Jordi Martí: “Hem de recuperar la bona política i transmetre-li confiança al ciutadà perquè som el seu altaveu”

Entrevista de la revista “L’Opinió”, publicada aquest agost

Nascut a Barcelona ara fa 52 anys, en Jordi Martí i Galbis va entrar com a nou regidor de Sants-Montjuïc el passat 1 de juliol del 2011. Treballar de nou amb l’Alcalde Xavier Trias “el meu referent polític” i “un veritable Alcalde de les persones” ha resultat per ell “l’època més intensa de la meva vida política i alhora la més gratificant”. I encara li queden dos anys per endavant. En aquesta entrevista veurem com és un dia de feina amb el nostre regidor, com veu el Districte de Sants-Montjuïc i quin paper considera que ha de jugar la ciutat de Barcelona en el procés cap a l’Estat Propi.

Aquest passat juliol es van acomplir dos anys al capdavant del govern municipal. Em podries definir amb 3 paraules què han representat aquests 2 anys per a tu?

Esforç: Hem abocat, i hi seguim abocant, un munt de temps al contacte ciutadà tot compatibilitzant-lo amb l’absorbent tasca de despatx. La feina tragina del Districte a casa i viceversa, però cada minut que es dedica al ciutadà és un minut de confiança mútua que cal seguir treballant. Hem de recuperar el prestigi de la política, hem de recuperar la bona política i transmetre-li al ciutadà no només que se l’escolta, sinó que se l’entén i que som el seu altaveu. La ciutat de les persones que abandera el nostre Alcalde s’ha de construir des de l’exemple. Estem aquí per millorar els barris de Sants-Montjuïc. I sabem que forjar l’empatia de nou enmig de la desconfiança generalitzada en què estem no és fàcil, però aquest és el nostre repte.

Realisme: Per primer cop en molts anys es parla clarament de les coses amb la ciutadania. Les mitges tintes no ens agraden si les podem evitar. Què es pot fer i que no? Com es pot fer? i quan es pot fer? Preguntes que a priori semblen senzilles, però que requereixen d’un fort exercici de transparència i una acurada avaluació de priorització. En aquest bany de realisme, doncs, la honestedat és clau per recuperar aquella confiança de la que abans parlàvem i on hem d’abocar molt d’esforç. Si hi ha una característica molt clara d’aquest govern és la seva vocació de servei.

Imaginació: Esprémer totes les possibilitats que les normes que ens hem dotat ens ofereixen; repensar la manera de fer les coses per a tenir el mateix guany social amb menys inversió; resoldre derivades de la transformació urbana que solen quedar al marge de la planificació; són condició necessària per tal d’augmentar les intervencions de millora dels carrers i places del Districte. La remodelació de Can Batlló en seria el buc insígnia d’aquesta nova política que plantegem, amb un retorn als orígens, després de 36 anys inamovible.

Com és un dia de feina a la regidoria de Sants-Montjuïc?

El matí el comencem amb reunions amb veïns, enllaçades, una darrere l’altra. Si cal fer una reunió interna també es fa entremig. Cap al migdia repasso les signatures que tinc pendents i alguns dels temes del districte amb el meu equip. Perquè el treball en equip és fonamental i la clau de tot èxit col·lectiu. Aprofito, doncs, per donar les gràcies a tot el meu equip ja que jo sol amb 8 barris i 185.000 habitants no donaria l’abast.

Tota aquesta dinàmica de trobades sense deixar de contestar e-mails. Passat el dinar, solc atendre els mitjans locals (Sants 3 Ràdio i Sants-Montjuïc ràdio) i a la tarda i fins a la nit molts cops surto a donar suport a una o més entitats del Districte que estiguin fent un acte públic o una activitat pels seus barris. Realment, veure la feina que fan dia rere dia tot el conjunt d’entitats del districte, reconforta i et permet agafar més energia per seguir ajudant-los a fer barri i millorar Barcelona.

El Districte de Sants-Montjuïc va ser el primer de tot Barcelona en obrir les portes a l’Assemblea Nacional Catalana per a realitzar un acte de caire sobiranista. Com veu la ciutat de Barcelona en tot aquest procés cap a l’Estat Propi?

Segura. Confortable. Exercint de capital del futur Estat Català.

