El bloc d'en Jordi Martí


2 comentaris

Els damnificats d’Ada Colau i del govern dels comuns

Després de més de tres anys de govern de Barcelona en Comú i d’Ada Colau va creixent el nombre de barcelonins, entitats i grups que fan públic el seu desencís, frustració, i fins i tot crispació, davant l’estil del govern de l’Ajuntament de Barcelona. Un moviment que va arribar al govern municipal sota banderes com la transparència, la de donar la veu al poble, la proximitat i l’honradesa, ha esdevingut una maquinària erràtica, sectària, gens transparent, d’esquenes a la participació real, i allunyada de la realitat dels nostres barris.

Era previsible que Barcelona en Comú esdevindria una agència de col.locació de la seva gent a les estructures municipals, com així ha estat. I també era previsible que aquest moviment d’adhesió a la seva líder protagonitzaria polítiques de contractació directa que han acabat beneficiant a centenars de persones, plataformes, cooperatives i simpatitzants comuners, amb la corresponent injecció de milions d’euros a aquests grups. Filosofia per cert, defensada per Íñigo Errejón, en una memorable intervenció el vídeo del qual s’ha fet viral, animant a ocupar la societat civil i a afavorir, des de les institucions governades per ells, a les entitats properes ideològicament.

Però el que ha acabat sent una veritable demostració de mala política, que amenaça de girar-se en contra del govern d’Ada Colau amb un efecte “boomerang”, està sent la manera com aquest govern es relaciona –o simplement ignora- amb aquelles persones, grups i iniciatives que no combreguen amb els postulats de Barcelona en Comú. Durant tres anys el Grup Municipal Demòcrata PDECAT ha denunciat el menys teniment i el mal tracte que hem patit els grups de l’oposició per part del govern municipal, i en especial de regidors com la mateixa Ada Colau o Gerardo Pisarello. Mai s’havia vist a l’Ajuntament de Barcelona una actitud de despreci i d’humiliació política, des d’una presumpte superioritat moral, com la que ha caracteritzat el govern dels comuns cap a els regidors dels grups de l’oposició. Una actitud que ha variat de la nit al dia si el que necessitaven era ajuda urgent per sortejar situacions que els superaven com a govern, per la seva manca de preparació o per la seva inconsistència política, com ha passat amb l’escàndol dels narcopisos del Raval.

Però el que s’està produint aquests darrers mesos, i que no fa més que incrementar-se, és l’aparició de grups que es presenten com a damnificats per les polítiques dels comuns, per la seva manca de diàleg i pel sectarisme que apliquen d’una manera sistemàtica. Persones, grups i col.lectius que tenen en comú haver estat ignorats i fins i tot perseguits pel simple fet de no combregar amb la ideologia del govern municipal o amb les seves decisions. Grups i entitats com la dels afectats per la Súperilla del Poblenou, gènesi de la Plataforma Urbamòbil, que agrupa diversos col.lectius contraris a diferents solucions de mobilitat imposades pel govern; associacions veïnals com les dels barris del nord de la ciutat, contraris al sistema de cobertura de la Ronda de Dalt imposat unilateralment pels comuns, o l’Associació de Veïns de Les Tres Torres, ignorats per complet en les seves demandes d’inversió al barri, vagó de cua de les inversions territorialitzades. O la Plataforma Nosaltres Barcelona, liderada per deu dones de la societat civil barcelonina. O el mateix Gremi de Restauració, que ha hagut de patir el menys preu del govern en el llarg i complex procés d’provació de la modificació de l’Ordenança de Terrasses. O associacions de comerciants i veïns com la del Turó Parc, que pateixen un veritable assetjament del govern dels comuns. I darrerament, també, diferents entitats i grups de propietaris de gossos, que es manifesten els dijous davant de la seu d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament per protestar per l’aplicació rígida i injusta de l’Ordenança de Tinença, Protecció i venda d’animals, en allò que fa referència a la prohibició de l’entrada dels gossos a determinats espais públics de la ciutat. I aviat veurem la mobilització dels propietaris dels vehicles privats, ja siguin cotxes o motos, que estan sent objecte d’una política de mobilitat per part del govern dels comuns que busca la seva expulsió dels carrers de la ciutat.

