El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

El preu del despotisme il·lustrat del govern Colau-Collboni.

A poc més d’un any perquè tinguin lloc les eleccions municipals, Barcelona està a punt de convertir-se en un experiment que amenaça amb fer saltar pels aires els valors inherents a les successives transformacions urbanístiques, econòmiques i socials, producte d’amplis consensos tècnics i d’alambicats acords polítics, que amb vocació de transversalitat han interioritzat el coneixement, l’expertesa i la solvència de nombroses persones i entitats compromeses amb Barcelona.

I és un experiment que ens pot sortir molt car perquè una bona part dels projectes que està executant el govern Colau-Collboni són irreversibles i amenacen radicalment les funcionalitats més fonamentals d’àmbits tant sensibles com la mobilitat, el comerç, l’economia o la qualitat de l’aire. L’urbanisme tàctic i precari, les Superilles o la Zona de Baixes Emissions en són els exemples més destacats d’aquestes amenaces.

El títol d’aquest article fa referència al model polític que apareix durant la segona meitat del segle XVIII i que es basa en prendre decisions per el poble, però sense comptar amb l’opinió del poble, barreja de l’absolutisme més recalcitrant i de la il·lustració més classista. I ara patim la versió 2.0 d’aquest despotisme il·lustrat. El que llueix cada dia el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, que s’ha llençat a una cursa frenètica de projectes urbans que destruiran la rica i complexa malla urbana que te el seu quilòmetre zero a l’Eixample de Cerdà i de despesa pública insostenible i irresponsable, perpetrats d’esquenes a la gent i a l’interès general. Només cal recordar el frau del programa electoral de BcnenComú de 2019, quan plasmava el compromís de “tenir en compte l’opinió de la ciutadania amb consultes vinculants abans de tirar endavant projectes de gran capacitat de transformació urbana”. Aquesta ha estat una altra farsa, de les moltes que han caracteritzat l’acció del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, atès que el balanç del capítol de consultes a la ciutadania ha estat 0.

Aquesta manera despòtica i sectària de fer política ha tingut una clara resposta: la judicialització de les grans decisions del govern municipal, que molt probablement acabin amb un govern que actua amb prepotència i sense pensar en les conseqüències dels seus actes.

Fotografia de Beteve.

Des de Junts per Catalunya hem anunciat la imminent presentació d’una denúncia davant de l’Oficina Antifrau per les greus irregularitats que hem trobat en els expedients del Programa “Amunt Persianes”, de compra de 50 baixos amb locals comercials per part del govern municipal. Però no podem oblidar altres accions legals, denúncies, querelles i contenciosos que diferents persones, col·lectius i empreses han presentat contra el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), contra les subvencions a entitats afins a BcnenComú, contra la prohibició de l’establiment del Centre Cultural Hermitage a la nova bocana del Port de Barcelona, per la contaminació de la Planta incineradora de TERSA, contra el Reglament de Participació, contra la regulació del dentista municipal, contra la taxa de vivendes buides, contra l’abast de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), contra la denegació de la llicència de construcció d’un hotel a les Drassanes, contra el projecte dels Eixos Verds de la Superilla, contra el projecte de remodelació de la Via Laietana, contra els blocs de formigó, contra l’expropiació de l’antic Hotel Buenos Aires de Vallvidrera, i molts altres casos que dibuixen un escenari dantesc, tant pel que fa a les possibles responsabilitats dels membres del govern Colau i Collboni com pels efectes que aquestes accions i les resolucions judicials poden tenir per les arques municipals.

L’hora és greu i es mereix la màxima contundència per part de l’oposició i la total determinació de la societat civil, si cal, defensant la legalitat davant dels jutges i tribunals. Ada Colau i els comuns sobreviuen gràcies als suports còmplices de Jaume Collboni i del PSC com a socis de govern i d’ERC com a soci preferent i crossa que els apuntala des de fora.

L’horitzó del canvi el maig de 2023 només el pot frustrar la fragmentació de l’espai polític de l’oposició o una nova operació com la que va protagonitzar Manuel Valls i Ciutadans, votant la pitjor alcaldessa dels últims 40 anys a canvi de neutralitzar un possible govern sobiranista. 

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal

Junts per Catalunya


Deixa un comentari

EL TRAMVIA PER LA DIAGONAL: UN FRAU DEMOCRÀTIC I UN GREU MALBARATAMENT DE RECURSOS PÚBLICS.