Li ho preguntaré d’una altra manera. Imaginem que avui som a 12 de setembre. La cadena humana ha estat un èxit. Tot el món se n’ha fet ressò: de Seül a Sao Paolo, passant per Brussel·les, Washington i Moscou. S’imagina vostè amb el reconeixement que té Barcelona com a marca exercint el co-lideratge del procés al costat del MH President Mas?

Barcelona és forta, més encara del que ens podem arribar a imaginar. El President Mas, però, malgrat la paupèrrima situació de la Generalitat, té un lideratge moral, espiritual, molt fort. Barcelona ha d’estar a un costat, empenyent en tot allò que el Consell Municipal decideixi. La nostra prioritat en el dia a dia són els ciutadans de la ciutat, i de moment replicar esforços no seria ni útil ni prudent. No descarto, però, que puguem veure en un futur proper tot el món municipal al costat del President per demanar novament, davant el món, la nostra voluntat de decidir lliure i democràticament el futur de Catalunya.

Abans d’acabar ens agradaria que recomanés un llibre i una pel·lícula per aquest estiu als veïns i veïnes de Sants-Montjuïc.

Recomanaria anar a veure ‘Hannah Arendt’, sense dubte. Una gran pel·lícula basada en fets reals al voltant del món jueu pocs anys després de la fi de la segona guerra mundial. Com dirien en anglès: un must see.

Pel que fa al llibre, i aprofitant la celebració del Tricentenari, recomano llegir “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol, sobre la Guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714. Ara més que mai, cal homenatjar amb el seu record tots els catalans que van decidir no rendir-se i lluitar fins al final per defensar la ciutat. Gràcies a ells, avui, tres segles més tard, podem mantenir viva la flama de la llibertat.

Can Batlló: Cauen els Murs

El 16 d’Abril de 2013 passarà a la història de la Bordeta i de Sants- Montjuïc. Ha estat un dia de joia pels veïns i veïnes de la Bordeta. Després de gairebé 40 anys de reivindicació veïnal, amb l’impuls del govern del Districte, hem obert Can Batlló al barri.

Les emocions estaven a flor de pell i és que avui hem fet quelcom més que enderrocar uns murs. Avui hem començat a donar forma al somni d’uns idealistes i fins ara utòpics veïns que malgrat les adversitats no han renunciat mai a reivindicar un espai necessari per al barri. Un espai que ha de convertir el barri de la Bordeta en la nova centralitat del districte de Sants-Montjuïc.

Mentrestant anem construint plegats aquest somni amb la col•laboració del Centre Social de Sants i la Comissió de Veïns i Veïnes de la Bordeta; anem generant il•lusió tot cedint espais provisionals, per seguir creant dinamisme i activitat en el seu entorn; per a omplir de vida mica en mica uns espais llargament reivindicats.

Els veïns i veïnes, amb l’ajuda del govern del districte i un ingent esforç de voluntariat, ja han fet realitat una biblioteca popular i un petit auditori. Tot un exemple de treball en xarxa i suma de voluntats per un projecte comú i de servei al barri. Una actitud insígnia pròpia i majoritària del teixit associatiu de la ciutat que cal seguir impulsant en la mesura del possible per enriquir la Barcelona dels valors i construir la Barcelona dels somnis. Per retornar als barris el somriure d’un espai amic i estimat.

Des del govern del Districte de Sants-Montjuïc, seguirem treballant com hem fet aquests últims i intensos 20 mesos, de la mà dels veïns i veïnes del barri, per tal de recuperar el temps perdut i fer realitat el més aviat possible el conjunt d’equipaments i serveis que la Bordeta ha de poder gaudir en aquest nou espai.

Com a Regidor del Districte de Sants-Montjuïc puc afirmar que aquest dia formarà part durant molts anys del balanç més íntim d’una acció de govern transformadora, que a punt d’arribar a l’equador del mandat municipal, dóna ple sentit al servei públic amb el que estem compromesos des del govern de la ciutat.

“Anem fent camí, sense aturar-nos. Fins que el record de la utopia esdevingui un plor de joia.”

