El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

LA BARCELONA POST COLAU

La degradació que està patint Barcelona és ja tant inqüestionable com dolorosa i la batllessa Colau és la màxima responsable d’aquesta decadència.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu Junts per Catalunya Barcelona.

Per l’activisme però sense cap altre coneixement de la ciutat ni de la governança de l’ajuntament, Ada Colau arriba a ser la batllessa de la capital de Catalunya. La responsabilitat d’haver portat Barcelona al pitjor dels seus moments està ben repartida; en són corresponsables el seu propi partit, Barcelona en Comú, també el PSC de Jaume Collboni, que ha prioritzat el poder abans que exercir una oposició responsable, i Manuel Valls i els seus regidors, que van impedir amb el seu vot la investidura d’un batlle independentista, assumint així la seva part en l’operació d’Estat que va ser l’elecció d’Ada Colau.

Les dades catastròfiques apuntades pel Baròmetre Municipal de juliol d’enguany, que situen la gestió municipal com a segon problema més important pels barcelonins després de la inseguretat, són la prova de la pèssima gestió del govern d’Ada Colau. Sumem-hi  a això que un terç dels barcelonins  declaren estar disposats a marxar de Barcelona i arribarem a la  situació d’emergència actual, davant la que cal bastir l’alternativa per les properes eleccions municipals del maig del 2023.

A aquest nefast balanç de la gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni que apunta un baròmetre municipal rere un altre, cada sis mesos, cal preguntar-se on és la seva capacitat d’autocrítica, tant necessària per donar un cop de timó a la manera de governar.

Els problemes principals han esdevingut crònics i s’han enquistat greument: inseguretat, manca d’habitatge a preu assequible, desnonaments, brutícia i manca de manteniment de l’espai públic, urbanisme tàctic desfasat i incomprensible, persistència dels assentaments irregulars, vandalisme i incivisme, venda i augment en els consums de drogues, etc.

Aquest mes d’agost ens ha portat una nova crisi, que s’afegeix a la situació ja prou degradada que venim arrossegant els darrers mesos i anys: una crisi de convivència preocupant durant les festes majors de Gràcia i Sants, on s’han vist imatges d’incivisme, baralles i violència entre grups de persones i també contra els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. El malestar dels barcelonins va en augment i per primera vegada hem pogut veure –i gaudir- de les primeres xiulades dedicades a Ada Colau, per part dels veïns i veïnes, en el moment de les seves intervencions durant els pregons de les festes majors de Gràcia i Sants.

A partir del 24 de setembre gaudirem  de la Festa Major de Barcelona , “La Mercè”.

Aquesta situació provocada ja és irreversible. No hi ha al govern municipal cap capacitat política, ni talent, ni voluntat d’esmena per reconduir la situació. L’herència amb la que es trobarà el proper govern sens dubte, serà una dura hipoteca. Aquest estat de coses i la necessitat de recuperar el pols de Barcelona demanen una alternativa política clara, reconeixible,  forta i contundent. La necessària i més que justificada crítica al govern de Barcelona maldestre ha d’anar acompanyada d’ofertes alternatives i plantejaments de futur que aportin certeses, il·lusió i  compromís per la sortida de la crisi social i política que ens ha portat Ada Colau i el seu govern. Alternatives i projectes, que Junts per Catalunya aspirem a defensar des del coneixement de la ciutat i els seus barris, des de la consistència de les propostes que hem defensat durant més de dos anys, tant al Consell Plenari com a les Comissions de Plenari i als plenaris dels deu Districtes de la ciutat, però i, sobre tot, de la mà de la societat barcelonina.

Cal expulsar el sectarisme, el dogmatisme i el dirigisme que caracteritza Ada Colau i el seu equip de govern amb el PSC i optar de manera clara i transparent pel diàleg empàtic i permanent amb les entitats, les institucions, les plataformes de tota naturalesa i amb els veïns dels setanta- tres barris de Barcelona. Creiem en la col·laboració públic-privada i creiem en la iniciativa social sense ànim de lucre; valorem com imprescindibles els col·legis professionals, els gremis i les entitats veïnals. El compte enrere pel canvi, ha començat.

Jordi Martí Galbis. Regidor. Grup Municipal de Junts per Catalunya

Setembre 2021


Deixa un comentari

PINZELLADES DE LLIBERTAT

Aquest és el títol del llibre de retrats pictòrics de Pere Piquer i de poemes de diversos autors que es va presentar dissabte deu d’abril a la Llibreria Ona, sota la presidència de la Molt Honorable senyora Laura Borràs, Presidenta del Parlament de Catalunya. Una obra carregada de sensibilitat, compromís, solidaritat, sentiment i patriotisme, d’una gran qualitat editorial i artística. Un llibre més, dels molts que han vist la llum des que l’u d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va decidir iniciar el camí cap a la llibertat, però un llibre singular que més enllà de la denúncia política de la repressió que pateixen els presos polítics, exiliats i perseguits per les seves idees, incorpora l’art com a arma de solidaritat per difondre la sistemàtica violació dels drets humans a Catalunya i per ajudar, amb els ingressos de la venda del llibre, a l’Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics.

Aquest llibre gira al voltant de l’obra pictòrica d’un gran artista com és l’amic Pere Piquer. I d’un conjunt de poetes que donen veu a cadascun dels retrats del llibre. Però sobre tot és una obra col·lectiva, una obra coral d’un conjunt de persones, compromeses amb el país i la seva llibertat, que treballen des de diversos fronts i disciplines per fer possible allò pel que va inspirar la gran victòria de l’u d’octubre de 2017. Persones com Laura Cendrós, Bru Recolons, Toni Strubell, Pep Cruanyes, Pere Izquierdo, Núria Bassa i molts d’altres han estat el motor d’aquest projecte. I si Pere Piquer hi ha posat la pintura, poetes com Enric Casasses, Narcís Comadira, Miquel de Palol, Vicenç Altaió, Helena Bonals o Valtònyc, entre d’altres hi han posat la lletra.

Tres anys i mig després del referèndum i a les portes de la constitució d’un nou Govern de la Generalitat, del que molts esperem que continuï compromès amb la llibertat del nostre país, aquest llibre és un testimoni més de la reivindicació nacional que un conjunt de persones, que es neguen a acceptar com a normal una situació del tot incompatible amb un estat de dret d’estàndards europeus; i que superant diferències i partidismes estèrils, se solidaritzen amb presos polítics i exiliats. Aquest llibre és un antídot contra el conformisme, la por i la claudicació, en uns moments en els que la repressió no s’atura. Un llibre que emociona i que és molt més que un testimoni de lluita política i de dignitat cívica i cultural.

Aquest llibre, carregat de força i valentia, és un cant a la Justícia i la Llibertat. I ens interpel.la a tots i cadascú de nosaltres: no podem malmetre el somni d’un país millor. Un país lliure i de progrés. Un país en el que mai més es persegueixi, es processi, es condemni i es reprimeixi per voler votar.

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup municipal de Junts per Catalunya

Barcelona


Deixa un comentari

LES DRETES I LA “NOVA POLÍTICA”, AMB EL PERMÍS D’ADA COLAU

Jordi Martí Galbis, Regidor i portaveu de Junts a Barcelona

Les eleccions del  14 de febrer  ens van portar un episodi del que s’ha parlat poc, però que val la pena recuperar i posar-hi llum. Es tracta del “Cas Eva Parera”, o com innovar en política, acumulant dos càrrecs electes de dos partits diferents. La regidora de Barcelona pel Canvi, el partit de Manuel Valls, és diputada electe des del 14 de febrer, com a candidata número 3 de la llista del Partit Popular. La seva cursa començà a Unió Democràtica de Catalunya, va continuar a Units per Avançar, passa per Barcelona pel Canvi, i ha aterrat ara al Partit Popular.

Parera i Fernandez en campnaya pel PP

Amb la seva elecció com a diputada del PP al Parlament succeeix un fet insòlit; Eva Parera serà simultàniament diputada al Parlament de Catalunya i regidora a l’Ajuntament de Barcelona per dos partits diferents; i no consta, al menys públicament, que tingui la intenció de renunciar a un d’ells, amb la retribució associada corresponent.

Tampoc és políticament irrellevant una segona circumstància: juntament amb Manuel Valls, Eva Parera es va abstenir en la votació per a la investidura d’Ada Colau el 2019, amb la qual cosa aquesta va poder revalidar el seu càrrec al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Una diputada del PP i un ex primer ministre socialista de la República francesa van fer possible doncs que Ada Colau revalidés l’alcaldia després de perdre les eleccions.

Ada Colau és alcaldessa amb els vots de Valls i Parera

Tercer, no podem deixar de banda  l’anàlisi del pas de la regidora Parera pel districte de Sarrià-Sant Gervasi. Més enllà de la seva dedicació com a regidora-presidenta al territori, cal recordar que va ser escollida per aquest càrrec per la mínima, amb els vots favorables del PSC-Units, Barcelona en Comú, Ciutadans i el seu propi partit, Barcelona pel Canvi. Dit d’una altra manera, per tal d’impedir que la presidència del districte fos per a Junts per Catalunya, els comuns i els socialistes van votar la regidora que des d’avui també serà diputada del PP. Les suposades esquerres-caviar pactant amb Ciutadans per fer presidenta del districte una regidora i ara diputada del PP. Una operació que cal interpretar com la torna pels vots de Manuel Valls i Eva Parera que van situar Ada Colau com a batllessa de la ciutat.

Amb els vots de Barcelona en Comú i PSC, Parera es converteix en presidenta del districte a Sarrià Sant Gervasi

Quart, per si no n’hi havia prou; cal recordar que en el Plenari de constitució del Consell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, el grup de Barcelona en Comú va nomenar la consellera municipal Cristina Cardona únicament perquè pogués estar present en la votació d’aquell dia i permetre que la regidora Eva Parera guanyés la votació a la presidència del districte. La consellera municipal Cristina Cardona va ser cessada després d’aquell Plenari i mai més se l’ha tornat a veure en un Plenari del districte. Va ser doncs escollida, substituint el conseller municipal de Barcelona en Comú Joan Manuel del Llano, que es trobava de vacances. Aquest és el retrat de les maniobres que va fer Barcelona en Comú per fer possible la presidència del districte per a Eva Parera, avui diputada del Partit Popular.

Les eleccions al Parlament de Catalunya han constatat allò que ja sabíem; i és que el partit de Barcelona pel Canvi, impulsat per Manuel Valls a cop de talonari només tenia per objectiu impedir que l’independentisme obtingués l’alcaldia de Barcelona, encara que fos enganyant l’electorat, prometent que impedirien la victòria d’Ada Colau, per acabar facilitant la seva investidura. El partit de Manuel Valls, en coalició amb Ciutadans, venia suposadament a revolucionar la política catalana. I no solament no s’han presentat a les eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que dos dels membres d’aquest partit han acabat formant part de la llista del Partit Popular; curiosament tots dos vinculats al districte de Sarrià-Sant Gervasi, com són la regidora Eva Parera i l’antic portaveu de Barcelona pel Canvia al districte, el senyor Albert Guivernau.

En definitiva, una expressió genuïna de l’antipolítica que segons ells, venien a combatre. Ho vam veure el 2019 i ara ho hem tornat a veure, amb els moviments post electorals del 14 de febrer, que es pot resumir amb tres paraules: tots contra Junts.

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup Municipal de Junts per Catalunya


Deixa un comentari

LA BARCELONA DECADENT, SEGONS EL BARÒMETRE MUNICIPAL

 

El passat 24 de desembre, vigília de Nadal, i amb l’objectiu que els resultats del baròmetre municipal passessin desapercebuts davant la magnitud de la tragèdia, el regidor de Presidència i Pressupostos del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, Jordi Martí Grau, va fer un exercici de maquillatge demoscòpic molt meritori. No era gens fàcil dissimular que el pressupost milionari del cap i casal de Catalunya no llueix per enlloc; ans al contrari, és el pressupost més mal executat i més ineficient de la història moderna de la ciutat.

Comencen a confirmar-se els mals auguris que molts vam pronosticar a l’inici del mandat municipal, any i mig enrere. Un govern de perdedors, catapultat al cim pels vots dels dos regidors de la força política de Manuel Valls, no podia ser cap garantia d’èxit, tenint en compte a més que la ideologia i les prioritats dels comuns i dels socialistes estan a les antípodes.

El baròmetre semestral, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades del Departament d’Estudis d’Opinió comença d’una manera contundent, assenyalant que un 66% dels barcelonins afirmen que Barcelona ha empitjorat el darrer any. Dos de cada tres enquestats doncs, suspenen la gestió municipal. Un percentatge demolidor que demostra el fracàs d’Ada Colau i el seu govern agonitzant, tot i comptar amb el favor de determinats mitjans de comunicació, tant audiovisuals com de la premsa escrita, que són incapaços d’atribuir, per exemple, les responsabilitats per la mort pel fred de dos sense sostre als carrers de Barcelona a qui la té. Un baròmetre que no ha pogut incorporar cap pregunta sobre l’opinió que li mereix a la ciutadania la sortida d’Ada Colau i el seu seguici de treballadors municipals, durant els dies de Reis, a un poble de la Garrotxa, en mig del temporal de neu, fred i gel, desobeint les recomanacions del PROCICAT de limitar la mobilitat pels riscos associats al mal temps, les nevades i les baixes temperatures que estaven anunciades a partir del dia sis de gener.

Una altra dada interessant que ens ofereix el baròmetre semestral és la valoració de la gestió de l’Ajuntament de Barcelona: un 46% la qualifica com a dolenta o molt dolenta. Un suspens que cal atribuir directament a Ada Colau, sense pal·liatius, més enllà dels efectes de la Covid19, que serveixen al govern com a escut protector per a la seva habitual propaganda basada en centrifugar les pròpies responsabilitats.

Però la dada que condemna definitivament el mal govern municipal de coalició entre Barcelona en comú i els PSC-PSOE és la de la valoració que els barcelonins tenen d’Ada Colau: un 4,3, un suspens en tota regla. Es tracta de la pitjor nota que ha obtingut un batlle de Barcelona en exercici del càrrec des que es fan baròmetres i enquestes municipals, només superat pel 4,1 que va obtenir Jordi Hereu després del fiasco de la consulta de la reforma de l’Avinguda Diagonal. Si a aquestes dades li afegim el fet que el 82% dels enquestats afirmen que Barcelona passa per una situació dolenta o molt dolenta des del punt de vista econòmic, convindrem que estem davant del pitjor govern i de la pitjor batllessa dels últims quaranta anys.

D’altra banda la inseguretat continua sent el primer problema pels barcelonins, tot i la gran davallada de la presència de turistes i de visitants locals a la ciutat; i els problemes de circulació i el col·lapse del trànsit escalen fins a la segona posició del rànquing de preocupacions dels barcelonins, com a conseqüència de les nefastes decisions i mesures aplicades pel govern, i que han aconseguit que tot i la reducció del trànsit, hagin augmentat els nivells de contaminació ambiental.

Aquest baròmetre semestral és doncs el reflex de la pèssima gestió municipal que patim els barcelonins. Un mal govern, que ni escolta ni dialoga, ni negocia ni rectifica. Un govern sectari que demostra que la nova casta no era cap solució per a Barcelona; ans al contrari, porta camí de deixar la capital de Catalunya en el pitjor dels escenaris possibles, amb el suport i la complicitat plena d’Esquerra Republicana.

Jordi Martí Galbis

Regidor del Grup Municipal de Junts per Catalunya

 


Deixa un comentari

BARCELONA NECESSITA UN ALTRE GOVERN

Les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 a Barcelona van acabar amb un govern municipal de coalició, gràcies als vots del grup de Manuel Valls, que perseguia un triple objectiu: que Ada Colau es garantís l’alcaldia quatre anys més, evitar un govern independentista, i que el PSC mantingués els ressorts del poder municipal dels que han gaudit durant més de tres dècades. D’aquesta manera, la força guanyadora, ERC, amb el suport dels regidors de JXCAT, quedava condemnada a l’oposició.

Un govern de coalició que ja va fracassar durant el poc temps que van compartir poder durant l’anterior mandat. Era una evidència doncs, que aquesta coalició tornaria a naufragar. No solament perquè es tracta de dos partits amb cultures polítiques oposades, sinó també perquè els seus programes polítics contenen prioritats també diferents. La realitat del dia a dia d’un govern sense cohesió interna ens ha evidenciat que els comuns prenen les decisions i els socialistes les acaten. El PSC doncs ha quedat desdibuixat i diluït en el magma populista i demagog de Barcelona en Comú i dels seus tentacles generosament subvencionats a càrrec dels pressupostos municipals. I si la ciutat ha estat patint un mal govern durant els primers mesos del mandat municipal, amb la crisi de la COVID19, hem vist multiplicar els efectes negatius d’aquesta manca de lideratge i de veritables polítiques públiques impulsores de les grans potencialitats de la ciutat i de la seva gent.

Són molts els fronts oberts i els errors del govern municipal. Manca de lideratge de la batllessa, confrontació institucional amb el Govern de la Generalitat i seguidisme acrític del govern de l’estat, manca de cohesió interna del govern municipal, incapacitat d’arribar a acords amb l’oposició en uns moments crítics que demanden generositat, diàleg i acords; desconfiança malaltissa amb la iniciativa privada i els operadors socials sense ànim de lucre, aturada de projectes urbanístics i de projecció internacional d’anteriors governs, polítiques de prevenció i seguretat erràtiques, clientelisme amb les entitats i plataformes del seu entorn ideològic, urbanisme tàctic que està desfigurant l’espai públic i el disseny de qualitat tradicional de les intervencions públiques municipals, decisions unilaterals i sense consens que afecten greument la mobilitat, gestió maldestre del verd urbà, deixadesa absoluta en neteja i manteniment, manca de suport i d’empatia amb els sectors econòmics que més pateixen els efectes de la crisi de la COVID19 com el comerç i la restauració, absència absoluta de lideratge metropolità, lamentable dimissió en l’exercici de la capitalitat de País, més necessària que mai en l’actual context de repressió política, judicial, policial i econòmica que patim, etc.

Es del tot necessari i urgent doncs, davant d’aquest mal govern, posar les bases d’una nova etapa a la ciutat. Cal un nou govern municipal que capgiri els passius acumulats i doni confiança en uns moments de patiment i de crisi econòmica i social com els actuals.

Un govern, d’acord ampli, que lideri la ciutat amb generositat. Que sigui capaç de dialogar i concertar amb l’oposició, amb les altres administracions, sense sectarismes, i amb els sectors socials i econòmics de la ciutat. Que es torni a projectar al món reivindicant la capitalitat de país, la metropolitana i la mediterrània; que deixi de desconfiar amb els emprenedors, el món de l’empresa, els autònoms i els que, simplement, opinen diferent. Que actuï garantint la seguretat jurídica dels operadors i dels inversors i que deixi de basar la seva acció de govern en la propaganda, els eslògans, els tweets i les proclames. Un govern que deixi de banda la demagògia i es dediqui a construir d’una vegada habitatge públic de lloguer assequible, de la mà dels operadors privats disposats a contribuir en aquesta tasca inajornable. Un govern empàtic amb els que cada dia pugen la persiana. Un govern que planifiqui el futur de la ciutat pensant en el nombre cada vegada més elevat de gent gran. Un govern que no s’aixequi cada dia pensant en quines mesures de càstig aplicarà a la mobilitat privada i que aposti d’una manera contundent envers l’electrificació del parc mòbil. Un govern que no llenci a la foguera 200 milions d’euros en un tramvia obsolet que connecti la Diagonal i doni compliment a l’acord del Plenari municipal de posar en servei l’autobús elèctric biarticulat i de gran capacitat, el D30, per la Diagonal. Un govern, en definitiva, que reverteixi les seves prioritats, en benefici de la ciutat i dels seus actius i energies.

Amb aquest objectiu treballem, dia a dia, des del Grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. I a partir d’ara també, amb la nova força política de Junts per Catalunya; pel progrés de Barcelona, de la resta de ciutats i pobles del país, i per la independència de Catalunya, la veritable i única recepta per deixar enrere l’etapa de discriminació i maltracte que ens impedeix aspirar a ser un país d’oportunitats i homologable a les democràcies més avançades d’Europa.

12 d’octubre de 2020

Jordi Martí i Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona  


Deixa un comentari

LA PITJOR BARCELONA

 

 

Després de més de tres dècades de transformacions urbanístiques, socials, econòmiques i de tot ordre, que van fer de Barcelona una capital europea de referència internacional, l’any 2015 va entrar a governar l’Ajuntament un conglomerat de persones i col·lectius, que a excepció dels antics dirigents d’ICV, mai havien participat de la política institucional del consistori. Per a molts, el grup encapçalat per Ada Colau representava una esmena a la totalitat al sistema de partits i una glopada d’aire fresc. El balanç del seu primer mandat és conegut. Aturada general dels projectes heretats, populisme, clientelisme, sectarisme, maltracte a l’oposició, deslleialtat amb el Govern de la Generalitat i equidistància amb tot allò relacionat amb el Procés polític català i amb tot el que gira al voltant de l’1 d’octubre.


El segon mandat d’Ada Colau, de la mà del PSC-PSOE de Jaume Collboni, s’inicia ara fa poc més d’un any, passant per sobre de la força guanyadora, l’ERC d’Ernest Maragall, i gràcies als vots de la dreta xenòfoba de Manuel Valls. Tot s’hi val, per mantenir-se en el poder, després d’haver-se compromès durant la campanya electoral a no acceptar aquest tipus d’operacions “antinatura”. La pandèmia de la COVID19 s’afegeix a la mala política del govern municipal i en multiplica els seus efectes devastadors. Barcelona, després de més d’un any del segon mandat d’Ada Colau, s’ha convertit en una ciutat bruta, empobrida, fosca, perillosa a bona part dels seus barris, mancada d’empatia amb els seus habitants, que incrementa la pressió fiscal a famílies i empreses, que expulsa el vehicle privat, i que no ajuda els sectors econòmics més colpejats per la crisi de la COVID19 com ara els restauradors, els comerciants, els autònoms o els aturats.
Un mitjà de la solvència de Vilaweb, aquest 25 d’agost publicava un davantal titulat “Barcelona, la desolació d’un centre decrèpit”. Parlava d’una Barcelona buida, comerços tancats per sempre, carrers sense visitants ni turistes. La incompetència del govern municipal, sumada a la manca de coherència interna i els recels entre els comuns i els socialistes, i a la crisi de la COVID19, ens han portat a la pitjor Barcelona que hem conegut els darrers quaranta anys. Es fa difícil creure que els promotors i abanderats del decreixement econòmic n’estiguin satisfets; la degradació de l’espai públic, el mal manteniment dels parcs i el verd urbà, la croada contra la mobilitat privada, la pintura a l’asfalt i la col·locació d’elements de formigó als carrers altament perillosos per a la seguretat de vianants i conductors de vehicles, l’increment de la conflictivitat a causa de les okupacions d’habitatges i locals comercials, els narco pisos i les baralles al centre de la ciutat, a tothora, …etc, són el nou senyal d’identitat de la ciutat.
Els més pessimistes creuen que tot pot empitjorar en els gaire bé tres anys que resten de mandat municipal. Els que som optimistes i ens estimem Barcelona, capital de Catalunya, creiem fermament en les energies i la capacitat de la ciutat a través de l’impuls dels barcelonins. Però també volem creure que el dia de les eleccions municipals del maig de 2023, una gran majoria d’electors foragitarem el pitjor govern municipal que mai ha tingut Barcelona. Mentrestant, feina, feina i feina; des de l’oposició municipal, la ciutadania, les entitats i els sectors econòmics i socials. I junts, sumant i treballant en positiu per revertir la situació a la que ens ha portat aquest govern de Barcelona en comú- PSC i la COVID19.

Jordi Martí Galbis

Regidor de Junts per Catalunya a Barcelona

Agost 2020


Deixa un comentari

POLÍTICA DE PROXIMITAT EN TEMPS DE PANDÈMIA

El debat sobre la necessitat de revisar les maneres de fer política, des de la proximitat, allunyats de sectarismes, des de la vocació de servei públic, i de la mà de les iniciatives de la societat civil és un debat obert des de fa temps, que val la pena mantenir viu, ara que estem patint els efectes de la crisi de la Covid19. Des de fa tres mesos, primer amb la crisi sanitària, i ara també amb la crisi social i econòmica, hem pogut comprovar, de nou, com multitud d’iniciatives solidàries i humanitàries es multipliquen arreu del nostre territori. Accions i campanyes de nombroses entitats socials, fundacions, col·legis professionals, sindicats, institucions empresarials, gremis, ong’s, i moltes altres associacions i plataformes, que s’han sumat a les iniciatives institucionals i dels governs, intentant pal·liar els efectes devastadors de la crisi de la Covid19. I sort en tenim de tota aquesta energia solidària i compromesa, perquè els dispositius assistencials públics, per ells sols, no poden atendre totes les necessitats d’atenció bàsiques de milers de persones.

El treball en xarxa ha esdevingut del tot necessari. Hem vist empreses modificant les seves línies de producte o servei per adaptar-les a la situació creada per la COVID19. Hem vist professionals sanitaris i de la recerca, reorientant els seus rols i les seves especialitats. I davant d’aquesta emergència, també en clau local, els equips humans que treballem en l’àmbit de la política municipal, sense abandonar les nostres dinàmiques de treball habitual, hem hagut d’intentar, humilment, esdevenir una baula en la cadena de solidaritats i ajudes mútues que s’han teixit a casa nostra. En aquest sentit, regidors i consellers municipals de l’equip de Junts per Catalunya de Barcelona, en col·laboració amb empreses, col·legis professionals, oficines de farmàcia, residències de gent gran, centres d’atenció primària, organitzacions benèfiques, gremis, etc, hem posat el nostre gra de sorra, durant aquests tres mesos, per fer arribar ajuda i material de protecció com pantalles i mascaretes per a adults i infants, i a les persones i famílies de la nostra comunitat més necessitades. I també hem format part dels equips de voluntaris mobilitzats per l’Ajuntament de Barcelona que han col·laborat amb els equips professionals i assistencials destinats als centres de serveis socials, als pavellons salut i a altres dispositius que han donat resposta als afectats per la pandèmia.

Però per poder integrar-se en aquesta cadena de solidaritats i ser eficaços, cal formar part de les xarxes territorials i sectorials que funcionen la resta de l’any. Estar arrelats al territori. Conèixer els barris i les entitats. I formar-ne part. I creure en la col·laboració entre la iniciativa pública i la privada. Hem tingut ocasió de treballar colze a colze amb institucions públiques com centres d’atenció primària; i també amb empreses i entitats privades, tant amb ànim de lucre com sense, que han fet donació dels seus productes i serveis. Empreses fabricants de pantalles protectores, que han assumit tots els costos, inclosos els del transport de les seves donacions, residències de gent gran, oficines de farmàcia, associacions d’antics alumnes d’escoles, associacions de veïns, grups de dones voluntàries que han fabricat mascaretes per a infants, col·legis professionals sanitaris, associacions del món sobiranista, veïns i molts voluntaris que ens han ajudat a fer arribar el material i l’ajuda als seus destinataris.

Aquesta feina de voluntariat haurà de formar part del conjunt de responsabilitats que haurem de continuar fent en el futur, quan haguem superat la pandèmia i els seus efectes. Amb la política institucional, no n’hi haurà prou. La voluntat de servei públic que ha caracteritzat la política municipal arreu del país, no sempre prou reconeguda i sovint desprestigiada a causa de la mala imatge de la política general, haurà de ser el lei motiv de la nova etapa post pandèmia, juntament amb la proximitat, l’empatia i l’accessibilitat.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu. Grup Municipal Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

Juny de 2020


Deixa un comentari

L’Hemeroteca

La velocitat amb la que es produeixen les notícies i els esdeveniments polítics a casa nostra i arreu del món és de tal magnitud que no solament complica la feina a les redaccions dels mitjans de comunicació, sinó que també ens dificulta la seva anàlisi acurada o la mateixa capacitat de comprensió de les qüestions de fons que massa sovint queden difuminades per titulars fugissers i efectistes. I tot això sense entrar a parlar de l’elevat percentatge de fake news que ens fan empassar a diari tot tipus de mitjans de comunicació. Aquesta realitat, la de les notícies que enterren altres notícies publicades minuts abans, també contribueix a perdre la perspectiva necessària en un aspecte que crec crucial: el de la coherència dels posicionaments i les opinions expressades pels polítics, especialment els que tenen altes responsabilitats, que cal exigir des de la ciutadania.
Per sort, “l’hemeroteca” ens ajuda a destapar personatges que en poc temps han acreditat la seva absència total de principis, canviant com un mitjó les seves opinions, plantejaments o fins i tot, profundes conviccions. Serien aquells que en llenguatge planer i col·loquial formen part de la PAH –Plataforma d’Afectats per la Hemeroteca-. Tres exemples, d’entre els nombrosos que coneixem, i que serveixen per il·lustrar aquest estat de coses els podem trobar en el President del govern espanyol Pedro Sánchez; en el diputat d’ERC Gabriel Rufián, i en el regidor de Barcelona i ex primer ministre francès, Manuel Valls. En el cas de Pedro Sánchez, podem recordar no solament les seves declaracions i compromisos en relació a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, en front de les bones paraules expressades recentment amb motiu de la seva elecció com a president del govern espanyol, sinó també els atacs i les greus desqualificacions perpetrades contra el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que ha acabat nomenant vice president segon del seu govern. Quina credibilitat pot tenir un personatge que afirma una cosa i la contrària en un tres i no res? Un altre cas digne d’estudi, el diputat d’ERC Gabriel Rufian, acaba d’afirmar fa poques dates que valora positivament el canvi d’opinió dels polítics, amb justificacions peremptòries i segurament per excusar les seves constants sortides de to, quan com per exemple va amenaçar de provocar la caiguda del govern espanyol si la mesa de diàleg entre governs acabava sent un fiasco. Quan és de domini públic que una vegada investit el president i nomenat el nou govern cap força política amb el nombre de diputats amb els que compta ERC al Congrés, poden fer caure el govern. I el tercer exemple, el del polític francès que va ser foragitat de la política del país veí, Manuel Valls. Durant la campanya electoral de les eleccions municipals va prometre per activa i per passiva que “votar Valls era votar fer fora Ada Colau”. Sens dubte, una broma de mal gust i un frau colossal als electors i a la ciutadania de Barcelona, tenint en compte que els seus vots van fer Colau alcaldessa, evitant que Ernest Maragall, candidat de la llista guanyadora, esdevingués l’alcalde de la capital de Catalunya. Valls, un personatge, que per cert, ja s’ha cansat de no fer res a l’Ajuntament i que acaba d’anunciar que es prepara per crear un nou engendre polític per presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Abans, d’això en deien mercenaris de la política.
Caldrà doncs continuar consultant l’hemeroteca, en forma de notícies publicades i en forma de tweets a les xarxes; una altra font inesgotable de denúncia de contradiccions i males praxis que no es poden tolerar, quan ens referim a polítics de primera línia. No tot s’hi val.

Jordi Martí Galbis
Regidor
Grup municipal de Junts per Catalunya
Ajuntament de Barcelona


Deixa un comentari

BARCELONA; LIDERATGE I PROXIMITAT

A cinc mesos per les properes eleccions municipals, les més determinants dels últims decennis, especialment per la lectura que se’n farà dels resultats, en clau de política catalana i de suport al procés cap a la independència i la república, Barcelona torna a ser l’objecte de desig dels que la volen perpetuar com a segona capital de l’estat, tirant llarg.

El govern d’Ada Colau ha aconseguit governar en minoria i de manera erràtica durant tres anys i mig, amb una victòria electoral pírrica i gràcies a la fragmentació política d’un Plenari municipal que ha estat incapaç de tombar-la, malgrat les múltiples raons que ho han pogut justificar. Barcelona ha patit, per un govern municipal inexpert i carregat d’ideologia sectària, la més gran de les degradacions del seu espai públic, des dels anys vuitanta. S’ha convertit en la ciutat més insegura de l’estat, amb increments anuals dels fets delictius del 20% i la xacra dels narcopisos amenaçant barris sencers. Ha vist com el preu dels lloguers dels habitatges ha assolit rècords històrics, s’ha mantingut el mateix nombre de desnonaments que l’anterior mandat, quan la crisi econòmica era molt més sagnant. Ha vist com augmentaven els assentaments irregulars –el nou barraquisme-, ha estat colonitzada per la venda ambulant il·legal del top manta. L’incivisme creixent, la mobilitat cada vegada més conflictiva, l’increment de clubs de consum de cànnabis il·legals, la manca de suport del govern a la Guàrdia Urbana, entre d’altres problemes i un llarg etcètera que ha malmès el prestigi de la capital de Catalunya, i que tant va costar d’aixecar durant els últims mandats.

Barcelona necessita recuperar l’orgull perdut. I necessita llei, ordre i progrés.

La proposta d’Ada Colau i dels comuns serà més del mateix: sectarisme, amiguisme, manca de voluntat i de capacitat de diàleg amb la resta de grups municipals, deslleialtat amb el Govern de la Generalitat, propaganda massiva, equidistància esfereïdora davant dels reptes de sobirania i republicanisme majoritaris, i maquillatge d’un pobríssim balanç de la seva acció de govern. A més a més, es van donant a conèixer les desercions a les seves files: les baixes segures a la llista electoral de BarcelonaenComú de Gerardo Pisarello,  Jaume Asens, Josep Maria Montaner i Laia Ortiz, i les probables d’altres regidors a la corda fluixa, són un fidel reflex del desgast d’un govern que va generar clares expectatives de canvi i ha acabat sent una caricatura que Barcelona no es pot permetre suportar quatre anys més.

D’altra banda, la dreta espanyolista presentarà una nova oferta, al voltant de la figura de  Manuel Valls, amb Ciutadans al darrera, i un PP marginal que pot arribar a ser superat per la nova expressió del feixisme que representa el partit de Santiago Abascal. Aquestes forces polítiques, que  son els  aliats teòrics del PSC, a l’escenari de Barcelona on voldrà treure rèdit de la presència del PSOE al govern de l’estat, maldaran perquè Barcelona no tingui un alcalde o alcaldessa independentista i republicà. La batalla de Barcelona serà determinant per comptar o amb un govern alineat al de la Generalitat, o amb un govern gregari dels destins del govern espanyol de torn. Un lideratge al que aspirem des del Partit Demòcrata PDeCAT, de la mà d’altres grups i persones del món sobiranista, i que podria aprofitar els importants actius del mandat de l’alcalde Trias. Les dues principals febleses però que hem d’afrontar i superar són la fragmentació de l’oferta electoral del món sobiranista i la temptació del pacte entre BarcelonaenComú  i ERC, possibilitat aquesta última que representaria, al meu parer,  un frau massiu i una frustració monumental.

Però Barcelona no només necessita un lideratge inequívoc del seu batlle o batllessa. I un govern fort, que col·labori lleialment amb el Govern de la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del país. Necessita també un govern de regidors i regidores de barri i de districte.

mapa-barcelona-espana.gif (450×420)

Es parla molt del discurs de ciutat, d’ideologia, de projecció internacional, de llocs comuns i de prioritats sectorials. I és clar que cal tenir una oferta global de ciutat per intentar millorar les condicions de vida de la gent. Per oferir més possibilitats de progrés i disposar de més eines per redistribuir la riquesa més equitativament. Però es parla poc de proximitat i de la feina transformadora que poden impulsar els regidors i regidores de barri i de districte. Per qui ha estat al govern i a l’oposició municipal, una cosa queda clara: l’actual model de descentralització i desconcentració municipals no funciona.

Els barris i els districtes són la realitat política i social que caldria potenciar, des de tots els punts de vista. Des de la capacitat pressupostària, fins a les competències, passant per l’exigència de retre comptes davant els veïns i les entitats dels barris i els districtes. És acceptable que un regidor de districte no assisteixi mai als Consells de Barri del seu districte? És comprensible que un regidor de districte s’assabenti per la premsa que el seu propi govern farà un equipament per a gent jove al seu territori? És assumible que gaire bé cap de les queixes i preguntes dels veïns a una Audiència Pública del districte no tinguin resposta per part del regidor? És democràticament justificable que el regidor del districte no acompanyi gaire bé mai als veïns i a les entitats als principals esdeveniments socials i festius que tenen lloc durant tot l’any al territori? Estem parlant de vocació de servei públic.

De vocació de proximitat. Parlem d’això. D’estar al servei de la gent de dilluns a diumenge. De donar la cara, sempre. D’anar als funerals, també, dels veïns implicats en la col·lectivitat que ens han deixat, per acompanyar llurs famílies. D’escoltar; de discutir-te amb els teus, quan cal,  per fer prevaldre l’interès general. De tot això i de molt més. I durant aquests tres anys i mig de mandat, l’autèntica proximitat, la transparència, la generositat, el diàleg i els consensos, han brillat per la seva absència en les files dels regidors i regidores de BarcelonaenComú.

El 26 de maig ens hi juguem molt. L’Ajuntament de Barcelona ha de ser ben governat. Barcelona ha d’exercir de capital de Catalunya, metropolitana i del sud d’Europa. Però també ha d’estar al costat dels presos polítics, dels exiliats i de les seves famílies. Ens hi juguem massa per repetir la mala experiència del govern d’Ada Colau o deixar Barcelona en mans “dels delegats” de Madrid sense cap altre ambició que ancorar-la  com a  segona capital de l’estat, amb sort.

Jordi Martí Galbis

Regidor de l’Ajuntament de Barcelona

Grup municipal Demòcrata PDeCAT

Gener 2019


Deixa un comentari

Mala gestió de Colau dels recursos de la Guardia Urbana

Com a regidor de Seguretat del Grup del PDeCAT he registrat un Prec avui 8 de novembre dirigit a l’executiu municipal que es fa ressò de les denúncies sindicals que fan referència als retards en el lliurament del nou uniforme d’hivern o el bloqueig en la reparació de vehicles de la policia local barcelonina.
Reclamo explicacions al Govern d’Ada Colau per la mala gestió dels recursos de la Guàrdia Urbana que dificulta la seva actuació.

En els darrers dies, sindicats de la Guàrdia Urbana han fet públic i traslladat específicament al Grup Municipal Demòcrata denúncies que posen de manifest unes greus deficiències en la gestió del dia a dia del cos de la policia local barcelonina. Així, s’ha produït una severa disfunció que ha comportat l’endarreriment en el lliurament dels nous uniformes d’hivern de la Guàrdia Urbana, fins al punt que a data d’avui, 8 de novembre, algunes de les seves unitats encara patrullen i fan la seva feina amb l’equipament d’estiu, en màniga curta.

També entitats sindicals del cos policial han denunciat que hi ha importants endarreriments en la reparació dels vehicles, cotxes i furgonetes, de la Guàrdia Urbana que s’espatllen, i que es passen més temps del que caldria al taller per unes possibles dificultats per fer front a la despesa econòmica que suposa la reparació.

És per aquest motiu que com a regidor del PDeCAT responsable de Seguretat, he registrat avui un Prec dirigit al Govern municipal que reclama: “Que el Govern Municipal de Barcelona ens informi sobre quines causes han provocat l’endarreriment en l’entrega de l’equipament d’hivern de la Guàrdia Urbana de Barcelona i de l’endarreriment en la reparació del seus vehicles espatllats, tot aplicant les mesures corresponents per tal que aquestes situacions deixin de produir-se en el futur.”

Aquesta situació és intolerable; als ja greus prejudicis ideològics, manca de confiança i mala relació del Govern d’Ada Colau amb la Guàrdia Urbana, s’afegeix ara una mala gestió operativa, que afecta al dia a dia de la feina dels agents de la policia local de Barcelona, que ha de realitzar la seva feina amb una precarietat de mitjans lamentable. Exigim explicacions, i que es posi fi a tots aquests endarreriments”.