Tenim un govern municipal, en definitiva, refractari al diàleg, enemic del consens, allunyat del respecte degut als discrepants, i que actua sectàriament des de la prepotència i el supremacisme ideològic. Un govern que caldrà vèncer a les urnes el maig de 2019 per retornar a la política entesa com a diàleg permanent i acord entre les parts en benefici del bé comú.

Jordi Martí

Regidor del Grup Municipal Demòcrata PDECAT

Ajuntament de Barcelona

Anuncis


6 comentaris

Compte enrere per a la nova Convergència

Ha començat el compte enrere per a la nova Convergència. Els dies 3, 4 i 5 de juny tindrà lloc el congrés més important des de la creació de Convergència ara fa 40 anys. Una trobada els resultats de la qual hauran de servir per posar al dia l’eina política més important que ha tingut Catalunya al servei de la reconstrucció nacional; i ara, al servei de l’estat propi. El congrés però, no és l’excusa per a la necessària refundació de Convergència i de l’espai polític que ha representat aquestes quatre dècades. De fet, el congrés haurà de plantejar-se com el punt de partida d’una nova etapa política, amb l’horitzó d’un nou estat, que requerirà nous instruments polítics i socials, nous actors, noves idees i noves estratègies. No només per gestionar i intentar liderar la transició nacional que pot durar divuit mesos o més; sinó també per articular una oferta política renovada que ha de tenir per objectiu reinterpretar i eixamplar la base social de centre ampli que durant tants anys s’ha vist identificada amb Convergència.

La nova Convergència haurà de deixar enrere algunes velles inèrcies, així com determinades maneres d’entendre la relació entre la política i els electors que han estat superades. I especialment, fer tot allò que calgui per impedir les males pràctiques. Però la nova Convergència té el deure de mantenir i posar en valor tot allò de bo i positiu que ha tingut i té, que és molt. Valors, principis i capteniments plenament vigents: el patriotisme social, el compromís cívic, la connexió permanent amb les arrels de la cultura popular, la defensa del català i l’europeisme; la fidelitat amb la sostenibilitat del territori, la solidaritat amb les causes justes del món, així com la solidaritat amb els vulnerables. Volem ser un moviment encara més ampli, on convisquin amb harmonia diferents sensibilitats, un partit adaptat als nous requeriments de la nostra societat. I sobre tot un partit de gent compromesa, honesta, treballadora i amb una vocació insubornable de servei públic. I un partit amb una potent base municipalista, la millor escola política que pot tenir un partit que vol governar un nou país.

I un nou país que vol i necessita un nou estat no pot tenir la seva capital d’esquenes a les ànsies de llibertat del conjunt. Per això el paper i el lideratge de Barcelona és tant important. No ens podem imaginar la imatge d’una senyera representant Catalunya a l’ONU i una Barcelona amb un govern que renúncia a exercir la capitalitat del nou estat. Tenim doncs molta feina. Renovar Convergència des de la generositat amb el país i amb altres formacions sobiranistes, i perfilar una alternativa sòlida capaç d’aportar garanties per a la recuperació de l’alcaldia de Barcelona el 2019.

 


Deixa un comentari

LA NOVA I LA VELLA POLÍTICA

El debat sobre les noves maneres de fer política i la superació dels antics cànons de la política tradicional fa temps que forma part de l’agenda pública, i previsiblement continuarà formant-ne part durant força temps. Els resultats electorals produïts recentment a Catalunya i a tot l’Estat el passat 24 de maig han confirmat el canvi de cicle que s’intuïa i que ha sacsejat els fonaments del repartiment del poder i la influència institucionals amb els que hem conviscut els últims trenta anys.

Anem deixant enrere unes determinades maneres de fer dels partits polítics que, en termes generals, han anat quedant obsoletes i ja no responen a les necessitats de molta gent, especialment dels nostres joves. I l’eclosió de determinades forces polítiques, anomenades emergents, ens ho certifiquen al marge del seu sectarisme, de la buidor de determinats discursos populistes que empren sense cap rubor i del perill que el resultat de la seva gestió política acabi sent un fiasco en termes de generació de més deute públic, que comportarà noves retallades.

Ara bé; és nova política tot el que fan i diuen aquestes noves formacions? I és vella política tot el que fem la resta? I el concepte de nova política, està associat necessàriament a bones pràctiques, ètiques i regeneradores? I l’anomenada vella política, es tracta d’una etiqueta amb la que estigmatitzar l’adversari i substituir-lo a les institucions?