(article publicat a l’e-noticies, el 19 d’abril)

Font fotografia: bcn.cat

L’hora de la política, amb majúscules

La política catalana avança, des de l’11 de setembre, a una velocitat mai vista. I ho fa, per primera vegada des del 1.980, amb un horitzó nítid i sense ambigüitats. L’oferta política s’ha bipolaritzat. Els que s’han compromès amb la sobirania, en front dels que aposten per cosir Catalunya definitivament amb Espanya. L’hora de la pedagogia del catalanisme a l’estat, de la negociació de millores parcials en l’autogovern, de l’aposta per regenerar l’estat i lluitar per les engrunes, ha acabat. La Sentència del TC contra l’Estatut de 2010 i els successius pressupostos de l’estat, ofensius per les necessitats de Catalunya, ens han assenyalat la sortida. El poble català va parlar l’11 de setembre de 2012, de manera unívoca, contundent i sense pal·liatius. Demà el President Mas signarà el Decret de dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria d’eleccions anticipades, el 25 de novembre. Enfilem doncs una campanya electoral curta però decisiva. S’obre un període constituent que passarà com un tsunami per sobre d’amenaces, insults i xantatges. I amb un notari d’excepció: l’opinió i la legalitat internacionals, que per primera vegada projecten els seus focus sobre la realitat catalana i la voluntat d’un poble que aspira a decidir lliurement el seu futur, pacíficament i democràtica.

La premsa d’aquest cap de setmana, a Catalunya i a l’estat, ens ha obsequiat amb diferents projeccions demoscòpiques. Les més versemblants apunten a un increment del suport electoral de les forces polítiques que han apostat per avançar cap a l’estat propi. Comença l’hora de la política, amb majúscules. I dels grans lideratges polítics i socials. Un període constituent com el que estem vivint, exigirà d’un lideratge històric. Sobre tot polític, però també social. El país ha descobert, de manera molt majoritària, que des del 12 de setembre Catalunya té un Gran Capità; un líder solvent que ha compromès el seu capital polític i el de la seva formació política, en favor de la llibertat: el President Artur Mas. Un President que ha dit a Madrid el que mai havien escoltat els poders centrals de l’estat. Un líder que ha sabut interpretar el sentir majoritari dels catalans. Una persona que està cridada a recollir el testimoni d’anteriors presidents de la Generalitat que durant el segle XX van estar a l’alçada de les circumstàncies i que van contribuir, no sempre amb fortuna, a fer avançar Catalunya per la senda de la recuperació de la seva dignitat i del seu ple autogovern. Aquesta realitat contrasta amb un conjunt de líders i d’ofertes polítiques que lluiten per l’assimilació de Catalunya a Espanya; o mitjançant l’amenaça –com és el cas del PP-, o a través de la irrellevància i la confusió, com és el cas del PSC-PSOE, que avui ha certificat la seva mort política amb l’elecció de Pere Navarro com a candidat a la Presidència de la Generalitat.

Catalunya té un lideratge polític inqüestionable, reconegut a casa nostra i també a nivell internacional. Fins el punt que algun prestigiós mitjà de comunicació internacional l’ha presentat com el polític que té Espanya a les seves mans: el President Artur Mas. Un lideratge que ens ha de portar a la celebració d’una consulta popular per a la plena sobirania i que avui hem vist que compta amb el suport de més del 80% dels catalans, segons algunes enquestes. Ara és l’hora de la política amb majúscules i l’hora dels lideratges històrics. Comença una cursa difícil i plena d’obstacles, però que hem de guanyar si volem deixar un país viu als nostres fills.

La reunió de l’adéu

La reunió del 20 de setembre entre el President Artur Mas i el President Mariano Rajoy ha estat, a part d’una oportunitat històrica que s’ha perdut, en paraules del mateix President Mas, la certificació del divorci entre Catalunya i l’estat espanyol. Segurament encara no som plenament conscients de les repercussions d’aquesta trobada. Tot i que el guió ja estava escrit, el President Mas ha tornat a Catalunya amb els deures fets de la desconnexió política amb Espanya; uns deures que el poble català li va posar durant la manifestació de l’11 de setembre.

