El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

La degradació patrimonial; un altre passiu del govern Colau- Collboni.

Ens trobem a la recta final del mandat municipal. A un any per a les eleccions municipals comença a ser el moment de fer un balanç provisional del llegat que el govern Colau-Collboni deixarà al proper batlle o batllessa. I si la situació de la inseguretat, la brutícia, el caos de la mobilitat o els problemes per accedir a un habitatge a preu assequible ja semblen passius d’impossible recuperació abans del maig de 2023, estem davant d’un altre fenomen mai vist a la ciutat que ens afecta al moll de l’os de la nostra història i de la nostra identitat: la degradació i la pèrdua patrimonial, tant del patrimoni monumental, històric i protegit, com del que tot i no estar catalogat, mereix ser conservat i defensat.

Durant tot el mandat, des del Grup Municipal de Junts per Catalunya ens hem mostrat especialment actius i compromesos amb la defensa, protecció i difusió del nostre patrimoni, especialment del protegit pel Catàleg. Hem presentat diferents iniciatives i denúncies, tant al Plenari Municipal com a les Comissions d’Ecologia i Urbanisme, i a la de Presidència i Seguretat. I a tots i cadascun dels districtes de la ciutat. I davant dels mitjans de comunicació, així com de la mà de les entitats de memòria històrica i de defensa del patrimoni. Però durant tres anys el govern Colau-Collboni ha estat incapaç d’impulsar polítiques efectives de protecció patrimonial, més enllà de titulars mediàtics i compromisos buits.

Protegir i difondre el patrimoni d’una ciutat com Barcelona, que gaudeix d’autèntiques joies arquitectòniques i urbanístiques que abasten des dels primers pobladors, passant pel gòtic civil, el noucentisme i el modernisme, és una obligació no només política, sinó també cívica i moral. I el que està passant a Barcelona els darrers mesos, amb actes de vandalisme, robatoris d’elements ornamentals protegits i grafits que han malmès murs, portes i altres parts d’edificis eclesiàstics i civils, no s’havia viscut mai. I el problema no es troba només en comportaments incívics i delictius d’una minoria. També el tenim, sobre tot, per la deixadesa, la manca de prevenció i la manca de reacció d’un govern municipal que és ostatge de la seva relaxació ideològica i de relativitzar comportaments antisocials que no poden quedar impunes. En definitiva, patim un govern que té al.lèrgia a fer complir les Ordenances Municipals amb tots els ets i uts i a donar l’autoritat que li és pròpia a la seva policia, la Guàrdia Urbana. Fa poques dates, davant la “crisi mediàtica” que ha provocat la constant pèrdua patrimonial a la nostra ciutat, el govern ha aprovat una Mesura de Govern anomenada “Barcelona, ciutat patrimoni”, que arriba tard i sense el pressupost necessari. I mentrestant hem vist, amb estupefacció i irritació, com es malmet Santa Maria del Pi, com la Muralla del Mar s’ha convertit en un abocador d’escombraries, com es destrossen escuts centenaris, com desapareixien elements de la via pública com el drac de metall forjat de la Baixada de Santa Eulàlia, o com es vandalitzava per tercera vegada el monument a la Sardana a Montjuïc i la Granja del Ritz a Vallbona. I si ens hem de referir a patrimoni municipal i protegit cal referir-nos a l’estat de semi ruïna en el que es troben el Palau del Marquès d’Alfarràs al Laberint d’Horta o l’Hivernacle i l’Umbracle de la Ciutadella.

Cal voluntat política per fer complir les ordenances i per sancionar exemplarment els que gosen malmetre el patrimoni de tots. I si el govern municipal instal.la desenes de càmeres als carrers per sancionar els conductors de vehicles que cometen infraccions, que les instal·lin també al voltant dels edificis històrics i patrimonials protegits.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya