contemporània i ho sap perfectament.

Després de la seva voluntat expressada al final del sopar, que va ser rebuda amb grans mostres d’alegria i de suport per part de tots nosaltres, ara s’haurà d’articular els procediments interns per tal que des de la Federació de Barcelona de Junts per Catalunya es garanteixi els requeriments reglamentaris per a la seva votació i ratificació per part dels afiliats, en el supòsit que no es presenti cap més candidat.

Estem convençuts que a partir d’avui l’esperança de la recuperació de la millor Barcelona serà compartida per milers de barcelonins i de catalans. No podem caure ni en el conformisme ni en la renúncia. No podem admetre que Barcelona sigui ni la ciutat insegura en que s’ha convertit ni una ciutat que expulsa a la seva gent, com ho demostra el 30% dels barcelonins que admeten la seva voluntat de deixar la ciutat segons els últims baròmetres municipals. Xavier Trias va demostrar durant el seu mandat al capdavant del govern municipal una capacitat i un lideratge contrastats per fer de Barcelona una capital orgullosa i de progrés, amb un Ajuntament ben gestionat i amb una gran capacitat de projecció internacional.

Comença una nova cursa al servei de Barcelona i els barcelonins. Amb l’objectiu de deixar enrere el mal govern municipal actual. Un govern que ha degradat la ciutat i que governa només pels seus. Un govern que divideix la ciutat entre els bons i els dolents, i que gestiona els recursos públics amb manca de rigor i massa sovint des del sectarisme. Volem retornar la il·lusió a la ciutat i l’esperança a la gent que viu i treballa a Barcelona, i la que ens visita durant tot l’any i que també pateix els problemes que ha provocat el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni.

Amb Xavier Trias i de la mà de tota la gent que vol i anhela el canvi, ens disposem a fer possible el somni. Ens hi acompanyeu?

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona

Desembre de 2022

QUATRE ANYS I MIG SENSE EL TRAMVIA BLAU.

El mes de febrer de 2018 el Tramvia Blau va deixar de donar servei. Des del 1901 ha format part de la vida quotidiana de Barcelona, essent molt més que un simple tramvia de barri o un tramvia turístic. Ha estat i ha de continuar sent pura memòria històrica i una icona emblemàtica de la ciutat. El que havia de ser un breu parèntesi per actualitzar i modernitzar un tramvia des del punt de vista tecnològic ha passat a esdevenir una llarga espera que el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni justifica per la pandèmia de la Covid19, però que amaga la negligència d’un govern que retarda els projectes que no l’interessen i accelera els que, com la Superilla Barcelona o la connexió del tramvia per la Diagonal, imposa per interessos electorals.

El tancament del servei del Tramvia Blau va provocar una forta mobilització popular reivindicant-ne la seva ràpida posada en marxa. Veïns, entitats i una plataforma cívica, juntament amb els diferents grups municipals de l’Ajuntament i del Districte de Sarrià-Sant Gervasi hem demanat reiteradament al govern certeses sobre l’inici de les obres i el calendari d’execució del projecte. Però el govern municipal s’ha limitat a explicar que la previsió de l’inici de les obres s’ajornava al proper mandat municipal. I amb aquesta decisió, s’esvaeix una inversió de 19 milions d’euros que confirma el càstig inversor del govern cap a un districte, el de Sarrià-Sant Gervasi, que continua estan a la cua dels deus districtes de Barcelona pel que fa a les inversions municipals.

Imatge de Metropoli Abierta

Cal denunciar, a més, l’incompliment de la paraula donada pel regidor del districte Albert Batlle en el sentit de constituir i convocar una Comissió de Seguiment multidisciplinar per tal que els veïns i les entitats tinguin l’oportunitat de ser informats i de participar durant l’execució del projecte. Promeses buides que denoten un estil de fer política a les antípodes del que la gent reclama.

Des del Grup municipal de Junts per Catalunya de Barcelona hem recordat que aquest mes de setembre venç el termini per disposar del projecte executiu constructiu, i per tant cal procedir a la immediata licitació de les obres i l’adjudicació de les mateixes. Hem demanat doncs que les obres comencin l’any que ve, que no hi hagi més retards i disposar d’un calendari de les obres de remodelació tant de l’Avinguda Tibidabo com de les places Kennedy i Doctor Andreu, i del carrer Bosch i Alsina, on s’ubiquen les cotxeres i el taller.