Les obres de la connexió del tramvia per la Diagonal ja han començat, i amb elles s’ha consumat un dels majors atemptats contra l’exitós “model Barcelona”. De res han servit els advertiments que aquests últims anys han llançat personalitats i experts del prestigi de Josep Acebillo, Germà Bel, Lluís Permanyer, Oriol Bohigas, Joan Anton Solans i d’institucions com el mateix RACC. Tampoc han volgut ser escoltades les crítiques i les alternatives que hem plantejat des de Junts per Catalunya i des d’altres formacions polítiques, entitats i plataformes ciutadanes. I de manera incomprensible s’han silenciat els estudis acadèmics independents que han qüestionat la manca de retorn social de la inversió pública que implicarà aquest projecte.

Ha estat un projecte bloquejat per la manca de suports polítics suficients a l’Ajuntament fins que ERC ha donat el seu vist i plau, passant de ser el soci preferent d’Ada Colau i Jaume Collboni a ser membre de facto del tripartit municipal. La connexió del tramvia per la Diagonal és el fruit de l’aliança dels lobbys ferroviaris i dels moviments socials subvencionats que lluiten per l’expulsió del vehicle privat de la ciutat. Un govern solvent i una societat madura mai haurien de promoure, i molt menys acceptar, un projecte que implicarà una inversió pública superior als 200 milions d’euros quan existeixen dues alternatives més sostenibles des del punt de vista financer i de la mobilitat: l’autobús elèctric biarticulat de gran capacitat D30, operat per l’empresa pública metropolitana TMB (i 10 vegades més econòmic que el tramvia), i l’allargament de la línia del Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat, entre la Plaça d’Espanya i Gal.la Placídia, amb parada a Francesc Macià, final actual del ramal del Llobregat del tramvia. I si amb això no n’hi hagués prou, cal recordar que la connexió de punta a punta de la Diagonal amb el tramvia, ja estarà servida per la L9 del metro l’any 2028. En definitiva, estem davant d’un sense sentit, i també d’un frau democràtic. No podem oblidar que el 2010 el govern de l’alcalde Jordi Hereu va portar a terme una consulta que va donar com a resultat que un 80% dels participants van votar a favor de mantenir l’Avinguda Diagonal amb la seva secció actual, excloent d’aquesta manera la proposta del tramvia. Una dura derrota política del PSC que va comportar la dimissió de l’aleshores tot poderós 1r Tinent d’alcalde Carles Martí.

Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro implanta un tramvia en superfície pel centre de la ciutat des de fa més de 30 anys. A les grans ciutats europees el tramvia s’articula com a corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics on l’extrema densitat és incompatible amb la seva tipologia i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 metres.

Imatges de La Vanguardia i Pinterest

La connexió del tramvia per la Diagonal és doncs un error immens i una greu demostració d’incompetència política que hauria de provocar la caiguda del govern responsable d’aquesta decisió, el maig de 2023. El tramvia per la Diagonal no solament col.lapsarà la ciutat i l’àrea metropolitana durant els 8 anys d’obres (sumades al caos que provocaran les obres de la Superilla a l’Eixample), sinó que contribuirà decisivament a una major congestió i contaminació, serà un mode de transport que depredarà grans quantitats d’espai públic, generarà greus problemes de mobilitat quan es produeixi una avaria o un accident, provocarà una greu ferida segregadora des del punt de vista de la connectivitat entre els barris, malmetrà urbanísticament una de les avingudes mes emblemàtiques de la ciutat i de tota Europa, contribuirà a consolidar els beneficis desproporcionats de les empreses privades concessionàries del servei, fagocitant milers d’usuaris dels autobusos de TMB, operador públic metropolità, i incrementant d’aquesta manera el seu dèficit d’explotació. Els 14 milions d’euros que els accionistes de les empreses concessionàries es van repartir en concepte de dividends pels beneficis obtinguts l’exercici de 2020 dona pistes sobre el per què de l’interès en allargar el negoci, més enllà de l’any 2032, data de la finalització de l’actual concessió. Ada Colau, Jaume Collboni i Ernest Maragall, amb el seu matrimoni de conveniència en favor d’aquest projecte amb peus de fang han segellat l’aliança de la vergonya, contra els interessos de Barcelona i greument perjudicial per les arques municipals, per la mobilitat i per la qualitat de vida dels barcelonins. Serà difícil revertir les obres de la primera fase d’aquest projecte; però és de sentit comú impedir, democràticament, que s’executi la resta del projecte, i es recuperi l’alternativa del bus elèctric i de l’allargament de la línia dels FFGGCC i de la L9 del metro a les que m’he referit anteriorment.

