El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

#Consulta9N

Finalment, i després d’un llarg procés polític que comença el 2010 amb l’escapçament de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, el President Mas ha signat el Decret que convoca els catalans a votar  la Consulta del 9 de novembre. Una decisió històrica i transcendental que ha estat, ràpidament, objecte de recurs al Tribunal Constitucional i que, de forma cautelar i a instàncies del govern del Partit Popular, ha quedat suspesa.

 Tot i així, estem davant d’un gest polític valent i sense precedents a la història política moderna del nostre país. Un President i un Govern, el de la Generalitat, que es posen al capdavant d’una reivindicació imbatible del poble català: volem votar per decidir el nostre futur polític.

 Mai com ara, els conceptes democràcia, consulta, votació, legitimitat i “un President al costat del seu poble”, havien tingut tanta virtualitat des de la recuperació de la Generalitat de Catalunya el 1977, amb el retorn del President Tarradellas. El coratge del President Mas s’ha fet palès amb tota la contundència, tenint en compte que els poders centrals de l’Estat estan disposats a utilitzar tota la força del seu estat de dret contra ell, el nostre Govern i les legítimes aspiracions dels catalans.

 Els obstacles, els paranys i les agressions que ens venen des del que es coneix com les clavegueres governamentals situats a 600 quilòmetres van dirigits a desprestigiar el catalanisme polític, a destruir Convergència Democràtica i a neutralitzar el President Mas, cap visible i reconegut del moviment cívic i polític més potent dels que hem viscut a Catalunya des de la caiguda de Barcelona el 1714.

 La voluntat expressada pel 80% dels catalans de votar el 9N no pot ser ni bloquejada ni sabotejada. En ple segle XXI, en el marc de la Unió Europea, i des de la reivindicació cívica, pacífica i democràtica, és impensable que als catalans se’ns silenciï tenint en compte a més,que més de 850 ajuntaments catalans han donat suport a la Consulta del 9-N.

 Estem davant d’un tsunami imparable. Un tsunami que beu de la derrota del 1714. Un tsunami que s’inspira en la renaixença i en el Memorial de Greuges. Un tsunami que entronca amb la Mancomunitat. Un tsunami que es reforça amb l’Estatut de Núria i amb la Generalitat republicana. Un tsunami que no oblida ni la derrota del 1939 ni la llarga nit del franquisme i la seva cruel dictadura. Un tsunami que redobla la seva força amb la recuperació de l’autogovern el 1980,i un tsunami que es fa invencible a partir de la humiliació del govern del PP i del TC, tirant per terra un Estatut d’Autonomia refrendat pel poble i fins i tot sancionat pel rei.

 Ara és l’Hora. És l’hora de votar. I també és l’hora de guanyar després de tres-cents anys de derrotes. Ens cal lideratge polític; i tenim el del President Mas. Ens cal unitat dels partits favorables a la celebració de la Consulta. I ens cal el suport de la majoria del poble català. No podem fallar. Pel futur dels nostres fills i per fer justícia als milers de catalans que van patir i morir per aquesta noble causa.


Deixa un comentari

Súmate

sumate

Divendres 31 de gener va tenir lloc a la seu de Comissions Obreres l’acte de presentació de l’entitat Súmate. Vaig tenir l’ocasió d’assistir-hi en representació de Convergència Democràtica de Catalunya i de trobar-me amb molta gent coneguda que, com nosaltres, venia a donar suport a la iniciativa i als seus protagonistes. Vaig sortir de l’acte amb una sensació única; difícil de descriure, però convençut, encara més, que el procés cap a la llibertat de Catalunya és irreversible.

El testimoni que van donar els ponents de l’acte, més enllà de l’energia interior i el convenciment que traspuaven les intervencions del president de l’entitat, és d’una fortalesa i potència difícil d’igualar. Catalans que s’expressen majoritàriament en castellà, i que alguns d’ells continuen reivindicant la identitat espanyola –o identitat compartida-, i que en algun cas venen d’una militància política antagònica a la que teníem els convidats que vam seure a la fila zero. Membres de l’associació que militen a partits polítics que no han assumit el Dret a Decidir. Persones que han arribat a l’íntim convenciment que l’estat espanyol i els seus poders públics, durant anys i panys, han estat maltractant els catalans, sigui quina sigui la seva procedència, la ciutat on viuen o l’idioma en que s’expressen. Són catalans, alguns d’origen andalús, que li acaben de dir a la Presidenta de la Junta d’Andalusia el que aquesta dona s’ha negat a escoltar: que l’estat ens roba i que molts territoris subvencionats ho són gràcies a la solidaritat –forçada-de Catalunya i els catalans.

La seva tasca principal és fer arribar el missatge de la llibertat als territoris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Poden arribar a ser el mascaró de proa de les accions destinades a eixamplar la base social favorable al Dret a Decidir, a la celebració de la Consulta i a la independència. Ells són imprescindibles per anar sumant suports a la causa de la llibertat. Ells són del tot necessaris perquè la Catalunya del futur; la Catalunya independent, sigui, com és ara, un sol poble. Es més; només de les seves boques poden sortir determinats missatges mb la necessària credibilitat per determinats sectors de la nostra població.

Escoltar-los en directe és una experiència enriquidora i oxigenant. La seva feina serà imprescindible perquè el SÍ/SÍ guanyi el 9 de novembre. La seva generositat, valentia, honestedat intel·lectual i patriotisme de nova fornada ens ha de fer pensar, i molt. Si afegim la feina que fa “Súmate” a la de sindicats i de partits sobiranistes, a la de l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI i la de moltes altres entitats i col·lectius, podem albirar un resultat esperançador el 9 de novembre. I el govern central i els poders centrals de l’estat, faran la resta. El seu negacionisme davant la voluntat de votar per part de més del 70% dels catalans i l’efecte pervers de les mesures i les decisions que pren a diari contra Catalunya el Consell de Ministres, incrementaran l’anhel de llibertat dels catalans: els de “tota la vida”, els de “Súmate” i els nouvinguts, amb altres llengües, religions i cultures. Continuarem sent un sol poble, però independent.

 

Font de la fotografia: Directe.cat