El retard d’aquest important projecte urbanístic i de mobilitat confirma la discriminació inversora que pateixen els barris del districte de Sarrià-Sant Gervasi per part del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni. Aquest estat de coses només podrà solucionar-se amb un canvi de govern. Un nou govern que inverteixi el que els barris del districte necessiten i reivindiquen des de fa anys i que no arriba, per la senzilla raó que es tracta d’un districte que no vota el partit de l’alcaldessa.

(Publicat a Metropoli Abierta, 10 setembre 2022)

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu del Grup Municipal de

Junts per Catalunya

El govern Colau

La degradació de la convivència a Barcelona és un fenomen que forma part del dia a dia de la nostra ciutat. Sembla impossible acostumar-s’hi, però ens acostem a una consciència perillosament conformista davant d’un incivisme desbordat. Tampoc semblava possible acostumar-se a la violència que s’ha apoderat de barris com el Raval i altres, i al final, molts veïns, i fins i tot els cossos policials, admeten que han començat a relativitzar imatges de violència que ens transporten als anys 80.

Aquest estat de coses no són producte ni de la casualitat ni del fatalisme. Quan per incompetència, prejudicis ideològics o per deixadesa del govern municipal es crea un determinat caldo de cultiu, els problemes s’acumulen i l’efecte crida fa la resta. La teoria dels vidres trencats és coneguda. Quan un element com un vidre es trenca i no se substitueix amb rapidesa, augmenten les possibilitats que la trencadissa vagi a més.

I a Barcelona, amb la inacció del govern municipal davant l’incivisme, ha passat quelcom de semblant. Tenim una Ordenança municipal de Civisme que no s’aplica amb fermesa. I les sancions que s’imposen, o no són dissuasives o directament no es cobren. Venim del mandat municipal 2015-2019 durant el qual el govern d’Ada Colau va voler modificar l’Ordenança, per fer-la més laxa, i no se’n va sortir, per manca de suports. Un mandat en el que l’autoritat de la Guàrdia Urbana va patir una minva important  provocada pel mateix govern municipal. I tenir a la Guàrdia Urbana desemparada o directament desautoritzada és un greu problema per a la ciutat i la bona convivència.

 I en l’actual mandat el govern ha estat incapaç de promoure la modificació d’una Ordenança que ja té quinze anys i que necessita ser posada al dia de manera urgent. La divisió interna del govern, entre els que volen modificar-la i els que aquesta reforma no entra dins de les seves prioritats, és un problema greu que paguem els ciutadans. L’incivisme s’ha apoderat de la ciutat i el govern Colau-Collboni sembla que hagi dimitit de les seves responsabilitats.

Necessitem una nova Ordenança de Civisme, actualitzada, que incorpori noves estratègies i recursos per combatre eficaçment l’incivisme i la degradació que pateix la ciutat. I una Ordenança amb sancions més altes per castigar les infraccions més greus, com per exemple les que malmeten el patrimoni protegit o provoquen aldarulls i pertorbacions greus de la convivència. Però el que necessitem, sobre tot, és un govern que faci complir les ordenances i les lleis. I aquest govern ha demostrat que és incapaç tant de promoure la modificació de l’Ordenança com de fer-la complir amb totes les seves potencialitats.

Tenim un problema de valors i de relativització dels comportaments, en molts casos. I en el passat, fins i tot hem vist imatges de responsables polítics del partit d’Ada Colau que ens han avergonyit. Alguns fins i tot orinant al carrer o deixant per escrit que aquesta pràctica no mereix cap retret. Per això també és molt important que l’Ajuntament no deixi de fer campanyes de sensibilització sobre la importància del respecte, de la convivència i del civisme; a les escoles i instituts, així com als mitjans de comunicació i a l’espai públic. El govern actual ja ha demostrat que és incapaç d’assumir aquests reptes. Cal un nou govern que recuperi el temps perdut i assumeixi les seves responsabilitats. I des de Junts per Catalunya assumim el compromís i aspirem a ser part de la solució, perquè Barcelona torni a ser una ciutat cívica, neta i endreçada.

