LA DIMISSIÓ D’ADA COLAU

Ada Colau s’enfronta a l’acusació de la Fiscalia Anticorrupció per greus delictes de corrupció. Hauria afavorit presumptament, entitats i cooperatives amb les que ella i bona part del seu equip polític van estar directament vinculats abans d’accedir a l’Ajuntament. Tractes de favor i prebendes de tot tipus que hauran servit per a la seva recol.locació laboral quan els barcelonins els facin fora del govern municipal.

Ada Colau i els seus van accedir per primera vegada al govern municipal havent-se aprofitat sense escrúpols dels relats fabricats per les clavegueres de l’estat contra un honorable servidor públic: l’alcalde Xavier Trias. Durant els mesos previs a les eleccions de 2015 no van tenir cap problema en llençar contra ell tot tipus de falses acusacions. Ni van atorgar-li l’obligada presumpció d’innocència, i ni tan sols han demanat perdó per haver-se comportat com a autèntics miserables. Ada Colau va accedir a l’alcaldia per segona vegada acceptant els vots de la dreta xenòfoba de Manuel Valls, de qui va dir en campanya electoral que mai acceptaria operacions estranyes per mantenir-se al poder.

El populisme que caracteritza Ada Colau i els seus està provocant un efecte boomerang que podria acabar amb la seva carrera política si els Tribunals, després de la seva declaració el 4 de març, poden confirmar les acusacions de prevaricació i de la resta de delictes que se li atribueixen. Els que havien de canviar-ho tot; els que prometien la nova política i la fi del règim del 78 s’han convertit en una trista caricatura. No solament actuen com la pitjor de les velles polítiques sinó que a més incompleixen el seu codi ètic amb excuses de mal pagador. Es van dotar d’un codi ètic no per complir-lo, sinó per llençar-lo contra els seus adversaris, intentant projectar sobre tots ells l’ombra de dubte en relació a la seva honorabilitat.

En aquest desgraciat episodi Ada Colau i els comuns actuen com ho porten fent des de la seva entrada a l’Ajuntament, després d’especialitzar-se en escarnis i assetjaments als seus oponents. Res és el que sembla; ni res acaba tenint solució, si depèn d’Ada Colau i els seus. Van prometre honestedat, i es comporten com un lobby sectari que només treballa per afavorir els interessos de les seves terminals, com s’ha vist amb les subvencions milionàries concedides a entitats ideològicament afins. Van prometre la fi dels desnonaments, i les xifres actuals són superiors a les de 2015. Van prometre acabar amb els sense sostre i amb les desigualtats, i el nombre de persones vulnerables no para de créixer. Ada Colau i Barcelona en comú, amb la crossa de Jaume Collboni i el PSC, són un frau; un autèntic fiasco que comencen a tastar la seva pròpia medicina, però que es neguen a complir les seves pròpies regles de conducta ètica.

No som nosaltres qui ha de demanar la dimissió d’Ada Colau, que no es produirà, més enllà de la presumpció d’innocència, que ella no va reconèixer a Xavier Trias. Hauria de ser ella mateixa la que posés el càrrec a disposició del seu partit. Es el seu partit que l’hauria de destituir per haver violat el codi de conducta ètica que ells mateixos van aprovar. La demagògia, la hipocresia, el cinisme i la mentida s’han apoderat de l’alcaldia de Barcelona, per vergonya dels barcelonins.

(Article publicat per Metropoli Abierta 22 Gener 2022)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

21 de febrer de 2022

El baròmetre municipal, sota sospita.

Els diferents baròmetres municipals elaborats pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona han estat, des de sempre, el fruit d’una tasca professional dels treballadors municipals adscrits a l’Oficina Municipal de Dades del Departament d’Estudis d’Opinió. La segona onada del Baròmetre fet públic el passat 27 de desembre corresponent al segon semestre de 2021 però, ha trencat la tradicional confiança en la versemblança dels resultats. I la raó no cal trobar-la ni en el partidisme ni en la desconfiança vers els funcionaris que han explotat les dades. Les reserves i la malfiança vers els resultats relatius a la intenció de vot que projecta el Baròmetre municipal, que atorga una eventual victòria del partit d’Ada Colau a les eleccions municipals de maig de 2023, és deguda a la pèssima valoració que els barcelonins enquestats atorguen a Ada Colau i al govern que lidera. No cal ser expert en demoscòpia per posar en quarantena uns resultats que, per una banda suspenen solemnement el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, i per l’altra, li atorguen la victòria electoral. Un partit que suspèn, amb una alcaldessa en caiguda lliure, difícilment podrà guanyar les properes eleccions municipals, quan la tendència a la baixa es manté baròmetre darrera baròmetre.

Com és possible que un govern amb una valoració de la seva gestió dolenta o molt dolenta pel 49,4% i una alcaldessa que suspèn amb un 4,2 en la valoració dels barcelonins, la nota més baixa mai assolida per un alcalde de Barcelona, pugui liderar la cursa electoral, amb un 14,8% d’intenció directe de vot? Com és possible que els barcelonins, un 68% dels quals opinen que la ciutat ha empitjorat el darrer any, puguin atorgar la victòria electoral a Barcelona en Comú? Com és possible que un govern que és incapaç de redreçar els principals problemes dels barcelonins, que tornen a ser la inseguretat, amb un 20,8%, la brutícia, amb un 11,8% i els problemes de l’accés a l’habitatge, amb un 6,5%, pugui obtenir la confiança majoritària dels votants? I com és possible que s’atorgui aquesta clara victòria electoral al partit de l’alcaldessa quan més d’un 50% dels enquestats s’absté de manifestar la seva intenció de vot? I per què les mostres dels baròmetres municipals incorporen una sobre representació escandalosa dels votants de Barcelona en Comú i d’ERC? I com s’explica que Barcelona en Comú obtingués un 13,7% dels vots a les eleccions municipals de maig de 2019 i el Baròmetre li atorgui a aquesta formació, en record de vot, més del 20%? I algú es pot creure que els comuns avui serien el partit més votat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, o que al PSC no el votaria ningú a Ciutat Vella, tal i com afirma el baròmetre?