(Aquest article ha estat publicat el 14 de març de 2022 a Metropoli Abierta)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

Març de 2022


Deixa un comentari

LA LLOSA DE LA VERGONYA

La llosa de ciment que en el seu dia va servir per instal·lar la carpa provisional del mercat de Sant Antoni s’ha convertit en un focus de brutícia, incivisme i delinqüència absolutament intolerables. L’estat de  provisionalitat d’ aquest espai, des que el 2018 s’havia de procedir a la licitació del projecte d’urbanització, ha acabat convertint la zona en un espai degradat, brut i perillós.

El responsable polític d’aquest lamentable estat de coses és el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni. Ells són els responsables de no haver tirat endavant el projecte de reurbanització perquè en el seu moment van decidir desviar la inversió, de poc més de tres milions d’euros, a altres projectes com la polèmica Superilla a l’Eixample. En política, les prioritats marquen l’obra de govern. I la urbanització de la Llosa de Sant Antoni mai ha estat una prioritat del govern Colau-Collboni.

La inacció del govern municipal i l’abandonament del projecte de l’obra ha provocat que la llosa s’hagi convertit en un punt conflictiu. Les actuacions tàctiques i provisionals no han aconseguit res. El resultat de la negligència política del govern municipal, i del Districte de l’Eixample, és un còctel explosiu: brutícia, deixadesa i sorolls; mercat de la misèria, incivisme i baralles, venda i consum de drogues i alcohol, i delinqüència. Les queixes i protestes dels veïns han cristal·litzat en la constitució de la Plataforma d’Afectats per la Llosa de la Ronda de Sant Antoni. Els veïns han dit prou. I la seva lluita ha aconseguit la presència de la Guàrdia Urbana 24 hores al dia, per evitar i prevenir el conjunt de problemes que fan la vida impossible a veïns i comerciants. Ara, però, estem comprovant que la presència policial a la Llosa centrifuga aquestes situacions als voltants, especialment als carrers limítrofs del barri del Raval.

Des de Junts per Catalunya hem denunciat aquesta deixadesa del govern municipal en nombroses ocasions, des del 2018, amb diverses iniciatives impulsades pel nostre grup municipal al Districte de l’Eixample. Darrerament Elsa Artadi, presidenta del Grup municipal de Junts per Catalunya, ha expressat el seu suport als veïns i comerciants afectats, denunciant la deixadesa del govern, i assumint el compromís d’impulsar el projecte definitiu de l’obra d’urbanització, com a alcaldessa. I més recentment encara, a la Comissió d’Ecologia i Urbanisme del passat 15 de febrer, en la meva condició de regidor responsable dels temes d’urbanisme del nostre grup municipal, vaig formular una pregunta sobre què tenia pensat fer el govern municipal i per quan , a més d’ una dura crítica per la seva inoperància i manca de sensibilitat davant d’un greu problema de seguretat i de convivència a la zona.

El de la Llosa de la Ronda de Sant Antoni és un exemple paradigmàtic de la incapacitat política i de gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni. Davant de la pressió veïnal, l’exposició mediàtica del conflicte i la crítica política del nostre grup municipal i d’altres forces polítiques, el govern ha mogut peça. Han assumit el compromís d’elaborar el projecte de l’obra definitiva l’any 2023. És la confirmació de la seva manca de capacitat de reacció i d’autocrítica.

(Article publicat a Metrópoli Abierta – 18 de febrer de 2022)

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona


Deixa un comentari

El baròmetre municipal, sota sospita.

Els diferents baròmetres municipals elaborats pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona han estat, des de sempre, el fruit d’una tasca professional dels treballadors municipals adscrits a l’Oficina Municipal de Dades del Departament d’Estudis d’Opinió. La segona onada del Baròmetre fet públic el passat 27 de desembre corresponent al segon semestre de 2021 però, ha trencat la tradicional confiança en la versemblança dels resultats. I la raó no cal trobar-la ni en el partidisme ni en la desconfiança vers els funcionaris que han explotat les dades. Les reserves i la malfiança vers els resultats relatius a la intenció de vot que projecta el Baròmetre municipal, que atorga una eventual victòria del partit d’Ada Colau a les eleccions municipals de maig de 2023, és deguda a la pèssima valoració que els barcelonins enquestats atorguen a Ada Colau i al govern que lidera. No cal ser expert en demoscòpia per posar en quarantena uns resultats que, per una banda suspenen solemnement el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, i per l’altra, li atorguen la victòria electoral. Un partit que suspèn, amb una alcaldessa en caiguda lliure, difícilment podrà guanyar les properes eleccions municipals, quan la tendència a la baixa es manté baròmetre darrera baròmetre.