(publicat a Metrópoli, 23/06/22)

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya Barcelona

La degradació patrimonial; un altre passiu del govern Colau- Collboni.

Ens trobem a la recta final del mandat municipal. A un any per a les eleccions municipals comença a ser el moment de fer un balanç provisional del llegat que el govern Colau-Collboni deixarà al proper batlle o batllessa. I si la situació de la inseguretat, la brutícia, el caos de la mobilitat o els problemes per accedir a un habitatge a preu assequible ja semblen passius d’impossible recuperació abans del maig de 2023, estem davant d’un altre fenomen mai vist a la ciutat que ens afecta al moll de l’os de la nostra història i de la nostra identitat: la degradació i la pèrdua patrimonial, tant del patrimoni monumental, històric i protegit, com del que tot i no estar catalogat, mereix ser conservat i defensat.

Durant tot el mandat, des del Grup Municipal de Junts per Catalunya ens hem mostrat especialment actius i compromesos amb la defensa, protecció i difusió del nostre patrimoni, especialment del protegit pel Catàleg. Hem presentat diferents iniciatives i denúncies, tant al Plenari Municipal com a les Comissions d’Ecologia i Urbanisme, i a la de Presidència i Seguretat. I a tots i cadascun dels districtes de la ciutat. I davant dels mitjans de comunicació, així com de la mà de les entitats de memòria històrica i de defensa del patrimoni. Però durant tres anys el govern Colau-Collboni ha estat incapaç d’impulsar polítiques efectives de protecció patrimonial, més enllà de titulars mediàtics i compromisos buits.

Protegir i difondre el patrimoni d’una ciutat com Barcelona, que gaudeix d’autèntiques joies arquitectòniques i urbanístiques que abasten des dels primers pobladors, passant pel gòtic civil, el noucentisme i el modernisme, és una obligació no només política, sinó també cívica i moral. I el que està passant a Barcelona els darrers mesos, amb actes de vandalisme, robatoris d’elements ornamentals protegits i grafits que han malmès murs, portes i altres parts d’edificis eclesiàstics i civils, no s’havia viscut mai. I el problema no es troba només en comportaments incívics i delictius d’una minoria. També el tenim, sobre tot, per la deixadesa, la manca de prevenció i la manca de reacció d’un govern municipal que és ostatge de la seva relaxació ideològica i de relativitzar comportaments antisocials que no poden quedar impunes. En definitiva, patim un govern que té al.lèrgia a fer complir les Ordenances Municipals amb tots els ets i uts i a donar l’autoritat que li és pròpia a la seva policia, la Guàrdia Urbana. Fa poques dates, davant la “crisi mediàtica” que ha provocat la constant pèrdua patrimonial a la nostra ciutat, el govern ha aprovat una Mesura de Govern anomenada “Barcelona, ciutat patrimoni”, que arriba tard i sense el pressupost necessari. I mentrestant hem vist, amb estupefacció i irritació, com es malmet Santa Maria del Pi, com la Muralla del Mar s’ha convertit en un abocador d’escombraries, com es destrossen escuts centenaris, com desapareixien elements de la via pública com el drac de metall forjat de la Baixada de Santa Eulàlia, o com es vandalitzava per tercera vegada el monument a la Sardana a Montjuïc i la Granja del Ritz a Vallbona. I si ens hem de referir a patrimoni municipal i protegit cal referir-nos a l’estat de semi ruïna en el que es troben el Palau del Marquès d’Alfarràs al Laberint d’Horta o l’Hivernacle i l’Umbracle de la Ciutadella.

Cal voluntat política per fer complir les ordenances i per sancionar exemplarment els que gosen malmetre el patrimoni de tots. I si el govern municipal instal.la desenes de càmeres als carrers per sancionar els conductors de vehicles que cometen infraccions, que les instal·lin també al voltant dels edificis històrics i patrimonials protegits.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

El preu del despotisme il·lustrat del govern Colau-Collboni.