El President Rajoy ha demostrat, una vegada més, que no és ni un líder polític ni ha estat a l’alçada de les circumstàncies històriques. Els governs europeus i els mitjans de comunicació internacional s’estan fent ressò d’aquest pobre capteniment de Mariano Rajoy. Catalunya va parlar l’11 de setembre i el President català i el seu Govern no solament han entès el missatge, sinó que en coherència amb el programa polític emanat del darrer Congrés de CDC, han posat la proa cap a la llibertat.

Eleccions anticipades, hisenda pròpia, estructures d’estat, donar la veu al poble, suports internacionals i màxima unitat política i civil a Catalunya. Aquests són, i no necessàriament per aquest ordre, els elements i les etapes que ara encetem. Serà un procés llarg i ple de dificultats i marrades, sens dubte. Haurem d’entomar i superar boicots, impugnacions i amenaces de suspensió de la nostra autonomia i fins i tot d’unes eleccions anticipades.

La determinació del poble català haurà de ser l’antídot contra tot això. La rebuda que milers de persones li van donar al President Mas a la Plaça de Sant Jaume, tornant de la reunió amb el President Rajoy, és un signe positiu i esperançador. La gent està amb el President. S’ha guanyat el respecte de tothom. Després dels darrers esdeveniments, passi el que passi, el President Mas ha entrat, per mèrits propis i per la porta gran, a la història de Catalunya.

La manifestació del segle, per una Catalunya plena

Després d’haver viscut una jornada històrica, gràcies a l’èxit monumental de la manifestació de la Diada de l’11 de setembre que va col·lapsar el centre de Barcelona en demanda de la independència de Catalunya, estem davant de les primeres anàlisis sobre les repercussions que ha de tenir aquest gran esdeveniment polític i ciutadà. L’impacte mediàtic de la manifestació, tant a nivell intern com a escala internacional no pot deixar a ningú indiferent. Ha estat una bomba política i informativa que ha trencat esquemes, fotos fixes i propostes ambigües. El tsunami democràtic català ha inundat les platges d’un estat espanyol que ha estat incapaç, no solament d’atendre les nostres justes reivindicacions durant anys, sinó també de reaccionar com s’esperaria d’un estat avançat i membre de la Unió Europea. L’Espanya oficial ha reaccionat, majoritàriament, entre el silenci i el menyspreu.

El missatge que hem llençat el milió i mig de manifestants és clar, contundent i unidireccional: volem l’estat propi; l’estat català, tal com deia la pancarta que obria la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. Però érem molts més que el milió i mig que vam ser-hi físicament. Són molts milers més els catalans que per diverses raons no es van poder desplaçar a Barcelona l’11 de setembre i que formen part del percentatge superior al 50% que les enquestes assenyalen com a votants a favor de la independència de Catalunya. I aquest tsunami continuarà creixent els propers mesos. Es un moviment popular imparable.

Com ha dit el President de la Generalitat, que dit sigui de passada està exercint un lideratge polític i institucional indiscutible d’ençà de la mateixa convocatòria de la manifestació de la Diada, no hi ha res escrit i tot és possible. Però darrera d’aquestes paraules s’hi amaga una indiscutible voluntat de liderar el procés cap a la independència, responsabilitzant-se de construir estructures d’estat, progressivament i des de la màxima unitat política i civil possibles. I en un context internacional no hostil, però tampoc propici a modificacions de l’statu quo, amb una crisi econòmica i financera sense precedents, i amb uns poders de l’estat que ja han començat a jugar per avortar la primavera catalana, res serà fàcil. El procés cap a la llibertat requereix d’una gran unitat, d’una gran determinació i d’una encara més gran capacitat de resistència, com ha dit el mateix President Mas. I precisament per aquestes immenses dificultats que ens trobarem els propers temps, cal un líder polític i un Govern de la màxima solvència i rigor. En definitiva, tenim el millor actiu que podíem tenir per entomar aquest llarg i tortuós camí cap a la independència, tal com hem pogut veure en les compareixences públiques que el President Mas ha tingut aquestes darrers hores, carregades de solvència i garantia. Artur Mas i Convergència tenen un a responsabilitat històrica: liderar el procés cap a l’estat propi, teixint la màxima unitat interior, negociant amb el govern central l’agenda del divorci i guanyant complicitats comunitàries i internacionals.