Es evident que la nova cultura política ha de bandejar la corrupció i les males pràctiques, ha d’abraçar la transparència i propiciar la participació de la societat en la cosa pública, ha d’amarar-se d’humanisme i de proximitat, i ha de projectar compromís, treball i capacitat acreditades.

De moment però, passat un mes de les eleccions municipals, hem pogut comprovar que el guió que han seguit algunes d’aquestes noves expressions polítiques i socials, que han estat batejades com a representants de la nova política, ha estat basat en la permanent exposició als mitjans de comunicació audiovisuals, el populisme, l’escarni i  l’acusació infundada contra els adversaris, l’explotació sense límits del patiment de la gent, les promeses impossibles, el revengisme  i la depuració dels desafectes, la híper utilització de les xarxes socials, l’ambigüitat i la indefinició davant qüestions cabdals com la plena sobirania política; l’exclusió radical de qualsevol col.laboració amb l’adversari, atiar l’odi o la simplificació extrema dels missatges polítics.

I molts dels representants de la vella política, durant aquest mandat que acabem de deixar enrere, hem intentat aixecar el nivell de la política fins allà on hem estat capaços. Uns, com el President de la Generalitat, donant la veu al poble el 9-N, fet que li ha comportat ser objecte d’una querella criminal per part dels poders centrals de l’Estat. I altres, des de la humilitat i des de la trinxera de la política municipal, treballant de dilluns a diumenge al servei de la gent. Escoltant a veïns i entitats, sense preguntar a qui voten. Fent costat a tothom amb motiu de qualsevol tipus d’esdeveniment, trobada, reivindicació o demanda a tots i cadascun dels barris i dels carrers del districte més extens de Barcelona. Donant resposta a les necessitats de persones i associacions, sempre des de criteris d’equitat i de transparència. Evitant en tot moment la foto opportunity o la promesa impossible. Abordant amb determinació des del conflicte més perillós fins a la demanda més complexa. Fent allò al que ens havíem compromès. En definitiva, dient la veritat, sempre i en tot moment.

Però alguns ens han fet creure que tot això era la vella política. Com deia el clàssic, es pot enganyar; però no a tothom ni sempre. Ara toca doncs, més compromís que mai amb el nou país que volem. Un país amb un nou estat. Un país lliure i just socialment. Un país que continuarà necessitant de la millor política de proximitat, també. I un nou país que no podrà esdevenir nou estat sense el concurs de la seva capital i del seu govern municipal. Treballem des d’avui doncs, per a recuperar la confiança dels barcelonins i poder governar de nou l’Ajuntament de Barcelona.

Jordi Martí Galbis

President del Comitè Executiu de la Federació de Barcelona

Convergència Democràtica de Catalunya


Deixa un comentari

BARCELONA I EL 24-M

“El 24-M pot confirmar la renovació de la confiança majoritària dels barcelonins […] en un estil de fer política basat en el diàleg i el pacte”

Les eleccions municipals del 24 de maig seran molt més que unes eleccions locals. A Catalunya i a l’estat. I també a Barcelona. Ens hi juguem moltes coses. A l’estat les eleccions municipals es plantegen en termes de la confirmació definitiva de l’eclosió de noves formacions que pretenen substituir als grans partits, o al menys a disputar-los l’hegemonia. I a Catalunya, més enllà de la identificació dels caps de llista i dels partits polítics més municipalistes amb les necessitats de cada poble o ciutat, també votarem amb la mirada posada en el present i el futur del procés de transició nacional. I amb les possibles aliances electorals entre formacions sobiranistes o unionistes.

Però per sobre de les anàlisis que es faran la nit del 24 de maig en relació als resultats electorals produïts en cadascun dels 947 municipis de Catalunya, tothom es fixarà en el que haurà passat a la capital del país. I la batalla de Barcelona està sent molt més que una simple lluita per l’alcaldia i el govern de la ciutat. I per tant, els resultats que es donin tindran més d’una lectura.