A poc més d’un any perquè tinguin lloc les eleccions municipals, Barcelona està a punt de convertir-se en un experiment que amenaça amb fer saltar pels aires els valors inherents a les successives transformacions urbanístiques, econòmiques i socials, producte d’amplis consensos tècnics i d’alambicats acords polítics, que amb vocació de transversalitat han interioritzat el coneixement, l’expertesa i la solvència de nombroses persones i entitats compromeses amb Barcelona.

I és un experiment que ens pot sortir molt car perquè una bona part dels projectes que està executant el govern Colau-Collboni són irreversibles i amenacen radicalment les funcionalitats més fonamentals d’àmbits tant sensibles com la mobilitat, el comerç, l’economia o la qualitat de l’aire. L’urbanisme tàctic i precari, les Superilles o la Zona de Baixes Emissions en són els exemples més destacats d’aquestes amenaces.

El títol d’aquest article fa referència al model polític que apareix durant la segona meitat del segle XVIII i que es basa en prendre decisions per el poble, però sense comptar amb l’opinió del poble, barreja de l’absolutisme més recalcitrant i de la il·lustració més classista. I ara patim la versió 2.0 d’aquest despotisme il·lustrat. El que llueix cada dia el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, que s’ha llençat a una cursa frenètica de projectes urbans que destruiran la rica i complexa malla urbana que te el seu quilòmetre zero a l’Eixample de Cerdà i de despesa pública insostenible i irresponsable, perpetrats d’esquenes a la gent i a l’interès general. Només cal recordar el frau del programa electoral de BcnenComú de 2019, quan plasmava el compromís de “tenir en compte l’opinió de la ciutadania amb consultes vinculants abans de tirar endavant projectes de gran capacitat de transformació urbana”. Aquesta ha estat una altra farsa, de les moltes que han caracteritzat l’acció del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, atès que el balanç del capítol de consultes a la ciutadania ha estat 0.

Aquesta manera despòtica i sectària de fer política ha tingut una clara resposta: la judicialització de les grans decisions del govern municipal, que molt probablement acabin amb un govern que actua amb prepotència i sense pensar en les conseqüències dels seus actes.

Fotografia de Beteve.

Des de Junts per Catalunya hem anunciat la imminent presentació d’una denúncia davant de l’Oficina Antifrau per les greus irregularitats que hem trobat en els expedients del Programa “Amunt Persianes”, de compra de 50 baixos amb locals comercials per part del govern municipal. Però no podem oblidar altres accions legals, denúncies, querelles i contenciosos que diferents persones, col·lectius i empreses han presentat contra el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), contra les subvencions a entitats afins a BcnenComú, contra la prohibició de l’establiment del Centre Cultural Hermitage a la nova bocana del Port de Barcelona, per la contaminació de la Planta incineradora de TERSA, contra el Reglament de Participació, contra la regulació del dentista municipal, contra la taxa de vivendes buides, contra l’abast de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), contra la denegació de la llicència de construcció d’un hotel a les Drassanes, contra el projecte dels Eixos Verds de la Superilla, contra el projecte de remodelació de la Via Laietana, contra els blocs de formigó, contra l’expropiació de l’antic Hotel Buenos Aires de Vallvidrera, i molts altres casos que dibuixen un escenari dantesc, tant pel que fa a les possibles responsabilitats dels membres del govern Colau i Collboni com pels efectes que aquestes accions i les resolucions judicials poden tenir per les arques municipals.

L’hora és greu i es mereix la màxima contundència per part de l’oposició i la total determinació de la societat civil, si cal, defensant la legalitat davant dels jutges i tribunals. Ada Colau i els comuns sobreviuen gràcies als suports còmplices de Jaume Collboni i del PSC com a socis de govern i d’ERC com a soci preferent i crossa que els apuntala des de fora.

L’horitzó del canvi el maig de 2023 només el pot frustrar la fragmentació de l’espai polític de l’oposició o una nova operació com la que va protagonitzar Manuel Valls i Ciutadans, votant la pitjor alcaldessa dels últims 40 anys a canvi de neutralitzar un possible govern sobiranista. 

