La Junta Electoral, corretja de transmissió de la campanya de la por

“La resolució de la Junta Electoral Central contra l’emissió dels espots que la Generalitat de Catalunya ha impulsat per promoure la participació i el vot de cara a les eleccions del 25-N, és una nova mostra de la campanya de la por que els poders públics de l’estat estan perpetrant per terra, mar i aire”

 

El que hi ha darrera de la decisió és la demostració de l’existència de la concertació d’esforços, mitjans i recursos dels poders centrals de l’estat per fer avortar la primavera catalana. El Govern de l’estat, els partits polítics espanyols i els partits polítics catalans que actuen com a franquícia o delegació de les seves matrius espanyoles; el poder judicial, una bona part del poder mediàtic, els estaments militars, les grans corporacions econòmiques i empresarials amb centre de decisió a Madrid, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), líders socials i intel·lectuals; ara i també la Junta Electoral. Tots actuen concertadament per evitar que els catalans votem en llibertat i democràticament sobre el nostre futur. Definitivament, ens volen agenollats i subsidiaris. O morts, com acaba d’afirmar el President Pujol.

El moviment de la Junta Electoral contra l’emissió dels espots i les falques que la Generalitat ha fet servir per promoure el vot el 25-N és la darrera demostració de l’estratègia de la por. I en aquest cas, el de menys és l’argumentació jurídica utilitzada, en el sentit que la Generalitat no té competències per incentivar la participació. Amb aquesta resolució de la Junta Electoral Central s’acredita, una vegada més, que el poder polític de les nostres institucions d’autogovern no respon a la voluntat popular de més sobirania política ni serveix per garantir el nostre progrés col·lectiu. Es pensen que amenaçant i prohibint aconseguiran que el poble català desisteixi del somni. Els que fan servir les amenaces, els insults i les prohibicions, amanides amb una campanya massiva que intenta inocular la por en els nostres més íntims sentiments i anhels, fracassaran. I en el cas dels espots esmentats, també. Les xarxes socials, veritable univers comunicatiu dels nostres dies, en van plenes. Els vídeos i els espots s’han apoderat de les xarxes i la prohibició de la Junta Electoral Central no ha fet més que amplificar la seva distribució i el seu coneixement, segurament amb més eficàcia que la que s’aconsegueix amb els mitjans de comunicació tradicionals com la televisió o la ràdio.

Res ni ningú aconseguirà que el poble de Catalunya deixi de votar majoritàriament per l’estat propi el 25-N. Cada amenaça, cada insult i cada mentida aconseguirà el contrari del que persegueix. No hi ha marxa enrere.

Barcelona amb el President

“Barcelona, per primera vegada, i més després de la demostració catalanista i sobiranista que va tenyir els seus carrers l’11 de setembre, exercirà de capital de Catalunya, portes endins però també portes enfora”

Les eleccions al Parlament de Catalunya del 25-N seran, sens dubte, les més importants de les celebrades des de la ja llunyana contesa de l’abril de 1.980, guanyades per CiU i Jordi Pujol, contra pronòstic. I ho seran per moltes raons, però principalment perquè poden ser les que provoquin un canvi radical en l’organització interna de l’estat. Estem a punt de deixar enrere l’arquitectura institucional de l’estat instaurada per la Constitució de 1.978, però també estem en condicions de superar, democràticament i pacíficament, la ferida i la humiliació del 1.714. Des del 1.979, any de les primeres eleccions municipals, els diferents governs que s’han succeït a l’Ajuntament de Barcelona, ja siguin tripartits PSC-ERC-ICV o bipartits PSC-ICV, han exercit un clar rol de contrapès als governs de la Generalitat. Sota l’etiqueta de la defensa de la singularitat barcelonina i metropolitana, durant 32 anys la ciutat de Barcelona i el seu Ajuntament han viscut d’esquenes al país.

La ciutat de Barcelona ha exercit un lideratge municipal al marge de les reclamacions de més autogovern i de millor finançament que durant anys han defensat els governs de la Generalitat. Amb la caiguda del socialisme i de l’aliança anacional del PSC i d’ICV i la victòria electoral de CiU i Xavier Trias a Barcelona, s’obre un altre escenari, per primera vegada des de la recuperació de la democràcia. Barcelona es posa al costat i al servei de la causa catalana i del projecte per l’estat propi que lidera el President Artur Mas. El fet que l’Ajuntament de Barcelona estigui governat per CiU, amb l’alcalde Xavier Trias al capdavant, és una garantia de la necessària lleialtat institucional del Cap i Casal vers el Govern de la Generalitat. Barcelona, per primera vegada, i més després de la demostració catalanista i sobiranista que va tenyir els seus carrers l’11 de setembre, exercirà de capital de Catalunya, portes endins però també portes enfora. Els propers mesos seran durs i plens d’incerteses polítiques, econòmiques i socials; i ara més que mai caldrà unitat política i institucional.

L’Ajuntament de Barcelona, de la mà d’altres institucions del món local, caminarà de la mà del Govern de la Generalitat i del seu President. I els regidors del govern de la ciutat farem costat a l’alcalde, i ens sentirem hereus del Consell de Cent i dels que amb el seu esforç i treball han fet de Barcelona una gran capital. Barcelona, amb el President.