Paradigma d’un mal govern

La Rambla, centre neuràlgic de Barcelona i icona internacional de Catalunya, s’ha convertit en el paradigma d’una manera de gestionar la ciutat, per part del govern municipal d’Ada Colau, allunyada de tota lògica i rigor. Barcelona és una gran ciutat, una capital internacional de primer ordre, i una de les ciutats amb més atractius del món; però una ciutat liderada per un mal govern. I a la Rambla li està passant alguna cosa semblant. Un eix carregat de bellesa i d’història, d’atractius i de potencialitats, que ha patit els últims anys les decisions i les indecisions d’un govern municipal incapaç de dibuixar certeses pel que fa a la necessària transformació que li cal a aquest important carrer de la ciutat.

La Rambla compta amb uns actius de primer ordre, que van més enllà dels entorns que dibuixa, els seus edificis, el seu patrimoni i l’espai públic que actua amb una gran capacitat d’atracció de visitants. Ens referim a les entitats, comerços, empreses i institucions que vetllen de manera constant i compromesa per la seva cura, manteniment i promoció. En aquest sentit, cal fer un especial esment als Amics de la Rambla, motor de nombroses iniciatives i projectes de dinamització i dignificació de la Rambla.

Les obres de la Rambla s’executaran en cinc fases, fet que ens porta a un horitzó de finalització dels treballs d’aquí a set anys

(imatge Junts.Barcelona)

En l’actualitat, s’han començat a executar les obres de remodelació de la Rambla, en la seva primera fase, entre el passeig Colom i el portal de Santa Madrona. Unes obres que han començat amb sis anys de retard des de l’aprovació del projecte, tal com ens recorda el marcador electrònic que compta els dies instal·lat a la façana del Cafè de l’Òpera. Unes obres que s’han vist precedides per uns inacabables processos participatius, que han dilatat el procés de presa de decisions polítiques i els acords pressupostaris que havien de certificar la prioritat política que aquest projecte exigia. Però l’aprovació definitiva del projecte va anar acompanyada d’una sorpresa que afegeix incertesa i preocupació a bona part dels veïns, comerciants i institucions de la Rambla i els seus entorns: les obres s’executaran en cinc fases, fet que, a una mitjana de divuit mesos per cada fase d’obres, ens porta a un horitzó de finalització de les mateixes d’aquí a set anys!

Evidentment, aquesta previsió és del tot contraproduent en relació als interessos veïnals, dels operadors de la zona i de la mobilitat general. En aquest sentit, des de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, hem presentat diferents iniciatives i fins i tot s’ha aprovat una proposició que plantejava una reducció de cinc a tres fases i una reducció de set a quatre anys d’obres, per limitar l’impacte que, amb tota seguretat, tindran uns treballs de tan llarga durada. Aquest és, a més, el compromís electoral de la candidatura de Xavier Trias.

La Rambla es mereix el màxim interès i la màxima prioritat política i pressupostària del govern municipal. La degradació que ha patit els darrers anys per manca de manteniment, brutícia i inseguretat és injustificable. La Rambla mereix brillar i ser, de nou, un dels eixos vertebradors de la ciutat, i no només per als turistes.

(publicat a Línia la Rambla el 30 de gener de 2023)

Jordi Martí Galbis

Regidor portaveu Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

LA MILLOR BARCELONA, AMB XAVIER TRIAS

Ahir dilluns al vespre, en el sopar nadalenc de Junts per Catalunya de Barcelona, ens vam trobar tres centes persones per gaudir d’una gran vetllada al Centre Cívic Cotxeres de Sants. El que havia de ser una trobada d’afiliats i simpatitzants per compartir bons moments d’amistat i bons desitjos nadalencs, va acabar sent una nit en la que finalment es va desvetllar allò que molts barcelonins esperàvem i desitjàvem des de fa mesos: l’anunci de Xavier Trias de donar un pas endavant i expressar el seu desig d’encapçalar la candidatura electoral que faci possible el canvi al capdavant de la batllia de Barcelona.

Feia mesos que s’especulava sobre aquesta possibilitat. A cinc mesos per les eleccions, finalment l’alcalde Xavier Trias, ha acceptat el repte. Tal com ens va dir, la decisió ha estat el fruït d’un conjunt de factors entre els quals es troben l’àmplia demanda de molts barcelonins perquè encapçalés i liderés el canvi que necessita Barcelona. Però sobre tot, han estat la seva gran estima per la ciutat i la seva gran generositat les que l’han empès a donar el pas. És inqüestionable que Barcelona no podrà aguantar un tercer mandat del pitjor govern que ha tingut l’Ajuntament els darrers quaranta anys. Xavier Trias ha estat un dels millors alcaldes de la Barcelona contemporània i ho sap perfectament.