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal

Junts per Catalunya

EL TRAMVIA PER LA DIAGONAL: UN FRAU DEMOCRÀTIC I UN GREU MALBARATAMENT DE RECURSOS PÚBLICS.

Les obres de la connexió del tramvia per la Diagonal ja han començat, i amb elles s’ha consumat un dels majors atemptats contra l’exitós “model Barcelona”. De res han servit els advertiments que aquests últims anys han llançat personalitats i experts del prestigi de Josep Acebillo, Germà Bel, Lluís Permanyer, Oriol Bohigas, Joan Anton Solans i d’institucions com el mateix RACC. Tampoc han volgut ser escoltades les crítiques i les alternatives que hem plantejat des de Junts per Catalunya i des d’altres formacions polítiques, entitats i plataformes ciutadanes. I de manera incomprensible s’han silenciat els estudis acadèmics independents que han qüestionat la manca de retorn social de la inversió pública que implicarà aquest projecte.

Ha estat un projecte bloquejat per la manca de suports polítics suficients a l’Ajuntament fins que ERC ha donat el seu vist i plau, passant de ser el soci preferent d’Ada Colau i Jaume Collboni a ser membre de facto del tripartit municipal. La connexió del tramvia per la Diagonal és el fruit de l’aliança dels lobbys ferroviaris i dels moviments socials subvencionats que lluiten per l’expulsió del vehicle privat de la ciutat. Un govern solvent i una societat madura mai haurien de promoure, i molt menys acceptar, un projecte que implicarà una inversió pública superior als 200 milions d’euros quan existeixen dues alternatives més sostenibles des del punt de vista financer i de la mobilitat: l’autobús elèctric biarticulat de gran capacitat D30, operat per l’empresa pública metropolitana TMB (i 10 vegades més econòmic que el tramvia), i l’allargament de la línia del Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat, entre la Plaça d’Espanya i Gal.la Placídia, amb parada a Francesc Macià, final actual del ramal del Llobregat del tramvia. I si amb això no n’hi hagués prou, cal recordar que la connexió de punta a punta de la Diagonal amb el tramvia, ja estarà servida per la L9 del metro l’any 2028. En definitiva, estem davant d’un sense sentit, i també d’un frau democràtic. No podem oblidar que el 2010 el govern de l’alcalde Jordi Hereu va portar a terme una consulta que va donar com a resultat que un 80% dels participants van votar a favor de mantenir l’Avinguda Diagonal amb la seva secció actual, excloent d’aquesta manera la proposta del tramvia. Una dura derrota política del PSC que va comportar la dimissió de l’aleshores tot poderós 1r Tinent d’alcalde Carles Martí.

Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro implanta un tramvia en superfície pel centre de la ciutat des de fa més de 30 anys. A les grans ciutats europees el tramvia s’articula com a corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics on l’extrema densitat és incompatible amb la seva tipologia i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 metres.

Imatges de La Vanguardia i Pinterest

La connexió del tramvia per la Diagonal és doncs un error immens i una greu demostració d’incompetència política que hauria de provocar la caiguda del govern responsable d’aquesta decisió, el maig de 2023. El tramvia per la Diagonal no solament col.lapsarà la ciutat i l’àrea metropolitana durant els 8 anys d’obres (sumades al caos que provocaran les obres de la Superilla a l’Eixample), sinó que contribuirà decisivament a una major congestió i contaminació, serà un mode de transport que depredarà grans quantitats d’espai públic, generarà greus problemes de mobilitat quan es produeixi una avaria o un accident, provocarà una greu ferida segregadora des del punt de vista de la connectivitat entre els barris, malmetrà urbanísticament una de les avingudes mes emblemàtiques de la ciutat i de tota Europa, contribuirà a consolidar els beneficis desproporcionats de les empreses privades concessionàries del servei, fagocitant milers d’usuaris dels autobusos de TMB, operador públic metropolità, i incrementant d’aquesta manera el seu dèficit d’explotació. Els 14 milions d’euros que els accionistes de les empreses concessionàries es van repartir en concepte de dividends pels beneficis obtinguts l’exercici de 2020 dona pistes sobre el per què de l’interès en allargar el negoci, més enllà de l’any 2032, data de la finalització de l’actual concessió. Ada Colau, Jaume Collboni i Ernest Maragall, amb el seu matrimoni de conveniència en favor d’aquest projecte amb peus de fang han segellat l’aliança de la vergonya, contra els interessos de Barcelona i greument perjudicial per les arques municipals, per la mobilitat i per la qualitat de vida dels barcelonins. Serà difícil revertir les obres de la primera fase d’aquest projecte; però és de sentit comú impedir, democràticament, que s’executi la resta del projecte, i es recuperi l’alternativa del bus elèctric i de l’allargament de la línia dels FFGGCC i de la L9 del metro a les que m’he referit anteriorment.

(Aquest article ha estat publicat el 14 de març de 2022 a Metropoli Abierta)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

Març de 2022

LA BARCELONA POST COLAU

La degradació que està patint Barcelona és ja tant inqüestionable com dolorosa i la batllessa Colau és la màxima responsable d’aquesta decadència.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu Junts per Catalunya Barcelona.

Per l’activisme però sense cap altre coneixement de la ciutat ni de la governança de l’ajuntament, Ada Colau arriba a ser la batllessa de la capital de Catalunya. La responsabilitat d’haver portat Barcelona al pitjor dels seus moments està ben repartida; en són corresponsables el seu propi partit, Barcelona en Comú, també el PSC de Jaume Collboni, que ha prioritzat el poder abans que exercir una oposició responsable, i Manuel Valls i els seus regidors, que van impedir amb el seu vot la investidura d’un batlle independentista, assumint així la seva part en l’operació d’Estat que va ser l’elecció d’Ada Colau.

Les dades catastròfiques apuntades pel Baròmetre Municipal de juliol d’enguany, que situen la gestió municipal com a segon problema més important pels barcelonins després de la inseguretat, són la prova de la pèssima gestió del govern d’Ada Colau. Sumem-hi  a això que un terç dels barcelonins  declaren estar disposats a marxar de Barcelona i arribarem a la  situació d’emergència actual, davant la que cal bastir l’alternativa per les properes eleccions municipals del maig del 2023.

A aquest nefast balanç de la gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni que apunta un baròmetre municipal rere un altre, cada sis mesos, cal preguntar-se on és la seva capacitat d’autocrítica, tant necessària per donar un cop de timó a la manera de governar.

Els problemes principals han esdevingut crònics i s’han enquistat greument: inseguretat, manca d’habitatge a preu assequible, desnonaments, brutícia i manca de manteniment de l’espai públic, urbanisme tàctic desfasat i incomprensible, persistència dels assentaments irregulars, vandalisme i incivisme, venda i augment en els consums de drogues, etc.

Aquest mes d’agost ens ha portat una nova crisi, que s’afegeix a la situació ja prou degradada que venim arrossegant els darrers mesos i anys: una crisi de convivència preocupant durant les festes majors de Gràcia i Sants, on s’han vist imatges d’incivisme, baralles i violència entre grups de persones i també contra els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. El malestar dels barcelonins va en augment i per primera vegada hem pogut veure –i gaudir- de les primeres xiulades dedicades a Ada Colau, per part dels veïns i veïnes, en el moment de les seves intervencions durant els pregons de les festes majors de Gràcia i Sants.

A partir del 24 de setembre gaudirem  de la Festa Major de Barcelona , “La Mercè”.

Aquesta situació provocada ja és irreversible. No hi ha al govern municipal cap capacitat política, ni talent, ni voluntat d’esmena per reconduir la situació. L’herència amb la que es trobarà el proper govern sens dubte, serà una dura hipoteca. Aquest estat de coses i la necessitat de recuperar el pols de Barcelona demanen una alternativa política clara, reconeixible,  forta i contundent. La necessària i més que justificada crítica al govern de Barcelona maldestre ha d’anar acompanyada d’ofertes alternatives i plantejaments de futur que aportin certeses, il·lusió i  compromís per la sortida de la crisi social i política que ens ha portat Ada Colau i el seu govern. Alternatives i projectes, que Junts per Catalunya aspirem a defensar des del coneixement de la ciutat i els seus barris, des de la consistència de les propostes que hem defensat durant més de dos anys, tant al Consell Plenari com a les Comissions de Plenari i als plenaris dels deu Districtes de la ciutat, però i, sobre tot, de la mà de la societat barcelonina.