En primer lloc, el 24-M confirmarà, de ben segur, l’enfonsament de la principal força política que ha aportat els alcaldes de la ciutat entre el 1979 i el 2011. El PSC es troba, tant a Barcelona com en el conjunt de Catalunya, en les seves hores més baixes, i podria veure reduïda significativament la seva representació al Plenari. El PSC és, hores d’ara, un partit a la deriva, sense projecte ni lideratges, i amb desercions pel flanc catalanista que l’afebleixen perillosament.

En segon lloc, el 24-M pot confirmar la renovació de la confiança majoritària dels barcelonins en l’alcalde Trias, en el seu govern i en un estil de fer política basat en el diàleg, el pacte, la millora permanent de la ciutat i el total alineament amb el procés que viu el país. El fet de ser el cap de llista més ben valorat i els actius acumulats durant el present mandat municipal, gràcies a una gestió política altament valorada, més enllà de l’efecte del vot útil, situa Xavier Trias i CiU en una bona posició per revalidar la victòria electoral d’ara fa quatre anys; una victòria que va trencar amb 32 anys de governs bipartits i tripartits i que va ser el fruit d’una bona labor opositora durant els mandats anteriors i d’una mala gestió dels darrers governs del PSC, ERC i ICV.

En tercer lloc, a Barcelona aquestes eleccions projecten una incògnita: la força amb la que poden entrar al Plenari municipal formacions polítiques com Barcelona en comú o Ciutadans. Especialment la força política que encapçala Ada Colau, aquella que en el seu dia va afirmar que mai entraria en política i que des de fa setmanes es dedica gaire bé en exclusiva a passejar-se pels platós de les televisions fent demagògia i neopopulisme a costa del patiment de molta gent.

En qualsevol cas, i pel que es pot anar desxifrant pels posicionaments de tots els partits que aspiren a governar la capital de Catalunya, no es pot descartar una aliança de “tots contra Trias”. La suma de 21 regidors, la majoria absoluta del Plenari, és el gran objectiu dels partits que volen recuperar el poder perdut el 2011, dels que justifiquen la seva existència en la confrontació amb CiU, i d’aquells com Barcelona en comú o la CUP, que el que busquen és fer la revolució des dels governs i les institucions.

El 24 de maig Barcelona s’hi juga el seu prestigi, els avenços assolits aquests últims anys, els projectes de futur que ja hem esbossat des de l’actual govern municipal, en clau de progrés i de millora dels barris, la seva projecció internacional, la seva solvència i el rigor de la seva gestió política i pressupostària. I també, i molt important, el seu suport al full de ruta del Govern de la Generalitat i el recolzament al mateix que CiU i ERC donen des del Parlament de Catalunya. Hi ha massa coses en joc per deixar la capital del país en mans d’aprenents de bruixot, de populistes o dels que pretenen fer-se amb la capital del futur estat català, precisament per fer-lo inviable des de la mateixa Plaça de Sant Jaume.


Deixa un comentari

Bon Nadal, Barcelona!

Districte de Sants-Montjuïc il·luminat

Barcelonins, veïns de Sants-Montjuïc, amics i amigues,

Les lluminàries als carrers ens indiquen que el Nadal ja és aquí. Barcelona sencera, barri per barri, s’omple d’activitats de tota mena i aptes per a totes les edats, infants, adolescents i sí, fins i tot adults, que ens recordaran que estem en una època especial. I com cada any amb l’arribada de l’advent, alhora, una estrella al cel torna a marcar-nos un missatge important: Rés és impossible.

La història, aquests dies, s’entossudeix a recordar-nos-ho. Com bé sabeu, ens ha deixat una de les persones més importants del segle XX en la lluita pels drets civils i les llibertats dels pobles: Nelson Mandela. Mandela, com Ghandi ho feu abans que ell, va perseguir un somni, pur, just, digne, que situés la pau i la convivència com a pedra angular del projecte de vida de cada sud-africà. I no va desistir. No va desistir, malgrat restar 27 anys empresonat. I és aquest somni pel que va viure i que finalment va poder viure, el que ha permès a Sud-Àfrica tirar endavant. És alhora aquesta idea personificada en el sacrifici i el patiment d’un home, palpable, contemporani, el que farà que el poble sud-africà allunyi sense gaire problemes els fantasmes de l’Apartheid, encara presents.

Mantenir la fe en un camí traçat d’esperança, pacífic i en positiu és vital per assolir els canvis que anhelem. Aprofitem, doncs, el Nadal per renovar el compromís amb aquell somni just, digne i constructiu que ens permetrà avançar individual i/o col·lectivament. Aprofitem el Nadal per a fer balanç d’allò fet i allò que tenim per fer.

En definitiva, aprofitem el Nadal per viure amb les persones que fan que aquest camí tingui sentit; per viure de nou la il·lusió dels petits moments; Per viure, lliures.

Des d’aquí us envio el meu desig: feina i salut per a tots vosaltres.

Molt Bon Nadal!


Deixa un comentari

Barcelona, triomfa allà on va

bcn

Fa poques dates l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va viatjar a Roma, Rabat i Nova York. A Roma per fer costat al moviment laic de Sant Egidi, una organització que treballa per donar suport i atenció a les necessitats bàsiques de milers de persones vulnerables, i que treballa per la pau a tot el món. Barcelona és una de les seves bases d’operacions, i l’alcalde Trias va voler fer-los costat, tornant a situar la justícia social en el centre del debat polític a la Unió Europea.

A Rabat, al Marroc, Barcelona es tornava a reivindicar a la CGLU, organització municipalista internacional, com a ciutat motor dels projectes més pioners que s’impulsen avui per avui al món local orientats a la millora de les condicions de vida de la gent.

I a Nova York, Xavier Trias projectava Barcelona i Catalunya en el marc de l’Assemblea de les Nacions Unides, convocada per debatre sobre els nous models de gestió de la immigració i les millors estratègies de desenvolupament urbà sostenible. Tres impactes positius que ajuden a valorar amb nitidesa el bon concepte que Barcelona té al món i als principals centres de decisió i d’influència internacional.

I més a prop de casa, a Donòstia, acabo de tenir l’oportunitat, com a regidor de Presidència i Territori del govern municipal de Barcelona, de posar en valor el paper que té la capital catalana en el treball per la pau al món i en la gestió dels conflictes que malauradament encara hipotequen el futur de territoris i regions com les del Sàhara Occidental, Colòmbia o Israel i Palestina, entre d’altres.

El comú denominador del paper de Barcelona a Roma, Rabat, Nova York i Donòstia, aquesta darrera setmana, és el reconeixement del nostre lideratge com a ciutat referent. Una ciutat reconeguda, envejada, atractiva i amb la que tothom vol establir-hi vincles i agermanaments.

La “marca Barcelona” ‘es, sens dubte, la millor tarja de presentació per a un país, Catalunya, que aspira a formar part, més d’hora que tard, del concert de les nacions lliures del món.

 

Font de la fotografia: Amics de la Unesco


Deixa un comentari

Jordi Martí: “Hem de recuperar la bona política i transmetre-li confiança al ciutadà perquè som el seu altaveu”

1150324_648614118482779_1982125237_n

Entrevista de la revista “L’Opinió”, publicada aquest agost

Nascut a Barcelona ara fa 52 anys, en Jordi Martí i Galbis va entrar com a nou regidor de Sants-Montjuïc el passat 1 de juliol del 2011. Treballar de nou amb l’Alcalde Xavier Trias “el meu referent polític” i “un veritable Alcalde de les persones” ha resultat per ell “l’època més intensa de la meva vida política i alhora la més gratificant”. I encara li queden dos anys per endavant. En aquesta entrevista veurem com és un dia de feina amb el nostre regidor, com veu el Districte de Sants-Montjuïc i quin paper considera que ha de jugar la ciutat de Barcelona en el procés cap a l’Estat Propi.

Aquest passat juliol es van acomplir dos anys al capdavant del govern municipal. Em podries definir amb 3 paraules què han representat aquests 2 anys per a tu?

Esforç: Hem abocat, i hi seguim abocant, un munt de temps al contacte ciutadà tot compatibilitzant-lo amb l’absorbent tasca de despatx. La feina tragina del Districte a casa i viceversa, però cada minut que es dedica al ciutadà és un minut de confiança mútua que cal seguir treballant. Hem de recuperar el prestigi de la política, hem de recuperar la bona política i transmetre-li al ciutadà no només que se l’escolta, sinó que se l’entén i que som el seu altaveu. La ciutat de les persones que abandera el nostre Alcalde s’ha de construir des de l’exemple. Estem aquí per millorar els barris de Sants-Montjuïc. I sabem que forjar l’empatia de nou enmig de la desconfiança generalitzada en què estem no és fàcil, però aquest és el nostre repte.

Realisme: Per primer cop en molts anys es parla clarament de les coses amb la ciutadania. Les mitges tintes no ens agraden si les podem evitar. Què es pot fer i que no? Com es pot fer? i quan es pot fer? Preguntes que a priori semblen senzilles, però que requereixen d’un fort exercici de transparència i una acurada avaluació de priorització. En aquest bany de realisme, doncs, la honestedat és clau per recuperar aquella confiança de la que abans parlàvem i on hem d’abocar molt d’esforç. Si hi ha una característica molt clara d’aquest govern és la seva vocació de servei.

Imaginació: Esprémer totes les possibilitats que les normes que ens hem dotat ens ofereixen; repensar la manera de fer les coses per a tenir el mateix guany social amb menys inversió; resoldre derivades de la transformació urbana que solen quedar al marge de la planificació; són condició necessària per tal d’augmentar les intervencions de millora dels carrers i places del Districte. La remodelació de Can Batlló en seria el buc insígnia d’aquesta nova política que plantegem, amb un retorn als orígens, després de 36 anys inamovible.

Com és un dia de feina a la regidoria de Sants-Montjuïc?

El matí el comencem amb reunions amb veïns, enllaçades, una darrere l’altra. Si cal fer una reunió interna també es fa entremig. Cap al migdia repasso les signatures que tinc pendents i alguns dels temes del districte amb el meu equip. Perquè el treball en equip és fonamental i la clau de tot èxit col·lectiu. Aprofito, doncs, per donar les gràcies a tot el meu equip ja que jo sol amb 8 barris i 185.000 habitants no donaria l’abast.

Tota aquesta dinàmica de trobades sense deixar de contestar e-mails. Passat el dinar, solc atendre els mitjans locals (Sants 3 Ràdio i Sants-Montjuïc ràdio) i a la tarda i fins a la nit molts cops surto a donar suport a una o més entitats del Districte que estiguin fent un acte públic o una activitat pels seus barris. Realment, veure la feina que fan dia rere dia tot el conjunt d’entitats del districte, reconforta i et permet agafar més energia per seguir ajudant-los a fer barri i millorar Barcelona.

El Districte de Sants-Montjuïc va ser el primer de tot Barcelona en obrir les portes a l’Assemblea Nacional Catalana per a realitzar un acte de caire sobiranista. Com veu la ciutat de Barcelona en tot aquest procés cap a l’Estat Propi?

Segura. Confortable. Exercint de capital del futur Estat Català.

Li ho preguntaré d’una altra manera. Imaginem que avui som a 12 de setembre. La cadena humana ha estat un èxit. Tot el món se n’ha fet ressò: de Seül a Sao Paolo, passant per Brussel·les, Washington i Moscou. S’imagina vostè amb el reconeixement que té Barcelona com a marca exercint el co-lideratge del procés al costat del MH President Mas?

Barcelona és forta, més encara del que ens podem arribar a imaginar. El President Mas, però, malgrat la paupèrrima situació de la Generalitat, té un lideratge moral, espiritual, molt fort. Barcelona ha d’estar a un costat, empenyent en tot allò que el Consell Municipal decideixi. La nostra prioritat en el dia a dia són els ciutadans de la ciutat, i de moment replicar esforços no seria ni útil ni prudent. No descarto, però, que puguem veure en un futur proper tot el món municipal al costat del President per demanar novament, davant el món, la nostra voluntat de decidir lliure i democràticament el futur de Catalunya.

Abans d’acabar ens agradaria que recomanés un llibre i una pel·lícula per aquest estiu als veïns i veïnes de Sants-Montjuïc.

Recomanaria anar a veure ‘Hannah Arendt’, sense dubte. Una gran pel·lícula basada en fets reals al voltant del món jueu pocs anys després de la fi de la segona guerra mundial. Com dirien en anglès: un must see.

Pel que fa al llibre, i aprofitant la celebració del Tricentenari, recomano llegir “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol, sobre la Guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714. Ara més que mai, cal homenatjar amb el seu record tots els catalans que van decidir no rendir-se i lluitar fins al final per defensar la ciutat. Gràcies a ells, avui, tres segles més tard, podem mantenir viva la flama de la llibertat.