Després de la seva voluntat expressada al final del sopar, que va ser rebuda amb grans mostres d’alegria i de suport per part de tots nosaltres, ara s’haurà d’articular els procediments interns per tal que des de la Federació de Barcelona de Junts per Catalunya es garanteixi els requeriments reglamentaris per a la seva votació i ratificació per part dels afiliats, en el supòsit que no es presenti cap més candidat.

Estem convençuts que a partir d’avui l’esperança de la recuperació de la millor Barcelona serà compartida per milers de barcelonins i de catalans. No podem caure ni en el conformisme ni en la renúncia. No podem admetre que Barcelona sigui ni la ciutat insegura en que s’ha convertit ni una ciutat que expulsa a la seva gent, com ho demostra el 30% dels barcelonins que admeten la seva voluntat de deixar la ciutat segons els últims baròmetres municipals. Xavier Trias va demostrar durant el seu mandat al capdavant del govern municipal una capacitat i un lideratge contrastats per fer de Barcelona una capital orgullosa i de progrés, amb un Ajuntament ben gestionat i amb una gran capacitat de projecció internacional.

Comença una nova cursa al servei de Barcelona i els barcelonins. Amb l’objectiu de deixar enrere el mal govern municipal actual. Un govern que ha degradat la ciutat i que governa només pels seus. Un govern que divideix la ciutat entre els bons i els dolents, i que gestiona els recursos públics amb manca de rigor i massa sovint des del sectarisme. Volem retornar la il·lusió a la ciutat i l’esperança a la gent que viu i treballa a Barcelona, i la que ens visita durant tot l’any i que també pateix els problemes que ha provocat el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni.

Amb Xavier Trias i de la mà de tota la gent que vol i anhela el canvi, ens disposem a fer possible el somni. Ens hi acompanyeu?

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona

Desembre de 2022

“L’EFECTE TRIAS”: A NOU MESOS PEL CANVI A BARCELONA

El passat juliol vam tancar el curs polític a Barcelona amb la ressaca de les dades del Baròmetre Municipal. Un baròmetre que atorgava la pitjor valoració que mai ha obtingut un alcalde de Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau suspenia amb un 4,1 mentre que un 47,1% dels enquestats suspenien, també, la gestió del govern municipal. Un balanç de final d’etapa que contrastava amb la notícia de la possible tornada del batlle Xavier Trias per encapçalar la candidatura de Junts per Catalunya a Barcelona.

La societat barcelonina, l’opinió pública i especialment l’opinió publicada fa setmanes que especula en relació a la tornada del batlle Xavier Trias a la política activa. I així ho ha deixat veure ell mateix en les darreres entrevistes concedides a diferents mitjans de comunicació. La confirmació de la seva tornada podria ser el revulsiu que necessita Barcelona per sortir del pou en que ha quedat la ciutat a conseqüència de la mala gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni. Una ciutat que ha estat referent en urbanisme i qualitat de l’espai públic, en polítiques de prevenció i seguretat, en captació de talent i inversions tant locals com estrangeres i en l’exercici de la capitalitat del país ara genera tal desencís que segons les enquestes fins a un terç dels barcelonins volen abandonar la ciutat.

Tenint en compte que un 59% dels enquestats en el darrer Baròmetre municipal encara no han decidit el sentit del seu vot, i que tant Barcelona en Comú, com el PSC i el seu soci ERC ja han demostrat fins on són capaços de portar Barcelona, la tornada del batlle Xavier Trias pot representar l’esperança del canvi polític que cal que es produeixi a l’Ajuntament de la capital del país.

L’alcalde Xavier Trias no necessita presentació. És una persona amb gran experiència política i de gestió. Ha estat un dels millors batlles de la ciutat; coneix cada carrer, cada entitat i cada necessitat dels barris i de la gent que hi viu . Persona d’una gran humanitat i d’una empatia difícil de trobar en un món, el de la política, cada dia més convuls i desprestigiat.

Barcelona necessita un metge i un equip polític i de gestió sensible i experimentat per guarir una ciutat emmalaltida. Una ciutat però plena de talent i energia de la seva societat civil que cal aprofitar, acompanyar i potenciar teixint complicitats. Xavier Trias és també la persona que te aquesta capacitat de representar transversalment les múltiples sensibilitats de la ciutat. Treballar per fer possible el progrés econòmic que genera equitat social i oportunitats de futur per a tothom.

Barcelona també ha de recuperar el lideratge metropolità i de país. Haurem patit vuit anys de renúncia, tant en el lideratge metropolità com en la capitalitat del país. I el proper govern municipal haurà de remar, solidàriament i compromesa, amb el Govern de Catalunya per trencar amb la hipoteca que signifiquen els 20.000 milions d’euros de dèficit fiscal anual amb l’estat, tal com aquesta setmana ha denunciat el conseller d’Economia Jaume Giró. Tenint en compte el PIB de Barcelona en relació al PIB català, Barcelona podria més que doblar el seu actual pressupost municipal de 3.400 milions d’euros en el cas que s’arribés a eixugar aquest insuportable dèficit fiscal. Imaginem la potència de les polítiques de benestar, de serveis públics i de motor econòmic que podríem portar a terme amb aquests recursos!

Des de Junts per Catalunya hem treballat per a fer possible l’alternativa política a la ciutat aquests tres anys llargs. I ara estem en disposició de fer realitat aquest canvi amb l’alcalde Trias. Barcelona ho necessita i el país sencer, també. Volem transmetre la il·lusió pel canvi a la gent de Barcelona. I de la mà de la gent el farem possible.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

La degradació patrimonial; un altre passiu del govern Colau- Collboni.

Ens trobem a la recta final del mandat municipal. A un any per a les eleccions municipals comença a ser el moment de fer un balanç provisional del llegat que el govern Colau-Collboni deixarà al proper batlle o batllessa. I si la situació de la inseguretat, la brutícia, el caos de la mobilitat o els problemes per accedir a un habitatge a preu assequible ja semblen passius d’impossible recuperació abans del maig de 2023, estem davant d’un altre fenomen mai vist a la ciutat que ens afecta al moll de l’os de la nostra història i de la nostra identitat: la degradació i la pèrdua patrimonial, tant del patrimoni monumental, històric i protegit, com del que tot i no estar catalogat, mereix ser conservat i defensat.

Durant tot el mandat, des del Grup Municipal de Junts per Catalunya ens hem mostrat especialment actius i compromesos amb la defensa, protecció i difusió del nostre patrimoni, especialment del protegit pel Catàleg. Hem presentat diferents iniciatives i denúncies, tant al Plenari Municipal com a les Comissions d’Ecologia i Urbanisme, i a la de Presidència i Seguretat. I a tots i cadascun dels districtes de la ciutat. I davant dels mitjans de comunicació, així com de la mà de les entitats de memòria històrica i de defensa del patrimoni. Però durant tres anys el govern Colau-Collboni ha estat incapaç d’impulsar polítiques efectives de protecció patrimonial, més enllà de titulars mediàtics i compromisos buits.

Protegir i difondre el patrimoni d’una ciutat com Barcelona, que gaudeix d’autèntiques joies arquitectòniques i urbanístiques que abasten des dels primers pobladors, passant pel gòtic civil, el noucentisme i el modernisme, és una obligació no només política, sinó també cívica i moral. I el que està passant a Barcelona els darrers mesos, amb actes de vandalisme, robatoris d’elements ornamentals protegits i grafits que han malmès murs, portes i altres parts d’edificis eclesiàstics i civils, no s’havia viscut mai. I el problema no es troba només en comportaments incívics i delictius d’una minoria. També el tenim, sobre tot, per la deixadesa, la manca de prevenció i la manca de reacció d’un govern municipal que és ostatge de la seva relaxació ideològica i de relativitzar comportaments antisocials que no poden quedar impunes. En definitiva, patim un govern que té al.lèrgia a fer complir les Ordenances Municipals amb tots els ets i uts i a donar l’autoritat que li és pròpia a la seva policia, la Guàrdia Urbana. Fa poques dates, davant la “crisi mediàtica” que ha provocat la constant pèrdua patrimonial a la nostra ciutat, el govern ha aprovat una Mesura de Govern anomenada “Barcelona, ciutat patrimoni”, que arriba tard i sense el pressupost necessari. I mentrestant hem vist, amb estupefacció i irritació, com es malmet Santa Maria del Pi, com la Muralla del Mar s’ha convertit en un abocador d’escombraries, com es destrossen escuts centenaris, com desapareixien elements de la via pública com el drac de metall forjat de la Baixada de Santa Eulàlia, o com es vandalitzava per tercera vegada el monument a la Sardana a Montjuïc i la Granja del Ritz a Vallbona. I si ens hem de referir a patrimoni municipal i protegit cal referir-nos a l’estat de semi ruïna en el que es troben el Palau del Marquès d’Alfarràs al Laberint d’Horta o l’Hivernacle i l’Umbracle de la Ciutadella.

Cal voluntat política per fer complir les ordenances i per sancionar exemplarment els que gosen malmetre el patrimoni de tots. I si el govern municipal instal.la desenes de càmeres als carrers per sancionar els conductors de vehicles que cometen infraccions, que les instal·lin també al voltant dels edificis històrics i patrimonials protegits.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

EL TRAMVIA PER LA DIAGONAL: UN FRAU DEMOCRÀTIC I UN GREU MALBARATAMENT DE RECURSOS PÚBLICS.

Les obres de la connexió del tramvia per la Diagonal ja han començat, i amb elles s’ha consumat un dels majors atemptats contra l’exitós “model Barcelona”. De res han servit els advertiments que aquests últims anys han llançat personalitats i experts del prestigi de Josep Acebillo, Germà Bel, Lluís Permanyer, Oriol Bohigas, Joan Anton Solans i d’institucions com el mateix RACC. Tampoc han volgut ser escoltades les crítiques i les alternatives que hem plantejat des de Junts per Catalunya i des d’altres formacions polítiques, entitats i plataformes ciutadanes. I de manera incomprensible s’han silenciat els estudis acadèmics independents que han qüestionat la manca de retorn social de la inversió pública que implicarà aquest projecte.

Ha estat un projecte bloquejat per la manca de suports polítics suficients a l’Ajuntament fins que ERC ha donat el seu vist i plau, passant de ser el soci preferent d’Ada Colau i Jaume Collboni a ser membre de facto del tripartit municipal. La connexió del tramvia per la Diagonal és el fruit de l’aliança dels lobbys ferroviaris i dels moviments socials subvencionats que lluiten per l’expulsió del vehicle privat de la ciutat. Un govern solvent i una societat madura mai haurien de promoure, i molt menys acceptar, un projecte que implicarà una inversió pública superior als 200 milions d’euros quan existeixen dues alternatives més sostenibles des del punt de vista financer i de la mobilitat: l’autobús elèctric biarticulat de gran capacitat D30, operat per l’empresa pública metropolitana TMB (i 10 vegades més econòmic que el tramvia), i l’allargament de la línia del Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat, entre la Plaça d’Espanya i Gal.la Placídia, amb parada a Francesc Macià, final actual del ramal del Llobregat del tramvia. I si amb això no n’hi hagués prou, cal recordar que la connexió de punta a punta de la Diagonal amb el tramvia, ja estarà servida per la L9 del metro l’any 2028. En definitiva, estem davant d’un sense sentit, i també d’un frau democràtic. No podem oblidar que el 2010 el govern de l’alcalde Jordi Hereu va portar a terme una consulta que va donar com a resultat que un 80% dels participants van votar a favor de mantenir l’Avinguda Diagonal amb la seva secció actual, excloent d’aquesta manera la proposta del tramvia. Una dura derrota política del PSC que va comportar la dimissió de l’aleshores tot poderós 1r Tinent d’alcalde Carles Martí.

Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro implanta un tramvia en superfície pel centre de la ciutat des de fa més de 30 anys. A les grans ciutats europees el tramvia s’articula com a corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics on l’extrema densitat és incompatible amb la seva tipologia i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 metres.

Imatges de La Vanguardia i Pinterest

La connexió del tramvia per la Diagonal és doncs un error immens i una greu demostració d’incompetència política que hauria de provocar la caiguda del govern responsable d’aquesta decisió, el maig de 2023. El tramvia per la Diagonal no solament col.lapsarà la ciutat i l’àrea metropolitana durant els 8 anys d’obres (sumades al caos que provocaran les obres de la Superilla a l’Eixample), sinó que contribuirà decisivament a una major congestió i contaminació, serà un mode de transport que depredarà grans quantitats d’espai públic, generarà greus problemes de mobilitat quan es produeixi una avaria o un accident, provocarà una greu ferida segregadora des del punt de vista de la connectivitat entre els barris, malmetrà urbanísticament una de les avingudes mes emblemàtiques de la ciutat i de tota Europa, contribuirà a consolidar els beneficis desproporcionats de les empreses privades concessionàries del servei, fagocitant milers d’usuaris dels autobusos de TMB, operador públic metropolità, i incrementant d’aquesta manera el seu dèficit d’explotació. Els 14 milions d’euros que els accionistes de les empreses concessionàries es van repartir en concepte de dividends pels beneficis obtinguts l’exercici de 2020 dona pistes sobre el per què de l’interès en allargar el negoci, més enllà de l’any 2032, data de la finalització de l’actual concessió. Ada Colau, Jaume Collboni i Ernest Maragall, amb el seu matrimoni de conveniència en favor d’aquest projecte amb peus de fang han segellat l’aliança de la vergonya, contra els interessos de Barcelona i greument perjudicial per les arques municipals, per la mobilitat i per la qualitat de vida dels barcelonins. Serà difícil revertir les obres de la primera fase d’aquest projecte; però és de sentit comú impedir, democràticament, que s’executi la resta del projecte, i es recuperi l’alternativa del bus elèctric i de l’allargament de la línia dels FFGGCC i de la L9 del metro a les que m’he referit anteriorment.

(Aquest article ha estat publicat el 14 de març de 2022 a Metropoli Abierta)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

Març de 2022

LA DIMISSIÓ D’ADA COLAU

Ada Colau s’enfronta a l’acusació de la Fiscalia Anticorrupció per greus delictes de corrupció. Hauria afavorit presumptament, entitats i cooperatives amb les que ella i bona part del seu equip polític van estar directament vinculats abans d’accedir a l’Ajuntament. Tractes de favor i prebendes de tot tipus que hauran servit per a la seva recol.locació laboral quan els barcelonins els facin fora del govern municipal.

Ada Colau i els seus van accedir per primera vegada al govern municipal havent-se aprofitat sense escrúpols dels relats fabricats per les clavegueres de l’estat contra un honorable servidor públic: l’alcalde Xavier Trias. Durant els mesos previs a les eleccions de 2015 no van tenir cap problema en llençar contra ell tot tipus de falses acusacions. Ni van atorgar-li l’obligada presumpció d’innocència, i ni tan sols han demanat perdó per haver-se comportat com a autèntics miserables. Ada Colau va accedir a l’alcaldia per segona vegada acceptant els vots de la dreta xenòfoba de Manuel Valls, de qui va dir en campanya electoral que mai acceptaria operacions estranyes per mantenir-se al poder.

El populisme que caracteritza Ada Colau i els seus està provocant un efecte boomerang que podria acabar amb la seva carrera política si els Tribunals, després de la seva declaració el 4 de març, poden confirmar les acusacions de prevaricació i de la resta de delictes que se li atribueixen. Els que havien de canviar-ho tot; els que prometien la nova política i la fi del règim del 78 s’han convertit en una trista caricatura. No solament actuen com la pitjor de les velles polítiques sinó que a més incompleixen el seu codi ètic amb excuses de mal pagador. Es van dotar d’un codi ètic no per complir-lo, sinó per llençar-lo contra els seus adversaris, intentant projectar sobre tots ells l’ombra de dubte en relació a la seva honorabilitat.

En aquest desgraciat episodi Ada Colau i els comuns actuen com ho porten fent des de la seva entrada a l’Ajuntament, després d’especialitzar-se en escarnis i assetjaments als seus oponents. Res és el que sembla; ni res acaba tenint solució, si depèn d’Ada Colau i els seus. Van prometre honestedat, i es comporten com un lobby sectari que només treballa per afavorir els interessos de les seves terminals, com s’ha vist amb les subvencions milionàries concedides a entitats ideològicament afins. Van prometre la fi dels desnonaments, i les xifres actuals són superiors a les de 2015. Van prometre acabar amb els sense sostre i amb les desigualtats, i el nombre de persones vulnerables no para de créixer. Ada Colau i Barcelona en comú, amb la crossa de Jaume Collboni i el PSC, són un frau; un autèntic fiasco que comencen a tastar la seva pròpia medicina, però que es neguen a complir les seves pròpies regles de conducta ètica.

No som nosaltres qui ha de demanar la dimissió d’Ada Colau, que no es produirà, més enllà de la presumpció d’innocència, que ella no va reconèixer a Xavier Trias. Hauria de ser ella mateixa la que posés el càrrec a disposició del seu partit. Es el seu partit que l’hauria de destituir per haver violat el codi de conducta ètica que ells mateixos van aprovar. La demagògia, la hipocresia, el cinisme i la mentida s’han apoderat de l’alcaldia de Barcelona, per vergonya dels barcelonins.

(Article publicat per Metropoli Abierta 22 Gener 2022)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

21 de febrer de 2022

El baròmetre municipal, sota sospita.

Els diferents baròmetres municipals elaborats pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona han estat, des de sempre, el fruit d’una tasca professional dels treballadors municipals adscrits a l’Oficina Municipal de Dades del Departament d’Estudis d’Opinió. La segona onada del Baròmetre fet públic el passat 27 de desembre corresponent al segon semestre de 2021 però, ha trencat la tradicional confiança en la versemblança dels resultats. I la raó no cal trobar-la ni en el partidisme ni en la desconfiança vers els funcionaris que han explotat les dades. Les reserves i la malfiança vers els resultats relatius a la intenció de vot que projecta el Baròmetre municipal, que atorga una eventual victòria del partit d’Ada Colau a les eleccions municipals de maig de 2023, és deguda a la pèssima valoració que els barcelonins enquestats atorguen a Ada Colau i al govern que lidera. No cal ser expert en demoscòpia per posar en quarantena uns resultats que, per una banda suspenen solemnement el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, i per l’altra, li atorguen la victòria electoral. Un partit que suspèn, amb una alcaldessa en caiguda lliure, difícilment podrà guanyar les properes eleccions municipals, quan la tendència a la baixa es manté baròmetre darrera baròmetre.

Com és possible que un govern amb una valoració de la seva gestió dolenta o molt dolenta pel 49,4% i una alcaldessa que suspèn amb un 4,2 en la valoració dels barcelonins, la nota més baixa mai assolida per un alcalde de Barcelona, pugui liderar la cursa electoral, amb un 14,8% d’intenció directe de vot? Com és possible que els barcelonins, un 68% dels quals opinen que la ciutat ha empitjorat el darrer any, puguin atorgar la victòria electoral a Barcelona en Comú? Com és possible que un govern que és incapaç de redreçar els principals problemes dels barcelonins, que tornen a ser la inseguretat, amb un 20,8%, la brutícia, amb un 11,8% i els problemes de l’accés a l’habitatge, amb un 6,5%, pugui obtenir la confiança majoritària dels votants? I com és possible que s’atorgui aquesta clara victòria electoral al partit de l’alcaldessa quan més d’un 50% dels enquestats s’absté de manifestar la seva intenció de vot? I per què les mostres dels baròmetres municipals incorporen una sobre representació escandalosa dels votants de Barcelona en Comú i d’ERC? I com s’explica que Barcelona en Comú obtingués un 13,7% dels vots a les eleccions municipals de maig de 2019 i el Baròmetre li atorgui a aquesta formació, en record de vot, més del 20%? I algú es pot creure que els comuns avui serien el partit més votat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, o que al PSC no el votaria ningú a Ciutat Vella, tal i com afirma el baròmetre?

Una ciutat, en la que la inseguretat ha passat de ser el principal problema per el 14% dels barcelonins el primer semestre de l’any al 20,8% el segon semestre, no li pot atorgar la confiança al principal responsable d’aquesta xacra.

El Baròmetre municipal és un clar retrat de la deriva en la que ha caigut la ciutat en els aspectes més bàsics de la gestió municipal. Les dades són aclaparadores. El malestar ciutadà i la irritació que provoquen les polítiques municipals entre àmplies capes de la ciutadania no és poden maquillar ni amb enquestes favorables ni amb riuades de publicitat i propaganda.

L’alternativa a aquest fosc escenari que dibuixa l’opinió majoritària dels barcelonins no pot passar per una fórmula de govern que reediti l’actual coalició dels partits d’Ada Colau i Jaume Collboni, amb el suport acrític i previsible d’ERC. Els electors també hauran de tenir present que determinades aventures, com la que va encarnar Manuel Valls i els seus aliats, que van fer alcaldessa Ada Colau des de posicions de dreta espanyolista, tampoc serveixen per fer possible el canvi necessari que es mereix Barcelona. Des de Junts per Catalunya estem compromesos i determinats a encarnar l’alternativa real el maig de 2023. De cap manera renunciarem a fer possible la millor Barcelona, la capital del País.

Article publicat a  Metrópoli Abierta el 08 de gener de 2022.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

LA BARCELONA POST COLAU

La degradació que està patint Barcelona és ja tant inqüestionable com dolorosa i la batllessa Colau és la màxima responsable d’aquesta decadència.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu Junts per Catalunya Barcelona.

Per l’activisme però sense cap altre coneixement de la ciutat ni de la governança de l’ajuntament, Ada Colau arriba a ser la batllessa de la capital de Catalunya. La responsabilitat d’haver portat Barcelona al pitjor dels seus moments està ben repartida; en són corresponsables el seu propi partit, Barcelona en Comú, també el PSC de Jaume Collboni, que ha prioritzat el poder abans que exercir una oposició responsable, i Manuel Valls i els seus regidors, que van impedir amb el seu vot la investidura d’un batlle independentista, assumint així la seva part en l’operació d’Estat que va ser l’elecció d’Ada Colau.

Les dades catastròfiques apuntades pel Baròmetre Municipal de juliol d’enguany, que situen la gestió municipal com a segon problema més important pels barcelonins després de la inseguretat, són la prova de la pèssima gestió del govern d’Ada Colau. Sumem-hi  a això que un terç dels barcelonins  declaren estar disposats a marxar de Barcelona i arribarem a la  situació d’emergència actual, davant la que cal bastir l’alternativa per les properes eleccions municipals del maig del 2023.

A aquest nefast balanç de la gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni que apunta un baròmetre municipal rere un altre, cada sis mesos, cal preguntar-se on és la seva capacitat d’autocrítica, tant necessària per donar un cop de timó a la manera de governar.

Els problemes principals han esdevingut crònics i s’han enquistat greument: inseguretat, manca d’habitatge a preu assequible, desnonaments, brutícia i manca de manteniment de l’espai públic, urbanisme tàctic desfasat i incomprensible, persistència dels assentaments irregulars, vandalisme i incivisme, venda i augment en els consums de drogues, etc.

Aquest mes d’agost ens ha portat una nova crisi, que s’afegeix a la situació ja prou degradada que venim arrossegant els darrers mesos i anys: una crisi de convivència preocupant durant les festes majors de Gràcia i Sants, on s’han vist imatges d’incivisme, baralles i violència entre grups de persones i també contra els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. El malestar dels barcelonins va en augment i per primera vegada hem pogut veure –i gaudir- de les primeres xiulades dedicades a Ada Colau, per part dels veïns i veïnes, en el moment de les seves intervencions durant els pregons de les festes majors de Gràcia i Sants.

A partir del 24 de setembre gaudirem  de la Festa Major de Barcelona , “La Mercè”.

Aquesta situació provocada ja és irreversible. No hi ha al govern municipal cap capacitat política, ni talent, ni voluntat d’esmena per reconduir la situació. L’herència amb la que es trobarà el proper govern sens dubte, serà una dura hipoteca. Aquest estat de coses i la necessitat de recuperar el pols de Barcelona demanen una alternativa política clara, reconeixible,  forta i contundent. La necessària i més que justificada crítica al govern de Barcelona maldestre ha d’anar acompanyada d’ofertes alternatives i plantejaments de futur que aportin certeses, il·lusió i  compromís per la sortida de la crisi social i política que ens ha portat Ada Colau i el seu govern. Alternatives i projectes, que Junts per Catalunya aspirem a defensar des del coneixement de la ciutat i els seus barris, des de la consistència de les propostes que hem defensat durant més de dos anys, tant al Consell Plenari com a les Comissions de Plenari i als plenaris dels deu Districtes de la ciutat, però i, sobre tot, de la mà de la societat barcelonina.

Cal expulsar el sectarisme, el dogmatisme i el dirigisme que caracteritza Ada Colau i el seu equip de govern amb el PSC i optar de manera clara i transparent pel diàleg empàtic i permanent amb les entitats, les institucions, les plataformes de tota naturalesa i amb els veïns dels setanta- tres barris de Barcelona. Creiem en la col·laboració públic-privada i creiem en la iniciativa social sense ànim de lucre; valorem com imprescindibles els col·legis professionals, els gremis i les entitats veïnals. El compte enrere pel canvi, ha començat.

Jordi Martí Galbis. Regidor. Grup Municipal de Junts per Catalunya

Setembre 2021

PINZELLADES DE LLIBERTAT

Aquest és el títol del llibre de retrats pictòrics de Pere Piquer i de poemes de diversos autors que es va presentar dissabte deu d’abril a la Llibreria Ona, sota la presidència de la Molt Honorable senyora Laura Borràs, Presidenta del Parlament de Catalunya. Una obra carregada de sensibilitat, compromís, solidaritat, sentiment i patriotisme, d’una gran qualitat editorial i artística. Un llibre més, dels molts que han vist la llum des que l’u d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va decidir iniciar el camí cap a la llibertat, però un llibre singular que més enllà de la denúncia política de la repressió que pateixen els presos polítics, exiliats i perseguits per les seves idees, incorpora l’art com a arma de solidaritat per difondre la sistemàtica violació dels drets humans a Catalunya i per ajudar, amb els ingressos de la venda del llibre, a l’Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics.

Aquest llibre gira al voltant de l’obra pictòrica d’un gran artista com és l’amic Pere Piquer. I d’un conjunt de poetes que donen veu a cadascun dels retrats del llibre. Però sobre tot és una obra col·lectiva, una obra coral d’un conjunt de persones, compromeses amb el país i la seva llibertat, que treballen des de diversos fronts i disciplines per fer possible allò pel que va inspirar la gran victòria de l’u d’octubre de 2017. Persones com Laura Cendrós, Bru Recolons, Toni Strubell, Pep Cruanyes, Pere Izquierdo, Núria Bassa i molts d’altres han estat el motor d’aquest projecte. I si Pere Piquer hi ha posat la pintura, poetes com Enric Casasses, Narcís Comadira, Miquel de Palol, Vicenç Altaió, Helena Bonals o Valtònyc, entre d’altres hi han posat la lletra.

Tres anys i mig després del referèndum i a les portes de la constitució d’un nou Govern de la Generalitat, del que molts esperem que continuï compromès amb la llibertat del nostre país, aquest llibre és un testimoni més de la reivindicació nacional que un conjunt de persones, que es neguen a acceptar com a normal una situació del tot incompatible amb un estat de dret d’estàndards europeus; i que superant diferències i partidismes estèrils, se solidaritzen amb presos polítics i exiliats. Aquest llibre és un antídot contra el conformisme, la por i la claudicació, en uns moments en els que la repressió no s’atura. Un llibre que emociona i que és molt més que un testimoni de lluita política i de dignitat cívica i cultural.

Aquest llibre, carregat de força i valentia, és un cant a la Justícia i la Llibertat. I ens interpel.la a tots i cadascú de nosaltres: no podem malmetre el somni d’un país millor. Un país lliure i de progrés. Un país en el que mai més es persegueixi, es processi, es condemni i es reprimeixi per voler votar.

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup municipal de Junts per Catalunya

Barcelona

LES DRETES I LA “NOVA POLÍTICA”, AMB EL PERMÍS D’ADA COLAU

Jordi Martí Galbis, Regidor i portaveu de Junts a Barcelona

Les eleccions del  14 de febrer  ens van portar un episodi del que s’ha parlat poc, però que val la pena recuperar i posar-hi llum. Es tracta del “Cas Eva Parera”, o com innovar en política, acumulant dos càrrecs electes de dos partits diferents. La regidora de Barcelona pel Canvi, el partit de Manuel Valls, és diputada electe des del 14 de febrer, com a candidata número 3 de la llista del Partit Popular. La seva cursa començà a Unió Democràtica de Catalunya, va continuar a Units per Avançar, passa per Barcelona pel Canvi, i ha aterrat ara al Partit Popular.

Parera i Fernandez en campnaya pel PP

Amb la seva elecció com a diputada del PP al Parlament succeeix un fet insòlit; Eva Parera serà simultàniament diputada al Parlament de Catalunya i regidora a l’Ajuntament de Barcelona per dos partits diferents; i no consta, al menys públicament, que tingui la intenció de renunciar a un d’ells, amb la retribució associada corresponent.

Tampoc és políticament irrellevant una segona circumstància: juntament amb Manuel Valls, Eva Parera es va abstenir en la votació per a la investidura d’Ada Colau el 2019, amb la qual cosa aquesta va poder revalidar el seu càrrec al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Una diputada del PP i un ex primer ministre socialista de la República francesa van fer possible doncs que Ada Colau revalidés l’alcaldia després de perdre les eleccions.

Ada Colau és alcaldessa amb els vots de Valls i Parera

Tercer, no podem deixar de banda  l’anàlisi del pas de la regidora Parera pel districte de Sarrià-Sant Gervasi. Més enllà de la seva dedicació com a regidora-presidenta al territori, cal recordar que va ser escollida per aquest càrrec per la mínima, amb els vots favorables del PSC-Units, Barcelona en Comú, Ciutadans i el seu propi partit, Barcelona pel Canvi. Dit d’una altra manera, per tal d’impedir que la presidència del districte fos per a Junts per Catalunya, els comuns i els socialistes van votar la regidora que des d’avui també serà diputada del PP. Les suposades esquerres-caviar pactant amb Ciutadans per fer presidenta del districte una regidora i ara diputada del PP. Una operació que cal interpretar com la torna pels vots de Manuel Valls i Eva Parera que van situar Ada Colau com a batllessa de la ciutat.

Amb els vots de Barcelona en Comú i PSC, Parera es converteix en presidenta del districte a Sarrià Sant Gervasi

Quart, per si no n’hi havia prou; cal recordar que en el Plenari de constitució del Consell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, el grup de Barcelona en Comú va nomenar la consellera municipal Cristina Cardona únicament perquè pogués estar present en la votació d’aquell dia i permetre que la regidora Eva Parera guanyés la votació a la presidència del districte. La consellera municipal Cristina Cardona va ser cessada després d’aquell Plenari i mai més se l’ha tornat a veure en un Plenari del districte. Va ser doncs escollida, substituint el conseller municipal de Barcelona en Comú Joan Manuel del Llano, que es trobava de vacances. Aquest és el retrat de les maniobres que va fer Barcelona en Comú per fer possible la presidència del districte per a Eva Parera, avui diputada del Partit Popular.

Les eleccions al Parlament de Catalunya han constatat allò que ja sabíem; i és que el partit de Barcelona pel Canvi, impulsat per Manuel Valls a cop de talonari només tenia per objectiu impedir que l’independentisme obtingués l’alcaldia de Barcelona, encara que fos enganyant l’electorat, prometent que impedirien la victòria d’Ada Colau, per acabar facilitant la seva investidura. El partit de Manuel Valls, en coalició amb Ciutadans, venia suposadament a revolucionar la política catalana. I no solament no s’han presentat a les eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que dos dels membres d’aquest partit han acabat formant part de la llista del Partit Popular; curiosament tots dos vinculats al districte de Sarrià-Sant Gervasi, com són la regidora Eva Parera i l’antic portaveu de Barcelona pel Canvia al districte, el senyor Albert Guivernau.

En definitiva, una expressió genuïna de l’antipolítica que segons ells, venien a combatre. Ho vam veure el 2019 i ara ho hem tornat a veure, amb els moviments post electorals del 14 de febrer, que es pot resumir amb tres paraules: tots contra Junts.

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup Municipal de Junts per Catalunya