Com és possible que un govern amb una valoració de la seva gestió dolenta o molt dolenta pel 49,4% i una alcaldessa que suspèn amb un 4,2 en la valoració dels barcelonins, la nota més baixa mai assolida per un alcalde de Barcelona, pugui liderar la cursa electoral, amb un 14,8% d’intenció directe de vot? Com és possible que els barcelonins, un 68% dels quals opinen que la ciutat ha empitjorat el darrer any, puguin atorgar la victòria electoral a Barcelona en Comú? Com és possible que un govern que és incapaç de redreçar els principals problemes dels barcelonins, que tornen a ser la inseguretat, amb un 20,8%, la brutícia, amb un 11,8% i els problemes de l’accés a l’habitatge, amb un 6,5%, pugui obtenir la confiança majoritària dels votants? I com és possible que s’atorgui aquesta clara victòria electoral al partit de l’alcaldessa quan més d’un 50% dels enquestats s’absté de manifestar la seva intenció de vot? I per què les mostres dels baròmetres municipals incorporen una sobre representació escandalosa dels votants de Barcelona en Comú i d’ERC? I com s’explica que Barcelona en Comú obtingués un 13,7% dels vots a les eleccions municipals de maig de 2019 i el Baròmetre li atorgui a aquesta formació, en record de vot, més del 20%? I algú es pot creure que els comuns avui serien el partit més votat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, o que al PSC no el votaria ningú a Ciutat Vella, tal i com afirma el baròmetre?

Una ciutat, en la que la inseguretat ha passat de ser el principal problema per el 14% dels barcelonins el primer semestre de l’any al 20,8% el segon semestre, no li pot atorgar la confiança al principal responsable d’aquesta xacra.

El Baròmetre municipal és un clar retrat de la deriva en la que ha caigut la ciutat en els aspectes més bàsics de la gestió municipal. Les dades són aclaparadores. El malestar ciutadà i la irritació que provoquen les polítiques municipals entre àmplies capes de la ciutadania no és poden maquillar ni amb enquestes favorables ni amb riuades de publicitat i propaganda.

L’alternativa a aquest fosc escenari que dibuixa l’opinió majoritària dels barcelonins no pot passar per una fórmula de govern que reediti l’actual coalició dels partits d’Ada Colau i Jaume Collboni, amb el suport acrític i previsible d’ERC. Els electors també hauran de tenir present que determinades aventures, com la que va encarnar Manuel Valls i els seus aliats, que van fer alcaldessa Ada Colau des de posicions de dreta espanyolista, tampoc serveixen per fer possible el canvi necessari que es mereix Barcelona. Des de Junts per Catalunya estem compromesos i determinats a encarnar l’alternativa real el maig de 2023. De cap manera renunciarem a fer possible la millor Barcelona, la capital del País.

Article publicat a  Metrópoli Abierta el 08 de gener de 2022.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya


Deixa un comentari

LA BARCELONA POST COLAU

La degradació que està patint Barcelona és ja tant inqüestionable com dolorosa i la batllessa Colau és la màxima responsable d’aquesta decadència.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu Junts per Catalunya Barcelona.

Per l’activisme però sense cap altre coneixement de la ciutat ni de la governança de l’ajuntament, Ada Colau arriba a ser la batllessa de la capital de Catalunya. La responsabilitat d’haver portat Barcelona al pitjor dels seus moments està ben repartida; en són corresponsables el seu propi partit, Barcelona en Comú, també el PSC de Jaume Collboni, que ha prioritzat el poder abans que exercir una oposició responsable, i Manuel Valls i els seus regidors, que van impedir amb el seu vot la investidura d’un batlle independentista, assumint així la seva part en l’operació d’Estat que va ser l’elecció d’Ada Colau.

Les dades catastròfiques apuntades pel Baròmetre Municipal de juliol d’enguany, que situen la gestió municipal com a segon problema més important pels barcelonins després de la inseguretat, són la prova de la pèssima gestió del govern d’Ada Colau. Sumem-hi  a això que un terç dels barcelonins  declaren estar disposats a marxar de Barcelona i arribarem a la  situació d’emergència actual, davant la que cal bastir l’alternativa per les properes eleccions municipals del maig del 2023.

A aquest nefast balanç de la gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni que apunta un baròmetre municipal rere un altre, cada sis mesos, cal preguntar-se on és la seva capacitat d’autocrítica, tant necessària per donar un cop de timó a la manera de governar.