Cal expulsar el sectarisme, el dogmatisme i el dirigisme que caracteritza Ada Colau i el seu equip de govern amb el PSC i optar de manera clara i transparent pel diàleg empàtic i permanent amb les entitats, les institucions, les plataformes de tota naturalesa i amb els veïns dels setanta- tres barris de Barcelona. Creiem en la col·laboració públic-privada i creiem en la iniciativa social sense ànim de lucre; valorem com imprescindibles els col·legis professionals, els gremis i les entitats veïnals. El compte enrere pel canvi, ha començat.

Jordi Martí Galbis. Regidor. Grup Municipal de Junts per Catalunya

Setembre 2021

La crisi de seguretat a Barcelona; el resultat de quatre anys de mal govern.

L’anomenada crisi de seguretat que patim a Barcelona des de fa mesos és una realitat incontestable que impacta greument sobre totes les persones que vivim, treballem o visitem la ciutat; és un fenomen real i que afecta tots els barris, malgrat que determinades zones turístiques i centrals de la ciutat són les que més pateixen els fets delictius. Per tant, el primer que cal fer és admetre la situació i fugir de tesis que el que intenten és aigualir, o fins i tot negar l’evidència greu de la situació.

I com hem arribat fins aquí? Tal i com hem anat denunciant durant tot l’anterior mandat des del grup municipal de Junts per Catalunya, el govern municipal amb  l’alcaldessa Ada Colau al front mai han cregut en la necessitat de prioritzar les polítiques públiques de prevenció i de seguretat. Durant quatre anys (2015-2019) l’Ajuntament de Barcelona no ha tingut cap responsable polític al front de la seguretat. Ada Colau ha estat la màxima responsable (sic) d’aquesta important  àrea, i per tant, de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Cap regidor va tenir l’encàrrec concret de gestionar la seguretat a Barcelona. La ideologia de Barcelona en Comú –carregada de prejudicis contra les forces de l’ordre- i els antecedents d’alguns dels regidors de l’anterior govern municipal, propers als moviments okupes, han estat letals a l’hora d’establir polítiques i estratègies valentes i decidides contra l’incivisme, l’ocupació massiva de l’espai públic per part de persones que porten a terme activitats il.legals, o senzillament contra la delinqüència.

Només havien d’haver mantingut les línies de treball del que va ser Tinent d’Alcalde de Prevenció i seguretat del govern de l’alcalde Xavier Trias, l’amic Quim Forn, que va aconseguir reduir un 20% els fets delictius a la ciutat sota el seu mandat. Quim Forn, per cert, actual regidor de l’Ajuntament de Barcelona, injustament empresonat des de fa dos anys i President del Grup municipal de Junts per Catalunya.

Sota el silenci i la incomoditat dels membres de Barcelona en Comú al govern, el tinent d’alcalde Albert Batlle ha imposat un canvi radical en la manera d’enfocar la lluita contra l’incivisme i la delinqüència. I el primer que ha fet ha estat admetre la crisi de seguretat – amb increments del 30% dels robatoris amb violència-, parlar amb els responsables dels Mossos d’Esquadra i altres cossos policials per assegurar una millor coordinació entre ells, parlar amb l’oposició, amb fiscalia i els responsables judicials, i amb les entitats veïnals i gremis i entitats empresarials. Aquests gestos són necessaris i els aplaudim, però insuficients. Vigilarem –i denunciarem, si cal- la temptació de provocar titulars mediàtics en lloc de treballar amb poc soroll impulsant  mesures estructurals i mantingudes en el temps, que són les que hauran de revertir la situació actual.