La Diada del compte enrere

Aquest 11 de setembre es viurà a Catalunya, i molt especialment a la capital, un moment certament històric, preludi de transformacions polítiques i institucionals que molts pensàvem que no arribaríem a viure mai. Els actes commemoratius de la derrota de l’11 de setembre de 1714 que tindran lloc per tot el territori confluiran en una manifestació a Barcelona, que molts intuïm serà la més important, concorreguda i transcendent de totes les que s’han celebrat a Barcelona des de la mort del dictador.

Més enllà dels centenars de milers de catalans que hi assistirem; més enllà dels eslògans i les consignes que es cridin; més enllà del protagonisme de partits polítics i entitats, i més enllà del ressò que tingui el dia següent tant a l’estat com a nivell internacional, el que és rellevant és que estem davant d’una manifestació que suposarà un canvi de paradigma. El 12 de setembre haurem deixat enrere, acabi com acabi la negociació sobre el necessari Pacte Fiscal per a una Hisenda pròpia les properes setmanes, la percepció d’una possible entesa amb l’estat i de la reformulació de la nostra participació en un projecte comú.

La crisi econòmica i social que patim hi haurà contribuït, sens dubte. Però el col·lapse financer i polític de les nostres institucions d’autogovern ens demostra, amb tota cruesa, que més enllà de la caiguda d’ingressos fiscals i de la crisi econòmica internacional, existeix una ofensiva sense precedents dels poders centrals de l’estat contra Catalunya. Per això, i davant d’aquesta evident demostració d’assetjament, ofec i humiliació que estem patint, una majoria social del nostre país dirà prou aquest 11 de setembre i exigirà el disseny d’un nou full de ruta basat en la desprogramació del projecte compartit amb l’estat. I per a desplegar amb èxit aquest nou paradigma basat en l’estat propi ens caldrà una gran unitat política i civil. Aquest serà el gran repte dels propers temps. Unitat, fortalesa i generositat per no malmetre aquesta oportunitat històrica, quan estem a les portes de commemorar els 300 anys de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals.

Festa Major de Sants: una festa reeixida que anirà a més!

Enguany la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants ha celebrat els vint-i-cinc anys de la seva constitució. Vint-i-cinc anys consecutius vetllant per tenir novament una Festa Major, un espai compartit d’oci i alegria propi del barri de Sants i la seva gent. Vint-i-cinc anys d’èxits col·lectius i catalanitat.

És apassionant sentir els veïns i membres d’alguna comissió de Festa Major d’algun carrer com gairebé el mateix dia que acaben de guarnir els carrers ja estan pensant en millores i noves temàtiques de cara a l’any següent. Aquest esperit és el que engrandeix la festa i reconforta al govern del districte per seguir col·laborant més estretament i fer mans i mànigues per a garantir-ne la seva continuïtat.

Tots els carrers han treballat molt els seus guarniments, però sense dubte, enguany, el vencedor, la plaça de la Farga, no tenia rival. Una sensació unànime davant un guarnit ben original i espectacular inspirat en la mineria. Les meves felicitacions de nou.

El pregó de l’Elèctrica Dharma i el piromusical a ritme de les peces musicals més populars de la mateixa banda han estat segurament uns dels moments més especials de la Festa Major. Retre homenatge a la gent de Sants que ha dut el poble sempre al cor, que ha reivindicat amb orgull els seus orígens, és un acte emotiu i agraït. La Núria Feliu, l’Elèctrica Dharma…el ritme, la joia de viure i la cerca de la justícia social són indissociables de Sants i uns dels trets més característics d’un barri que no ha deixat mai de ser poble. Uns trets que donen forma a l’esperit reivindicatiu i compromès amb el benestar de la gent que representen els centenars d’entitats presents.

Des del govern del districte de Sants-Montjuïc ja comencem a treballar per a la Festa Major vinent, esperant que sigui com a mínim tan reeixida com la d’enguany i un èxit de convivència entre els diferents santsencs i santsenques. Així, doncs, aprofito aquestes línies per felicitar de nou a tots els membres de la junta de la Federació de Festa Major, a tots els carrers participants, a les entitats col·laboradores i a tothom qui ha posat el seu gra de sorra per a fer de la Festa Major una festa de tots i per a tothom. Per molts Sants sempre!

Font de la fotografia: www.el3.cat