Els problemes principals han esdevingut crònics i s’han enquistat greument: inseguretat, manca d’habitatge a preu assequible, desnonaments, brutícia i manca de manteniment de l’espai públic, urbanisme tàctic desfasat i incomprensible, persistència dels assentaments irregulars, vandalisme i incivisme, venda i augment en els consums de drogues, etc.

Aquest mes d’agost ens ha portat una nova crisi, que s’afegeix a la situació ja prou degradada que venim arrossegant els darrers mesos i anys: una crisi de convivència preocupant durant les festes majors de Gràcia i Sants, on s’han vist imatges d’incivisme, baralles i violència entre grups de persones i també contra els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. El malestar dels barcelonins va en augment i per primera vegada hem pogut veure –i gaudir- de les primeres xiulades dedicades a Ada Colau, per part dels veïns i veïnes, en el moment de les seves intervencions durant els pregons de les festes majors de Gràcia i Sants.

A partir del 24 de setembre gaudirem  de la Festa Major de Barcelona , “La Mercè”.

Aquesta situació provocada ja és irreversible. No hi ha al govern municipal cap capacitat política, ni talent, ni voluntat d’esmena per reconduir la situació. L’herència amb la que es trobarà el proper govern sens dubte, serà una dura hipoteca. Aquest estat de coses i la necessitat de recuperar el pols de Barcelona demanen una alternativa política clara, reconeixible,  forta i contundent. La necessària i més que justificada crítica al govern de Barcelona maldestre ha d’anar acompanyada d’ofertes alternatives i plantejaments de futur que aportin certeses, il·lusió i  compromís per la sortida de la crisi social i política que ens ha portat Ada Colau i el seu govern. Alternatives i projectes, que Junts per Catalunya aspirem a defensar des del coneixement de la ciutat i els seus barris, des de la consistència de les propostes que hem defensat durant més de dos anys, tant al Consell Plenari com a les Comissions de Plenari i als plenaris dels deu Districtes de la ciutat, però i, sobre tot, de la mà de la societat barcelonina.

Cal expulsar el sectarisme, el dogmatisme i el dirigisme que caracteritza Ada Colau i el seu equip de govern amb el PSC i optar de manera clara i transparent pel diàleg empàtic i permanent amb les entitats, les institucions, les plataformes de tota naturalesa i amb els veïns dels setanta- tres barris de Barcelona. Creiem en la col·laboració públic-privada i creiem en la iniciativa social sense ànim de lucre; valorem com imprescindibles els col·legis professionals, els gremis i les entitats veïnals. El compte enrere pel canvi, ha començat.

Jordi Martí Galbis. Regidor. Grup Municipal de Junts per Catalunya

Setembre 2021


Deixa un comentari

L’Hemeroteca

La velocitat amb la que es produeixen les notícies i els esdeveniments polítics a casa nostra i arreu del món és de tal magnitud que no solament complica la feina a les redaccions dels mitjans de comunicació, sinó que també ens dificulta la seva anàlisi acurada o la mateixa capacitat de comprensió de les qüestions de fons que massa sovint queden difuminades per titulars fugissers i efectistes. I tot això sense entrar a parlar de l’elevat percentatge de fake news que ens fan empassar a diari tot tipus de mitjans de comunicació. Aquesta realitat, la de les notícies que enterren altres notícies publicades minuts abans, també contribueix a perdre la perspectiva necessària en un aspecte que crec crucial: el de la coherència dels posicionaments i les opinions expressades pels polítics, especialment els que tenen altes responsabilitats, que cal exigir des de la ciutadania.
Per sort, “l’hemeroteca” ens ajuda a destapar personatges que en poc temps han acreditat la seva absència total de principis, canviant com un mitjó les seves opinions, plantejaments o fins i tot, profundes conviccions. Serien aquells que en llenguatge planer i col·loquial formen part de la PAH –Plataforma d’Afectats per la Hemeroteca-. Tres exemples, d’entre els nombrosos que coneixem, i que serveixen per il·lustrar aquest estat de coses els podem trobar en el President del govern espanyol Pedro Sánchez; en el diputat d’ERC Gabriel Rufián, i en el regidor de Barcelona i ex primer ministre francès, Manuel Valls. En el cas de Pedro Sánchez, podem recordar no solament les seves declaracions i compromisos en relació a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, en front de les bones paraules expressades recentment amb motiu de la seva elecció com a president del govern espanyol, sinó també els atacs i les greus desqualificacions perpetrades contra el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que ha acabat nomenant vice president segon del seu govern. Quina credibilitat pot tenir un personatge que afirma una cosa i la contrària en un tres i no res? Un altre cas digne d’estudi, el diputat d’ERC Gabriel Rufian, acaba d’afirmar fa poques dates que valora positivament el canvi d’opinió dels polítics, amb justificacions peremptòries i segurament per excusar les seves constants sortides de to, quan com per exemple va amenaçar de provocar la caiguda del govern espanyol si la mesa de diàleg entre governs acabava sent un fiasco. Quan és de domini públic que una vegada investit el president i nomenat el nou govern cap força política amb el nombre de diputats amb els que compta ERC al Congrés, poden fer caure el govern. I el tercer exemple, el del polític francès que va ser foragitat de la política del país veí, Manuel Valls. Durant la campanya electoral de les eleccions municipals va prometre per activa i per passiva que “votar Valls era votar fer fora Ada Colau”. Sens dubte, una broma de mal gust i un frau colossal als electors i a la ciutadania de Barcelona, tenint en compte que els seus vots van fer Colau alcaldessa, evitant que Ernest Maragall, candidat de la llista guanyadora, esdevingués l’alcalde de la capital de Catalunya. Valls, un personatge, que per cert, ja s’ha cansat de no fer res a l’Ajuntament i que acaba d’anunciar que es prepara per crear un nou engendre polític per presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Abans, d’això en deien mercenaris de la política.
Caldrà doncs continuar consultant l’hemeroteca, en forma de notícies publicades i en forma de tweets a les xarxes; una altra font inesgotable de denúncia de contradiccions i males praxis que no es poden tolerar, quan ens referim a polítics de primera línia. No tot s’hi val.

Jordi Martí Galbis
Regidor
Grup municipal de Junts per Catalunya
Ajuntament de Barcelona


Deixa un comentari

La crisi de seguretat a Barcelona; el resultat de quatre anys de mal govern.

L’anomenada crisi de seguretat que patim a Barcelona des de fa mesos és una realitat incontestable que impacta greument sobre totes les persones que vivim, treballem o visitem la ciutat; és un fenomen real i que afecta tots els barris, malgrat que determinades zones turístiques i centrals de la ciutat són les que més pateixen els fets delictius. Per tant, el primer que cal fer és admetre la situació i fugir de tesis que el que intenten és aigualir, o fins i tot negar l’evidència greu de la situació.

I com hem arribat fins aquí? Tal i com hem anat denunciant durant tot l’anterior mandat des del grup municipal de Junts per Catalunya, el govern municipal amb  l’alcaldessa Ada Colau al front mai han cregut en la necessitat de prioritzar les polítiques públiques de prevenció i de seguretat. Durant quatre anys (2015-2019) l’Ajuntament de Barcelona no ha tingut cap responsable polític al front de la seguretat. Ada Colau ha estat la màxima responsable (sic) d’aquesta important  àrea, i per tant, de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Cap regidor va tenir l’encàrrec concret de gestionar la seguretat a Barcelona. La ideologia de Barcelona en Comú –carregada de prejudicis contra les forces de l’ordre- i els antecedents d’alguns dels regidors de l’anterior govern municipal, propers als moviments okupes, han estat letals a l’hora d’establir polítiques i estratègies valentes i decidides contra l’incivisme, l’ocupació massiva de l’espai públic per part de persones que porten a terme activitats il.legals, o senzillament contra la delinqüència.

Només havien d’haver mantingut les línies de treball del que va ser Tinent d’Alcalde de Prevenció i seguretat del govern de l’alcalde Xavier Trias, l’amic Quim Forn, que va aconseguir reduir un 20% els fets delictius a la ciutat sota el seu mandat. Quim Forn, per cert, actual regidor de l’Ajuntament de Barcelona, injustament empresonat des de fa dos anys i President del Grup municipal de Junts per Catalunya.

Sota el silenci i la incomoditat dels membres de Barcelona en Comú al govern, el tinent d’alcalde Albert Batlle ha imposat un canvi radical en la manera d’enfocar la lluita contra l’incivisme i la delinqüència. I el primer que ha fet ha estat admetre la crisi de seguretat – amb increments del 30% dels robatoris amb violència-, parlar amb els responsables dels Mossos d’Esquadra i altres cossos policials per assegurar una millor coordinació entre ells, parlar amb l’oposició, amb fiscalia i els responsables judicials, i amb les entitats veïnals i gremis i entitats empresarials. Aquests gestos són necessaris i els aplaudim, però insuficients. Vigilarem –i denunciarem, si cal- la temptació de provocar titulars mediàtics en lloc de treballar amb poc soroll impulsant  mesures estructurals i mantingudes en el temps, que són les que hauran de revertir la situació actual.

En qualsevol cas, i més enllà d’atribuir a Ada Colau, i el seu nefast govern de l’anterior mandat, la principal responsabilitat de l’estat de coses actual, cal aportar propostes i solucions; la millora dels índexs de delinqüència no es produirà a curt termini, tenint en compte els nivells de degradació als que hem arribat i a l’efecte crida que ha provocat els últims anys el menfotisme dels comuns. Cal, doncs, que el full de ruta contra l’incivisme i el delicte sigui compartit per tots els socis de govern. Son necessaris,  també, més efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, especialment als carrers;  amb una direcció política clara i empoderats davant dels perills d’una delinqüència organitzada cada vegada més violenta, i per tant, més perillosa.

En definitiva, cal lideratge i voluntat política per fer complir la llei i les ordenances municipals. I evidentment, amb la màxima col·laboració i lleialtat institucional amb el Departament d’Interior de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra. És del tot injustificable que l’alcaldessa Ada Colau critiqui i qüestioni en públic tant al conseller d’Interior com la tasca dels Mossos d’Esquadra. I caldrà pressupost. Sense pressupost, el regidor Batlle només podrà gesticular i fer declaracions. Serà necessari incrementar el pressupost de l’exercici 2020 destinat a la prevenció i la seguretat. En darrer terme, caldrà un pacte polític per a la Prevenció i la seguretat al Plenari de l’Ajuntament.

Vam acabar l’anterior mandat municipal amb la inseguretat com a principal problema per als barcelonins, segons el baròmetre municipal, i comencem el nou mandat amb el mateix problema, agreujat. Ja no es tracta només de recuperar el bon nom de la ciutat en l’àmbit internacional. Es tracta, sobre tot, de retornar la tranquil·litat i la percepció de barris segurs al milió sis cents mil barcelonins que som víctimes potencials de tot tipus de delinqüents que han vingut aquests darrers anys a Barcelona esperonats per la inacció i la incompetència del govern municipal dels comuns.

Hem perdut quatre anys i n’estem pagant un preu molt alt. Ara toca impulsar un gir de 180 graus i lluitar sense treva per la Barcelona segura i convivencial. Des de Junts per Catalunya de Barcelona hi treballarem amb generositat i convicció, al servei de la gent, com sempre.

 

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup municipal Junts per Catalunya


6 comentaris

Compte enrere per a la nova Convergència

Ha començat el compte enrere per a la nova Convergència. Els dies 3, 4 i 5 de juny tindrà lloc el congrés més important des de la creació de Convergència ara fa 40 anys. Una trobada els resultats de la qual hauran de servir per posar al dia l’eina política més important que ha tingut Catalunya al servei de la reconstrucció nacional; i ara, al servei de l’estat propi. El congrés però, no és l’excusa per a la necessària refundació de Convergència i de l’espai polític que ha representat aquestes quatre dècades. De fet, el congrés haurà de plantejar-se com el punt de partida d’una nova etapa política, amb l’horitzó d’un nou estat, que requerirà nous instruments polítics i socials, nous actors, noves idees i noves estratègies. No només per gestionar i intentar liderar la transició nacional que pot durar divuit mesos o més; sinó també per articular una oferta política renovada que ha de tenir per objectiu reinterpretar i eixamplar la base social de centre ampli que durant tants anys s’ha vist identificada amb Convergència.

La nova Convergència haurà de deixar enrere algunes velles inèrcies, així com determinades maneres d’entendre la relació entre la política i els electors que han estat superades. I especialment, fer tot allò que calgui per impedir les males pràctiques. Però la nova Convergència té el deure de mantenir i posar en valor tot allò de bo i positiu que ha tingut i té, que és molt. Valors, principis i capteniments plenament vigents: el patriotisme social, el compromís cívic, la connexió permanent amb les arrels de la cultura popular, la defensa del català i l’europeisme; la fidelitat amb la sostenibilitat del territori, la solidaritat amb les causes justes del món, així com la solidaritat amb els vulnerables. Volem ser un moviment encara més ampli, on convisquin amb harmonia diferents sensibilitats, un partit adaptat als nous requeriments de la nostra societat. I sobre tot un partit de gent compromesa, honesta, treballadora i amb una vocació insubornable de servei públic. I un partit amb una potent base municipalista, la millor escola política que pot tenir un partit que vol governar un nou país.