En qualsevol cas, i més enllà d’atribuir a Ada Colau, i el seu nefast govern de l’anterior mandat, la principal responsabilitat de l’estat de coses actual, cal aportar propostes i solucions; la millora dels índexs de delinqüència no es produirà a curt termini, tenint en compte els nivells de degradació als que hem arribat i a l’efecte crida que ha provocat els últims anys el menfotisme dels comuns. Cal, doncs, que el full de ruta contra l’incivisme i el delicte sigui compartit per tots els socis de govern. Son necessaris,  també, més efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, especialment als carrers;  amb una direcció política clara i empoderats davant dels perills d’una delinqüència organitzada cada vegada més violenta, i per tant, més perillosa.

En definitiva, cal lideratge i voluntat política per fer complir la llei i les ordenances municipals. I evidentment, amb la màxima col·laboració i lleialtat institucional amb el Departament d’Interior de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra. És del tot injustificable que l’alcaldessa Ada Colau critiqui i qüestioni en públic tant al conseller d’Interior com la tasca dels Mossos d’Esquadra. I caldrà pressupost. Sense pressupost, el regidor Batlle només podrà gesticular i fer declaracions. Serà necessari incrementar el pressupost de l’exercici 2020 destinat a la prevenció i la seguretat. En darrer terme, caldrà un pacte polític per a la Prevenció i la seguretat al Plenari de l’Ajuntament.

Vam acabar l’anterior mandat municipal amb la inseguretat com a principal problema per als barcelonins, segons el baròmetre municipal, i comencem el nou mandat amb el mateix problema, agreujat. Ja no es tracta només de recuperar el bon nom de la ciutat en l’àmbit internacional. Es tracta, sobre tot, de retornar la tranquil·litat i la percepció de barris segurs al milió sis cents mil barcelonins que som víctimes potencials de tot tipus de delinqüents que han vingut aquests darrers anys a Barcelona esperonats per la inacció i la incompetència del govern municipal dels comuns.

Hem perdut quatre anys i n’estem pagant un preu molt alt. Ara toca impulsar un gir de 180 graus i lluitar sense treva per la Barcelona segura i convivencial. Des de Junts per Catalunya de Barcelona hi treballarem amb generositat i convicció, al servei de la gent, com sempre.

 

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup municipal Junts per Catalunya

Barcelona, triomfa allà on va

Fa poques dates l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va viatjar a Roma, Rabat i Nova York. A Roma per fer costat al moviment laic de Sant Egidi, una organització que treballa per donar suport i atenció a les necessitats bàsiques de milers de persones vulnerables, i que treballa per la pau a tot el món. Barcelona és una de les seves bases d’operacions, i l’alcalde Trias va voler fer-los costat, tornant a situar la justícia social en el centre del debat polític a la Unió Europea.

A Rabat, al Marroc, Barcelona es tornava a reivindicar a la CGLU, organització municipalista internacional, com a ciutat motor dels projectes més pioners que s’impulsen avui per avui al món local orientats a la millora de les condicions de vida de la gent.

I a Nova York, Xavier Trias projectava Barcelona i Catalunya en el marc de l’Assemblea de les Nacions Unides, convocada per debatre sobre els nous models de gestió de la immigració i les millors estratègies de desenvolupament urbà sostenible. Tres impactes positius que ajuden a valorar amb nitidesa el bon concepte que Barcelona té al món i als principals centres de decisió i d’influència internacional.

I més a prop de casa, a Donòstia, acabo de tenir l’oportunitat, com a regidor de Presidència i Territori del govern municipal de Barcelona, de posar en valor el paper que té la capital catalana en el treball per la pau al món i en la gestió dels conflictes que malauradament encara hipotequen el futur de territoris i regions com les del Sàhara Occidental, Colòmbia o Israel i Palestina, entre d’altres.

El comú denominador del paper de Barcelona a Roma, Rabat, Nova York i Donòstia, aquesta darrera setmana, és el reconeixement del nostre lideratge com a ciutat referent. Una ciutat reconeguda, envejada, atractiva i amb la que tothom vol establir-hi vincles i agermanaments.

La “marca Barcelona” ‘es, sens dubte, la millor tarja de presentació per a un país, Catalunya, que aspira a formar part, més d’hora que tard, del concert de les nacions lliures del món.

 

Font de la fotografia: Amics de la Unesco