Una ciutat, en la que la inseguretat ha passat de ser el principal problema per el 14% dels barcelonins el primer semestre de l’any al 20,8% el segon semestre, no li pot atorgar la confiança al principal responsable d’aquesta xacra.

El Baròmetre municipal és un clar retrat de la deriva en la que ha caigut la ciutat en els aspectes més bàsics de la gestió municipal. Les dades són aclaparadores. El malestar ciutadà i la irritació que provoquen les polítiques municipals entre àmplies capes de la ciutadania no és poden maquillar ni amb enquestes favorables ni amb riuades de publicitat i propaganda.

L’alternativa a aquest fosc escenari que dibuixa l’opinió majoritària dels barcelonins no pot passar per una fórmula de govern que reediti l’actual coalició dels partits d’Ada Colau i Jaume Collboni, amb el suport acrític i previsible d’ERC. Els electors també hauran de tenir present que determinades aventures, com la que va encarnar Manuel Valls i els seus aliats, que van fer alcaldessa Ada Colau des de posicions de dreta espanyolista, tampoc serveixen per fer possible el canvi necessari que es mereix Barcelona. Des de Junts per Catalunya estem compromesos i determinats a encarnar l’alternativa real el maig de 2023. De cap manera renunciarem a fer possible la millor Barcelona, la capital del País.

Article publicat a  Metrópoli Abierta el 08 de gener de 2022.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

LA BARCELONA POST COLAU

La degradació que està patint Barcelona és ja tant inqüestionable com dolorosa i la batllessa Colau és la màxima responsable d’aquesta decadència.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu Junts per Catalunya Barcelona.

Per l’activisme però sense cap altre coneixement de la ciutat ni de la governança de l’ajuntament, Ada Colau arriba a ser la batllessa de la capital de Catalunya. La responsabilitat d’haver portat Barcelona al pitjor dels seus moments està ben repartida; en són corresponsables el seu propi partit, Barcelona en Comú, també el PSC de Jaume Collboni, que ha prioritzat el poder abans que exercir una oposició responsable, i Manuel Valls i els seus regidors, que van impedir amb el seu vot la investidura d’un batlle independentista, assumint així la seva part en l’operació d’Estat que va ser l’elecció d’Ada Colau.

Les dades catastròfiques apuntades pel Baròmetre Municipal de juliol d’enguany, que situen la gestió municipal com a segon problema més important pels barcelonins després de la inseguretat, són la prova de la pèssima gestió del govern d’Ada Colau. Sumem-hi  a això que un terç dels barcelonins  declaren estar disposats a marxar de Barcelona i arribarem a la  situació d’emergència actual, davant la que cal bastir l’alternativa per les properes eleccions municipals del maig del 2023.

A aquest nefast balanç de la gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni que apunta un baròmetre municipal rere un altre, cada sis mesos, cal preguntar-se on és la seva capacitat d’autocrítica, tant necessària per donar un cop de timó a la manera de governar.

Els problemes principals han esdevingut crònics i s’han enquistat greument: inseguretat, manca d’habitatge a preu assequible, desnonaments, brutícia i manca de manteniment de l’espai públic, urbanisme tàctic desfasat i incomprensible, persistència dels assentaments irregulars, vandalisme i incivisme, venda i augment en els consums de drogues, etc.

Aquest mes d’agost ens ha portat una nova crisi, que s’afegeix a la situació ja prou degradada que venim arrossegant els darrers mesos i anys: una crisi de convivència preocupant durant les festes majors de Gràcia i Sants, on s’han vist imatges d’incivisme, baralles i violència entre grups de persones i també contra els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. El malestar dels barcelonins va en augment i per primera vegada hem pogut veure –i gaudir- de les primeres xiulades dedicades a Ada Colau, per part dels veïns i veïnes, en el moment de les seves intervencions durant els pregons de les festes majors de Gràcia i Sants.

A partir del 24 de setembre gaudirem  de la Festa Major de Barcelona , “La Mercè”.

Aquesta situació provocada ja és irreversible. No hi ha al govern municipal cap capacitat política, ni talent, ni voluntat d’esmena per reconduir la situació. L’herència amb la que es trobarà el proper govern sens dubte, serà una dura hipoteca. Aquest estat de coses i la necessitat de recuperar el pols de Barcelona demanen una alternativa política clara, reconeixible,  forta i contundent. La necessària i més que justificada crítica al govern de Barcelona maldestre ha d’anar acompanyada d’ofertes alternatives i plantejaments de futur que aportin certeses, il·lusió i  compromís per la sortida de la crisi social i política que ens ha portat Ada Colau i el seu govern. Alternatives i projectes, que Junts per Catalunya aspirem a defensar des del coneixement de la ciutat i els seus barris, des de la consistència de les propostes que hem defensat durant més de dos anys, tant al Consell Plenari com a les Comissions de Plenari i als plenaris dels deu Districtes de la ciutat, però i, sobre tot, de la mà de la societat barcelonina.

Cal expulsar el sectarisme, el dogmatisme i el dirigisme que caracteritza Ada Colau i el seu equip de govern amb el PSC i optar de manera clara i transparent pel diàleg empàtic i permanent amb les entitats, les institucions, les plataformes de tota naturalesa i amb els veïns dels setanta- tres barris de Barcelona. Creiem en la col·laboració públic-privada i creiem en la iniciativa social sense ànim de lucre; valorem com imprescindibles els col·legis professionals, els gremis i les entitats veïnals. El compte enrere pel canvi, ha començat.

Jordi Martí Galbis. Regidor. Grup Municipal de Junts per Catalunya

Setembre 2021

PINZELLADES DE LLIBERTAT

Aquest és el títol del llibre de retrats pictòrics de Pere Piquer i de poemes de diversos autors que es va presentar dissabte deu d’abril a la Llibreria Ona, sota la presidència de la Molt Honorable senyora Laura Borràs, Presidenta del Parlament de Catalunya. Una obra carregada de sensibilitat, compromís, solidaritat, sentiment i patriotisme, d’una gran qualitat editorial i artística. Un llibre més, dels molts que han vist la llum des que l’u d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va decidir iniciar el camí cap a la llibertat, però un llibre singular que més enllà de la denúncia política de la repressió que pateixen els presos polítics, exiliats i perseguits per les seves idees, incorpora l’art com a arma de solidaritat per difondre la sistemàtica violació dels drets humans a Catalunya i per ajudar, amb els ingressos de la venda del llibre, a l’Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics.

Aquest llibre gira al voltant de l’obra pictòrica d’un gran artista com és l’amic Pere Piquer. I d’un conjunt de poetes que donen veu a cadascun dels retrats del llibre. Però sobre tot és una obra col·lectiva, una obra coral d’un conjunt de persones, compromeses amb el país i la seva llibertat, que treballen des de diversos fronts i disciplines per fer possible allò pel que va inspirar la gran victòria de l’u d’octubre de 2017. Persones com Laura Cendrós, Bru Recolons, Toni Strubell, Pep Cruanyes, Pere Izquierdo, Núria Bassa i molts d’altres han estat el motor d’aquest projecte. I si Pere Piquer hi ha posat la pintura, poetes com Enric Casasses, Narcís Comadira, Miquel de Palol, Vicenç Altaió, Helena Bonals o Valtònyc, entre d’altres hi han posat la lletra.

Tres anys i mig després del referèndum i a les portes de la constitució d’un nou Govern de la Generalitat, del que molts esperem que continuï compromès amb la llibertat del nostre país, aquest llibre és un testimoni més de la reivindicació nacional que un conjunt de persones, que es neguen a acceptar com a normal una situació del tot incompatible amb un estat de dret d’estàndards europeus; i que superant diferències i partidismes estèrils, se solidaritzen amb presos polítics i exiliats. Aquest llibre és un antídot contra el conformisme, la por i la claudicació, en uns moments en els que la repressió no s’atura. Un llibre que emociona i que és molt més que un testimoni de lluita política i de dignitat cívica i cultural.

Aquest llibre, carregat de força i valentia, és un cant a la Justícia i la Llibertat. I ens interpel.la a tots i cadascú de nosaltres: no podem malmetre el somni d’un país millor. Un país lliure i de progrés. Un país en el que mai més es persegueixi, es processi, es condemni i es reprimeixi per voler votar.

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup municipal de Junts per Catalunya

Barcelona

LES DRETES I LA “NOVA POLÍTICA”, AMB EL PERMÍS D’ADA COLAU

Jordi Martí Galbis, Regidor i portaveu de Junts a Barcelona

Les eleccions del  14 de febrer  ens van portar un episodi del que s’ha parlat poc, però que val la pena recuperar i posar-hi llum. Es tracta del “Cas Eva Parera”, o com innovar en política, acumulant dos càrrecs electes de dos partits diferents. La regidora de Barcelona pel Canvi, el partit de Manuel Valls, és diputada electe des del 14 de febrer, com a candidata número 3 de la llista del Partit Popular. La seva cursa començà a Unió Democràtica de Catalunya, va continuar a Units per Avançar, passa per Barcelona pel Canvi, i ha aterrat ara al Partit Popular.

Parera i Fernandez en campnaya pel PP

Amb la seva elecció com a diputada del PP al Parlament succeeix un fet insòlit; Eva Parera serà simultàniament diputada al Parlament de Catalunya i regidora a l’Ajuntament de Barcelona per dos partits diferents; i no consta, al menys públicament, que tingui la intenció de renunciar a un d’ells, amb la retribució associada corresponent.

Tampoc és políticament irrellevant una segona circumstància: juntament amb Manuel Valls, Eva Parera es va abstenir en la votació per a la investidura d’Ada Colau el 2019, amb la qual cosa aquesta va poder revalidar el seu càrrec al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Una diputada del PP i un ex primer ministre socialista de la República francesa van fer possible doncs que Ada Colau revalidés l’alcaldia després de perdre les eleccions.

Ada Colau és alcaldessa amb els vots de Valls i Parera

Tercer, no podem deixar de banda  l’anàlisi del pas de la regidora Parera pel districte de Sarrià-Sant Gervasi. Més enllà de la seva dedicació com a regidora-presidenta al territori, cal recordar que va ser escollida per aquest càrrec per la mínima, amb els vots favorables del PSC-Units, Barcelona en Comú, Ciutadans i el seu propi partit, Barcelona pel Canvi. Dit d’una altra manera, per tal d’impedir que la presidència del districte fos per a Junts per Catalunya, els comuns i els socialistes van votar la regidora que des d’avui també serà diputada del PP. Les suposades esquerres-caviar pactant amb Ciutadans per fer presidenta del districte una regidora i ara diputada del PP. Una operació que cal interpretar com la torna pels vots de Manuel Valls i Eva Parera que van situar Ada Colau com a batllessa de la ciutat.

Amb els vots de Barcelona en Comú i PSC, Parera es converteix en presidenta del districte a Sarrià Sant Gervasi

Quart, per si no n’hi havia prou; cal recordar que en el Plenari de constitució del Consell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, el grup de Barcelona en Comú va nomenar la consellera municipal Cristina Cardona únicament perquè pogués estar present en la votació d’aquell dia i permetre que la regidora Eva Parera guanyés la votació a la presidència del districte. La consellera municipal Cristina Cardona va ser cessada després d’aquell Plenari i mai més se l’ha tornat a veure en un Plenari del districte. Va ser doncs escollida, substituint el conseller municipal de Barcelona en Comú Joan Manuel del Llano, que es trobava de vacances. Aquest és el retrat de les maniobres que va fer Barcelona en Comú per fer possible la presidència del districte per a Eva Parera, avui diputada del Partit Popular.

Les eleccions al Parlament de Catalunya han constatat allò que ja sabíem; i és que el partit de Barcelona pel Canvi, impulsat per Manuel Valls a cop de talonari només tenia per objectiu impedir que l’independentisme obtingués l’alcaldia de Barcelona, encara que fos enganyant l’electorat, prometent que impedirien la victòria d’Ada Colau, per acabar facilitant la seva investidura. El partit de Manuel Valls, en coalició amb Ciutadans, venia suposadament a revolucionar la política catalana. I no solament no s’han presentat a les eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que dos dels membres d’aquest partit han acabat formant part de la llista del Partit Popular; curiosament tots dos vinculats al districte de Sarrià-Sant Gervasi, com són la regidora Eva Parera i l’antic portaveu de Barcelona pel Canvia al districte, el senyor Albert Guivernau.

En definitiva, una expressió genuïna de l’antipolítica que segons ells, venien a combatre. Ho vam veure el 2019 i ara ho hem tornat a veure, amb els moviments post electorals del 14 de febrer, que es pot resumir amb tres paraules: tots contra Junts.

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup Municipal de Junts per Catalunya

LA BARCELONA DECADENT, SEGONS EL BARÒMETRE MUNICIPAL

 

El passat 24 de desembre, vigília de Nadal, i amb l’objectiu que els resultats del baròmetre municipal passessin desapercebuts davant la magnitud de la tragèdia, el regidor de Presidència i Pressupostos del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, Jordi Martí Grau, va fer un exercici de maquillatge demoscòpic molt meritori. No era gens fàcil dissimular que el pressupost milionari del cap i casal de Catalunya no llueix per enlloc; ans al contrari, és el pressupost més mal executat i més ineficient de la història moderna de la ciutat.

Comencen a confirmar-se els mals auguris que molts vam pronosticar a l’inici del mandat municipal, any i mig enrere. Un govern de perdedors, catapultat al cim pels vots dels dos regidors de la força política de Manuel Valls, no podia ser cap garantia d’èxit, tenint en compte a més que la ideologia i les prioritats dels comuns i dels socialistes estan a les antípodes.

El baròmetre semestral, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades del Departament d’Estudis d’Opinió comença d’una manera contundent, assenyalant que un 66% dels barcelonins afirmen que Barcelona ha empitjorat el darrer any. Dos de cada tres enquestats doncs, suspenen la gestió municipal. Un percentatge demolidor que demostra el fracàs d’Ada Colau i el seu govern agonitzant, tot i comptar amb el favor de determinats mitjans de comunicació, tant audiovisuals com de la premsa escrita, que són incapaços d’atribuir, per exemple, les responsabilitats per la mort pel fred de dos sense sostre als carrers de Barcelona a qui la té. Un baròmetre que no ha pogut incorporar cap pregunta sobre l’opinió que li mereix a la ciutadania la sortida d’Ada Colau i el seu seguici de treballadors municipals, durant els dies de Reis, a un poble de la Garrotxa, en mig del temporal de neu, fred i gel, desobeint les recomanacions del PROCICAT de limitar la mobilitat pels riscos associats al mal temps, les nevades i les baixes temperatures que estaven anunciades a partir del dia sis de gener.

Una altra dada interessant que ens ofereix el baròmetre semestral és la valoració de la gestió de l’Ajuntament de Barcelona: un 46% la qualifica com a dolenta o molt dolenta. Un suspens que cal atribuir directament a Ada Colau, sense pal·liatius, més enllà dels efectes de la Covid19, que serveixen al govern com a escut protector per a la seva habitual propaganda basada en centrifugar les pròpies responsabilitats.

Però la dada que condemna definitivament el mal govern municipal de coalició entre Barcelona en comú i els PSC-PSOE és la de la valoració que els barcelonins tenen d’Ada Colau: un 4,3, un suspens en tota regla. Es tracta de la pitjor nota que ha obtingut un batlle de Barcelona en exercici del càrrec des que es fan baròmetres i enquestes municipals, només superat pel 4,1 que va obtenir Jordi Hereu després del fiasco de la consulta de la reforma de l’Avinguda Diagonal. Si a aquestes dades li afegim el fet que el 82% dels enquestats afirmen que Barcelona passa per una situació dolenta o molt dolenta des del punt de vista econòmic, convindrem que estem davant del pitjor govern i de la pitjor batllessa dels últims quaranta anys.

D’altra banda la inseguretat continua sent el primer problema pels barcelonins, tot i la gran davallada de la presència de turistes i de visitants locals a la ciutat; i els problemes de circulació i el col·lapse del trànsit escalen fins a la segona posició del rànquing de preocupacions dels barcelonins, com a conseqüència de les nefastes decisions i mesures aplicades pel govern, i que han aconseguit que tot i la reducció del trànsit, hagin augmentat els nivells de contaminació ambiental.

Aquest baròmetre semestral és doncs el reflex de la pèssima gestió municipal que patim els barcelonins. Un mal govern, que ni escolta ni dialoga, ni negocia ni rectifica. Un govern sectari que demostra que la nova casta no era cap solució per a Barcelona; ans al contrari, porta camí de deixar la capital de Catalunya en el pitjor dels escenaris possibles, amb el suport i la complicitat plena d’Esquerra Republicana.

Jordi Martí Galbis

Regidor del Grup Municipal de Junts per Catalunya

 

BARCELONA NECESSITA UN ALTRE GOVERN

Les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 a Barcelona van acabar amb un govern municipal de coalició, gràcies als vots del grup de Manuel Valls, que perseguia un triple objectiu: que Ada Colau es garantís l’alcaldia quatre anys més, evitar un govern independentista, i que el PSC mantingués els ressorts del poder municipal dels que han gaudit durant més de tres dècades. D’aquesta manera, la força guanyadora, ERC, amb el suport dels regidors de JXCAT, quedava condemnada a l’oposició.

Un govern de coalició que ja va fracassar durant el poc temps que van compartir poder durant l’anterior mandat. Era una evidència doncs, que aquesta coalició tornaria a naufragar. No solament perquè es tracta de dos partits amb cultures polítiques oposades, sinó també perquè els seus programes polítics contenen prioritats també diferents. La realitat del dia a dia d’un govern sense cohesió interna ens ha evidenciat que els comuns prenen les decisions i els socialistes les acaten. El PSC doncs ha quedat desdibuixat i diluït en el magma populista i demagog de Barcelona en Comú i dels seus tentacles generosament subvencionats a càrrec dels pressupostos municipals. I si la ciutat ha estat patint un mal govern durant els primers mesos del mandat municipal, amb la crisi de la COVID19, hem vist multiplicar els efectes negatius d’aquesta manca de lideratge i de veritables polítiques públiques impulsores de les grans potencialitats de la ciutat i de la seva gent.

Són molts els fronts oberts i els errors del govern municipal. Manca de lideratge de la batllessa, confrontació institucional amb el Govern de la Generalitat i seguidisme acrític del govern de l’estat, manca de cohesió interna del govern municipal, incapacitat d’arribar a acords amb l’oposició en uns moments crítics que demanden generositat, diàleg i acords; desconfiança malaltissa amb la iniciativa privada i els operadors socials sense ànim de lucre, aturada de projectes urbanístics i de projecció internacional d’anteriors governs, polítiques de prevenció i seguretat erràtiques, clientelisme amb les entitats i plataformes del seu entorn ideològic, urbanisme tàctic que està desfigurant l’espai públic i el disseny de qualitat tradicional de les intervencions públiques municipals, decisions unilaterals i sense consens que afecten greument la mobilitat, gestió maldestre del verd urbà, deixadesa absoluta en neteja i manteniment, manca de suport i d’empatia amb els sectors econòmics que més pateixen els efectes de la crisi de la COVID19 com el comerç i la restauració, absència absoluta de lideratge metropolità, lamentable dimissió en l’exercici de la capitalitat de País, més necessària que mai en l’actual context de repressió política, judicial, policial i econòmica que patim, etc.

Es del tot necessari i urgent doncs, davant d’aquest mal govern, posar les bases d’una nova etapa a la ciutat. Cal un nou govern municipal que capgiri els passius acumulats i doni confiança en uns moments de patiment i de crisi econòmica i social com els actuals.

Un govern, d’acord ampli, que lideri la ciutat amb generositat. Que sigui capaç de dialogar i concertar amb l’oposició, amb les altres administracions, sense sectarismes, i amb els sectors socials i econòmics de la ciutat. Que es torni a projectar al món reivindicant la capitalitat de país, la metropolitana i la mediterrània; que deixi de desconfiar amb els emprenedors, el món de l’empresa, els autònoms i els que, simplement, opinen diferent. Que actuï garantint la seguretat jurídica dels operadors i dels inversors i que deixi de basar la seva acció de govern en la propaganda, els eslògans, els tweets i les proclames. Un govern que deixi de banda la demagògia i es dediqui a construir d’una vegada habitatge públic de lloguer assequible, de la mà dels operadors privats disposats a contribuir en aquesta tasca inajornable. Un govern empàtic amb els que cada dia pugen la persiana. Un govern que planifiqui el futur de la ciutat pensant en el nombre cada vegada més elevat de gent gran. Un govern que no s’aixequi cada dia pensant en quines mesures de càstig aplicarà a la mobilitat privada i que aposti d’una manera contundent envers l’electrificació del parc mòbil. Un govern que no llenci a la foguera 200 milions d’euros en un tramvia obsolet que connecti la Diagonal i doni compliment a l’acord del Plenari municipal de posar en servei l’autobús elèctric biarticulat i de gran capacitat, el D30, per la Diagonal. Un govern, en definitiva, que reverteixi les seves prioritats, en benefici de la ciutat i dels seus actius i energies.

Amb aquest objectiu treballem, dia a dia, des del Grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. I a partir d’ara també, amb la nova força política de Junts per Catalunya; pel progrés de Barcelona, de la resta de ciutats i pobles del país, i per la independència de Catalunya, la veritable i única recepta per deixar enrere l’etapa de discriminació i maltracte que ens impedeix aspirar a ser un país d’oportunitats i homologable a les democràcies més avançades d’Europa.

12 d’octubre de 2020

Jordi Martí i Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona  

LA PITJOR BARCELONA

 

 

Després de més de tres dècades de transformacions urbanístiques, socials, econòmiques i de tot ordre, que van fer de Barcelona una capital europea de referència internacional, l’any 2015 va entrar a governar l’Ajuntament un conglomerat de persones i col·lectius, que a excepció dels antics dirigents d’ICV, mai havien participat de la política institucional del consistori. Per a molts, el grup encapçalat per Ada Colau representava una esmena a la totalitat al sistema de partits i una glopada d’aire fresc. El balanç del seu primer mandat és conegut. Aturada general dels projectes heretats, populisme, clientelisme, sectarisme, maltracte a l’oposició, deslleialtat amb el Govern de la Generalitat i equidistància amb tot allò relacionat amb el Procés polític català i amb tot el que gira al voltant de l’1 d’octubre.

El segon mandat d’Ada Colau, de la mà del PSC-PSOE de Jaume Collboni, s’inicia ara fa poc més d’un any, passant per sobre de la força guanyadora, l’ERC d’Ernest Maragall, i gràcies als vots de la dreta xenòfoba de Manuel Valls. Tot s’hi val, per mantenir-se en el poder, després d’haver-se compromès durant la campanya electoral a no acceptar aquest tipus d’operacions “antinatura”. La pandèmia de la COVID19 s’afegeix a la mala política del govern municipal i en multiplica els seus efectes devastadors. Barcelona, després de més d’un any del segon mandat d’Ada Colau, s’ha convertit en una ciutat bruta, empobrida, fosca, perillosa a bona part dels seus barris, mancada d’empatia amb els seus habitants, que incrementa la pressió fiscal a famílies i empreses, que expulsa el vehicle privat, i que no ajuda els sectors econòmics més colpejats per la crisi de la COVID19 com ara els restauradors, els comerciants, els autònoms o els aturats.
Un mitjà de la solvència de Vilaweb, aquest 25 d’agost publicava un davantal titulat “Barcelona, la desolació d’un centre decrèpit”. Parlava d’una Barcelona buida, comerços tancats per sempre, carrers sense visitants ni turistes. La incompetència del govern municipal, sumada a la manca de coherència interna i els recels entre els comuns i els socialistes, i a la crisi de la COVID19, ens han portat a la pitjor Barcelona que hem conegut els darrers quaranta anys. Es fa difícil creure que els promotors i abanderats del decreixement econòmic n’estiguin satisfets; la degradació de l’espai públic, el mal manteniment dels parcs i el verd urbà, la croada contra la mobilitat privada, la pintura a l’asfalt i la col·locació d’elements de formigó als carrers altament perillosos per a la seguretat de vianants i conductors de vehicles, l’increment de la conflictivitat a causa de les okupacions d’habitatges i locals comercials, els narco pisos i les baralles al centre de la ciutat, a tothora, …etc, són el nou senyal d’identitat de la ciutat.
Els més pessimistes creuen que tot pot empitjorar en els gaire bé tres anys que resten de mandat municipal. Els que som optimistes i ens estimem Barcelona, capital de Catalunya, creiem fermament en les energies i la capacitat de la ciutat a través de l’impuls dels barcelonins. Però també volem creure que el dia de les eleccions municipals del maig de 2023, una gran majoria d’electors foragitarem el pitjor govern municipal que mai ha tingut Barcelona. Mentrestant, feina, feina i feina; des de l’oposició municipal, la ciutadania, les entitats i els sectors econòmics i socials. I junts, sumant i treballant en positiu per revertir la situació a la que ens ha portat aquest govern de Barcelona en comú- PSC i la COVID19.

Jordi Martí Galbis

Regidor de Junts per Catalunya a Barcelona

Agost 2020

POLÍTICA DE PROXIMITAT EN TEMPS DE PANDÈMIA

El debat sobre la necessitat de revisar les maneres de fer política, des de la proximitat, allunyats de sectarismes, des de la vocació de servei públic, i de la mà de les iniciatives de la societat civil és un debat obert des de fa temps, que val la pena mantenir viu, ara que estem patint els efectes de la crisi de la Covid19. Des de fa tres mesos, primer amb la crisi sanitària, i ara també amb la crisi social i econòmica, hem pogut comprovar, de nou, com multitud d’iniciatives solidàries i humanitàries es multipliquen arreu del nostre territori. Accions i campanyes de nombroses entitats socials, fundacions, col·legis professionals, sindicats, institucions empresarials, gremis, ong’s, i moltes altres associacions i plataformes, que s’han sumat a les iniciatives institucionals i dels governs, intentant pal·liar els efectes devastadors de la crisi de la Covid19. I sort en tenim de tota aquesta energia solidària i compromesa, perquè els dispositius assistencials públics, per ells sols, no poden atendre totes les necessitats d’atenció bàsiques de milers de persones.

El treball en xarxa ha esdevingut del tot necessari. Hem vist empreses modificant les seves línies de producte o servei per adaptar-les a la situació creada per la COVID19. Hem vist professionals sanitaris i de la recerca, reorientant els seus rols i les seves especialitats. I davant d’aquesta emergència, també en clau local, els equips humans que treballem en l’àmbit de la política municipal, sense abandonar les nostres dinàmiques de treball habitual, hem hagut d’intentar, humilment, esdevenir una baula en la cadena de solidaritats i ajudes mútues que s’han teixit a casa nostra. En aquest sentit, regidors i consellers municipals de l’equip de Junts per Catalunya de Barcelona, en col·laboració amb empreses, col·legis professionals, oficines de farmàcia, residències de gent gran, centres d’atenció primària, organitzacions benèfiques, gremis, etc, hem posat el nostre gra de sorra, durant aquests tres mesos, per fer arribar ajuda i material de protecció com pantalles i mascaretes per a adults i infants, i a les persones i famílies de la nostra comunitat més necessitades. I també hem format part dels equips de voluntaris mobilitzats per l’Ajuntament de Barcelona que han col·laborat amb els equips professionals i assistencials destinats als centres de serveis socials, als pavellons salut i a altres dispositius que han donat resposta als afectats per la pandèmia.

Però per poder integrar-se en aquesta cadena de solidaritats i ser eficaços, cal formar part de les xarxes territorials i sectorials que funcionen la resta de l’any. Estar arrelats al territori. Conèixer els barris i les entitats. I formar-ne part. I creure en la col·laboració entre la iniciativa pública i la privada. Hem tingut ocasió de treballar colze a colze amb institucions públiques com centres d’atenció primària; i també amb empreses i entitats privades, tant amb ànim de lucre com sense, que han fet donació dels seus productes i serveis. Empreses fabricants de pantalles protectores, que han assumit tots els costos, inclosos els del transport de les seves donacions, residències de gent gran, oficines de farmàcia, associacions d’antics alumnes d’escoles, associacions de veïns, grups de dones voluntàries que han fabricat mascaretes per a infants, col·legis professionals sanitaris, associacions del món sobiranista, veïns i molts voluntaris que ens han ajudat a fer arribar el material i l’ajuda als seus destinataris.

Aquesta feina de voluntariat haurà de formar part del conjunt de responsabilitats que haurem de continuar fent en el futur, quan haguem superat la pandèmia i els seus efectes. Amb la política institucional, no n’hi haurà prou. La voluntat de servei públic que ha caracteritzat la política municipal arreu del país, no sempre prou reconeguda i sovint desprestigiada a causa de la mala imatge de la política general, haurà de ser el lei motiv de la nova etapa post pandèmia, juntament amb la proximitat, l’empatia i l’accessibilitat.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu. Grup Municipal Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

Juny de 2020

CRÒNICA DE PERPINYÀ

Des que el Consell per la República va confirmar la convocatòria de l’acte que es va celebrar dissabte 29 de febrer a Perpinyà, per a milers de persones va començar un compte enrere, carregat d’emoció i d’expectatives. En primer lloc perquè era la primera vegada que el President Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí trepitjaven terra catalana, des de l’inici del seu exili. En segon lloc perquè després que gaire bé noranta mil persones s’hagin adherit al Consell per la República, calia un acte públic massiu per posar aquesta institució al centre del debat polític català, estatal i europeu. I en tercer lloc perquè s’ha posat en marxa la Mesa de Diàleg –que no de negociació- entre els governs català i espanyol, que hauria de poder abordar qüestions claus com ara la fi de la repressió, l’amnistia per als presos polítics, i el dret a l’autodeterminació, aspectes sobre els quals el Consell per a la República s’ha posicionat clarament.

Alguns vam tenir la sort de pujar cap a Perpinyà el mateix divendres 28. Acabat el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, a les quatre de la tarda, vam poder fer via cap a la Catalunya Nord. I abans de creuar la frontera, en mig del control de la policia espanyola, vaig tenir la primera emoció: una trucada de l’amic i conseller Quim Forn per desitjar-nos que la jornada del dissabte fos un èxit. I així va ser. Una jornada que, malgrat els intents dels sectors unionistes a Catalunya, els espais polítics estatals favorables a l’statu quo, i dels cercles polítics del nou autonomisme que han regalat el govern estatal a Pedro Sánchez a canvi de res, va ser un èxit rotund de participació i d’impacte polític i mediàtic a nivell europeu. Entre 150.000 i 200.000 persones procedents del Principat, de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes Balears i d’altres indrets de França vam desbordar totes les previsions.

El sopar de divendres, amb els responsables polítics, militants i simpatitzants d’Unitat Catalana, de la mà de l’amic Jaume Alonso Cuevillas i altres catalans del sud, va ser una oportunitat d’or per copsar la realitat del catalanisme polític, cultural i associatiu a la Catalunya Nord, amb personalitats destacades com Jaume Roure, Jaume Pol i Clotilde Ripoull. Les eleccions municipals a la República francesa o la trajectòria de l’ex primer ministre francès Manuel Valls i el seu futur són alguns dels temes que abordem. Però si hi ha una qüestió que hem d’agrair, una vegada més, als amics de la Catalunya Nord, és la seva decisiva contribució a l’èxit del Referèndum del Primer d’octubre, gràcies a l’operació “urnes i paperetes”.

Dissabte, El Castellet es convertí en el punt de trobada de centenars de participants a la concentració, per dirigir-nos al Parc de les Exposicions de Perpinyà. Començava a intuir-se la magnitud de la trobada. Desenes d’autocars anaven arribant a la ciutat i els accessos a l’espai on va tenir lloc l’acte del Consell per la República començava a omplir-se. Color, festa, il·lusió col·lectiva i reivindicació insubornable comencen a donar forma a la convocatòria. Poques vegades havíem assistit a un esdeveniment com aquest. Pot ser mai. La llibertat és el que ens uneix. L’espai, amb un aforament per a 110.000 persones queda saturat abans de l’inici de l’acte. A partir de les nou, l’espai del Parc de les Exposicions comença a omplir-se. Des de dins estant, podem veure com riuades de gent travessen el pont de darrera de l’escenari de l’acte, i van accedint al recinte. Són hores d’espera, amenitzada per vídeos d’Hèctor Suñol que es projecten a la pantalla gegant i de música de tots els d’estils, que ens ajuden a suportar l’espera. Des de l’organització s’encarrega a Lluís Llach d’informar-nos que els controls policials espanyols a la frontera estan provocant llargues cues i es comença a intuir que molts autocars no podran entrar a Perpinyà. L’acte, que havia de començar a les dotze, finalment comença a la una, per tal de permetre a molta gent que arriba amb retard, poder accedir al recinte i seguir-lo en directe. Els missatges que ens arriben dels presos polítics, exiliats i represaliats en format de vídeo són d’una intensitat emocional difícil de descriure. Són missatges de polítics i activistes de primer nivell que parlen de resistència, de voluntat de ser, de drets, de valors i de democràcia. I d’unitat d’acció. I ens demanen que ni renunciem a la lluita per la llibertat ni ens donem per vençuts, malgrat les dificultats i els obstacles. Les intervencions de la consellera Clara Ponsatí i del conseller Toni Comín ens recorden que les resolucions dels tribunals europeus són demolidores, fins avui, per a la justícia espanyola i pel conjunt de les institucions de l’estat; i que la taula de diàleg, en paraules textuals de Clara Ponsatí, “és una enganyifa que només servirà per fer guanyar temps a Pedro Sánchez”. Són intervencions curtes, però contundents, que donen pas al moment estel·lar més esperat per les 150.000 ànimes que ens trobem al recinte del Parc de les Exposicions de Perpinyà: l’entrada a l’escenari d’un autèntic líder polític i moral de l’independentisme català: el President Carles Puigdemont.

El President Puigdemont, entre aplaudiments i crits de “president, president”, amb desenes de càmeres de televisió retransmetent la seva intervenció i centenars de mòbils gravant les seves paraules, comença la seva intervenció com ho fa sempre: agraint a tothom la feina feta, la presència dels assistents, l’esforç de milers de persones que no han pogut arribar ni tant sols a creuar la frontera i el compromís de tantes i tantes persones, entitats i col·lectius que han fet possible el camí recorregut des del Primer d’octubre. El mot d’ordre és “preparem-nos”. No caldrà esperar a temps millors. Hem de tornar a treballar de valent, des de la màxima unitat, per avançar cap a un nou escenari polític que ha de permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació. El Consell per la República pot ser l’instrument per fer-ho possible, complementant la iniciativa institucional del Govern de la Generalitat. Un Consell que es desplega pel territori per poder ser més operatiu, com a sinònim de l’apoderament de la societat civil, i com a “Pla B”, en previsió que la Mesa de diàleg entre els governs català i espanyol embarranqui definitivament per la negativa de l’estat a acceptar entrar en una autèntica negociació política.

No ha calgut esperar gaire per comprovar les reaccions als discursos, i especialment al del President Puigdemont. La caverna mediàtica menystenint la mobilització de gaire bé 200.000 persones, i polítics com Gabriel Rufián, el de la impressora a la tribuna d’oradors del Congrés dels diputats i el de les 155 monedes de plata, acusant el President d’omplir Perpinyà i de ser incapaç d’omplir Cornellà de Llobregat. S’acosten les eleccions al Parlament de Catalunya i la “síndrome del 21-D” s’està apoderant d’aquells que guanyen a les enquestes i perden les eleccions.

En qualsevol cas, l’acte del Consell per la República i del President Puigdemont a Perpinyà haurà estat una fita de primer nivell que sens dubte marcarà una inflexió en la política catalana. Hem estat més de dos anys sent víctimes d’una agenda repressiva que ens ha estabornit; i ara cal encetar una nova etapa on la iniciativa política correspongui al sobiranisme, que ha de continuar configurant majories parlamentàries i de govern a Catalunya, enfortint les seves posicions, en paral·lel a nous pronunciaments judicials favorables de les diferents jurisdiccions europees i a l’espera d’un més que previsible fiasco a la Mesa de diàleg a la que tantes esperances, aparentment, ha dipositat la direcció d’ERC.

Jordi Martí Galbis. Regidor de JuntsXCat Barcelona