I un nou país que vol i necessita un nou estat no pot tenir la seva capital d’esquenes a les ànsies de llibertat del conjunt. Per això el paper i el lideratge de Barcelona és tant important. No ens podem imaginar la imatge d’una senyera representant Catalunya a l’ONU i una Barcelona amb un govern que renúncia a exercir la capitalitat del nou estat. Tenim doncs molta feina. Renovar Convergència des de la generositat amb el país i amb altres formacions sobiranistes, i perfilar una alternativa sòlida capaç d’aportar garanties per a la recuperació de l’alcaldia de Barcelona el 2019.

 


Deixa un comentari

Bon Nadal, Barcelona!

Districte de Sants-Montjuïc il·luminat

Barcelonins, veïns de Sants-Montjuïc, amics i amigues,

Les lluminàries als carrers ens indiquen que el Nadal ja és aquí. Barcelona sencera, barri per barri, s’omple d’activitats de tota mena i aptes per a totes les edats, infants, adolescents i sí, fins i tot adults, que ens recordaran que estem en una època especial. I com cada any amb l’arribada de l’advent, alhora, una estrella al cel torna a marcar-nos un missatge important: Rés és impossible.

La història, aquests dies, s’entossudeix a recordar-nos-ho. Com bé sabeu, ens ha deixat una de les persones més importants del segle XX en la lluita pels drets civils i les llibertats dels pobles: Nelson Mandela. Mandela, com Ghandi ho feu abans que ell, va perseguir un somni, pur, just, digne, que situés la pau i la convivència com a pedra angular del projecte de vida de cada sud-africà. I no va desistir. No va desistir, malgrat restar 27 anys empresonat. I és aquest somni pel que va viure i que finalment va poder viure, el que ha permès a Sud-Àfrica tirar endavant. És alhora aquesta idea personificada en el sacrifici i el patiment d’un home, palpable, contemporani, el que farà que el poble sud-africà allunyi sense gaire problemes els fantasmes de l’Apartheid, encara presents.

Mantenir la fe en un camí traçat d’esperança, pacífic i en positiu és vital per assolir els canvis que anhelem. Aprofitem, doncs, el Nadal per renovar el compromís amb aquell somni just, digne i constructiu que ens permetrà avançar individual i/o col·lectivament. Aprofitem el Nadal per a fer balanç d’allò fet i allò que tenim per fer.

En definitiva, aprofitem el Nadal per viure amb les persones que fan que aquest camí tingui sentit; per viure de nou la il·lusió dels petits moments; Per viure, lliures.

Des d’aquí us envio el meu desig: feina i salut per a tots vosaltres.

Molt Bon Nadal!


Deixa un comentari

Barcelona, triomfa allà on va

bcn

Fa poques dates l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va viatjar a Roma, Rabat i Nova York. A Roma per fer costat al moviment laic de Sant Egidi, una organització que treballa per donar suport i atenció a les necessitats bàsiques de milers de persones vulnerables, i que treballa per la pau a tot el món. Barcelona és una de les seves bases d’operacions, i l’alcalde Trias va voler fer-los costat, tornant a situar la justícia social en el centre del debat polític a la Unió Europea.

A Rabat, al Marroc, Barcelona es tornava a reivindicar a la CGLU, organització municipalista internacional, com a ciutat motor dels projectes més pioners que s’impulsen avui per avui al món local orientats a la millora de les condicions de vida de la gent.

I a Nova York, Xavier Trias projectava Barcelona i Catalunya en el marc de l’Assemblea de les Nacions Unides, convocada per debatre sobre els nous models de gestió de la immigració i les millors estratègies de desenvolupament urbà sostenible. Tres impactes positius que ajuden a valorar amb nitidesa el bon concepte que Barcelona té al món i als principals centres de decisió i d’influència internacional.

I més a prop de casa, a Donòstia, acabo de tenir l’oportunitat, com a regidor de Presidència i Territori del govern municipal de Barcelona, de posar en valor el paper que té la capital catalana en el treball per la pau al món i en la gestió dels conflictes que malauradament encara hipotequen el futur de territoris i regions com les del Sàhara Occidental, Colòmbia o Israel i Palestina, entre d’altres.

El comú denominador del paper de Barcelona a Roma, Rabat, Nova York i Donòstia, aquesta darrera setmana, és el reconeixement del nostre lideratge com a ciutat referent. Una ciutat reconeguda, envejada, atractiva i amb la que tothom vol establir-hi vincles i agermanaments.

La “marca Barcelona” ‘es, sens dubte, la millor tarja de presentació per a un país, Catalunya, que aspira a formar part, més d’hora que tard, del concert de les nacions lliures del món.

 

Font de la fotografia: Amics de la Unesco