El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

BARCELONA I EL 24-M

“El 24-M pot confirmar la renovació de la confiança majoritària dels barcelonins […] en un estil de fer política basat en el diàleg i el pacte”

Les eleccions municipals del 24 de maig seran molt més que unes eleccions locals. A Catalunya i a l’estat. I també a Barcelona. Ens hi juguem moltes coses. A l’estat les eleccions municipals es plantegen en termes de la confirmació definitiva de l’eclosió de noves formacions que pretenen substituir als grans partits, o al menys a disputar-los l’hegemonia. I a Catalunya, més enllà de la identificació dels caps de llista i dels partits polítics més municipalistes amb les necessitats de cada poble o ciutat, també votarem amb la mirada posada en el present i el futur del procés de transició nacional. I amb les possibles aliances electorals entre formacions sobiranistes o unionistes.

Però per sobre de les anàlisis que es faran la nit del 24 de maig en relació als resultats electorals produïts en cadascun dels 947 municipis de Catalunya, tothom es fixarà en el que haurà passat a la capital del país. I la batalla de Barcelona està sent molt més que una simple lluita per l’alcaldia i el govern de la ciutat. I per tant, els resultats que es donin tindran més d’una lectura.

En primer lloc, el 24-M confirmarà, de ben segur, l’enfonsament de la principal força política que ha aportat els alcaldes de la ciutat entre el 1979 i el 2011. El PSC es troba, tant a Barcelona com en el conjunt de Catalunya, en les seves hores més baixes, i podria veure reduïda significativament la seva representació al Plenari. El PSC és, hores d’ara, un partit a la deriva, sense projecte ni lideratges, i amb desercions pel flanc catalanista que l’afebleixen perillosament.

En segon lloc, el 24-M pot confirmar la renovació de la confiança majoritària dels barcelonins en l’alcalde Trias, en el seu govern i en un estil de fer política basat en el diàleg, el pacte, la millora permanent de la ciutat i el total alineament amb el procés que viu el país. El fet de ser el cap de llista més ben valorat i els actius acumulats durant el present mandat municipal, gràcies a una gestió política altament valorada, més enllà de l’efecte del vot útil, situa Xavier Trias i CiU en una bona posició per revalidar la victòria electoral d’ara fa quatre anys; una victòria que va trencar amb 32 anys de governs bipartits i tripartits i que va ser el fruit d’una bona labor opositora durant els mandats anteriors i d’una mala gestió dels darrers governs del PSC, ERC i ICV.

En tercer lloc, a Barcelona aquestes eleccions projecten una incògnita: la força amb la que poden entrar al Plenari municipal formacions polítiques com Barcelona en comú o Ciutadans. Especialment la força política que encapçala Ada Colau, aquella que en el seu dia va afirmar que mai entraria en política i que des de fa setmanes es dedica gaire bé en exclusiva a passejar-se pels platós de les televisions fent demagògia i neopopulisme a costa del patiment de molta gent.

En qualsevol cas, i pel que es pot anar desxifrant pels posicionaments de tots els partits que aspiren a governar la capital de Catalunya, no es pot descartar una aliança de “tots contra Trias”. La suma de 21 regidors, la majoria absoluta del Plenari, és el gran objectiu dels partits que volen recuperar el poder perdut el 2011, dels que justifiquen la seva existència en la confrontació amb CiU, i d’aquells com Barcelona en comú o la CUP, que el que busquen és fer la revolució des dels governs i les institucions.

El 24 de maig Barcelona s’hi juga el seu prestigi, els avenços assolits aquests últims anys, els projectes de futur que ja hem esbossat des de l’actual govern municipal, en clau de progrés i de millora dels barris, la seva projecció internacional, la seva solvència i el rigor de la seva gestió política i pressupostària. I també, i molt important, el seu suport al full de ruta del Govern de la Generalitat i el recolzament al mateix que CiU i ERC donen des del Parlament de Catalunya. Hi ha massa coses en joc per deixar la capital del país en mans d’aprenents de bruixot, de populistes o dels que pretenen fer-se amb la capital del futur estat català, precisament per fer-lo inviable des de la mateixa Plaça de Sant Jaume.

Anuncis


Deixa un comentari

Bon Nadal, Barcelona!

Districte de Sants-Montjuïc il·luminat

Barcelonins, veïns de Sants-Montjuïc, amics i amigues,

Les lluminàries als carrers ens indiquen que el Nadal ja és aquí. Barcelona sencera, barri per barri, s’omple d’activitats de tota mena i aptes per a totes les edats, infants, adolescents i sí, fins i tot adults, que ens recordaran que estem en una època especial. I com cada any amb l’arribada de l’advent, alhora, una estrella al cel torna a marcar-nos un missatge important: Rés és impossible.

La història, aquests dies, s’entossudeix a recordar-nos-ho. Com bé sabeu, ens ha deixat una de les persones més importants del segle XX en la lluita pels drets civils i les llibertats dels pobles: Nelson Mandela. Mandela, com Ghandi ho feu abans que ell, va perseguir un somni, pur, just, digne, que situés la pau i la convivència com a pedra angular del projecte de vida de cada sud-africà. I no va desistir. No va desistir, malgrat restar 27 anys empresonat. I és aquest somni pel que va viure i que finalment va poder viure, el que ha permès a Sud-Àfrica tirar endavant. És alhora aquesta idea personificada en el sacrifici i el patiment d’un home, palpable, contemporani, el que farà que el poble sud-africà allunyi sense gaire problemes els fantasmes de l’Apartheid, encara presents.

Mantenir la fe en un camí traçat d’esperança, pacífic i en positiu és vital per assolir els canvis que anhelem. Aprofitem, doncs, el Nadal per renovar el compromís amb aquell somni just, digne i constructiu que ens permetrà avançar individual i/o col·lectivament. Aprofitem el Nadal per a fer balanç d’allò fet i allò que tenim per fer.

En definitiva, aprofitem el Nadal per viure amb les persones que fan que aquest camí tingui sentit; per viure de nou la il·lusió dels petits moments; Per viure, lliures.

Des d’aquí us envio el meu desig: feina i salut per a tots vosaltres.

Molt Bon Nadal!


Deixa un comentari

Barcelona, triomfa allà on va

bcn

Fa poques dates l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va viatjar a Roma, Rabat i Nova York. A Roma per fer costat al moviment laic de Sant Egidi, una organització que treballa per donar suport i atenció a les necessitats bàsiques de milers de persones vulnerables, i que treballa per la pau a tot el món. Barcelona és una de les seves bases d’operacions, i l’alcalde Trias va voler fer-los costat, tornant a situar la justícia social en el centre del debat polític a la Unió Europea.

A Rabat, al Marroc, Barcelona es tornava a reivindicar a la CGLU, organització municipalista internacional, com a ciutat motor dels projectes més pioners que s’impulsen avui per avui al món local orientats a la millora de les condicions de vida de la gent.

I a Nova York, Xavier Trias projectava Barcelona i Catalunya en el marc de l’Assemblea de les Nacions Unides, convocada per debatre sobre els nous models de gestió de la immigració i les millors estratègies de desenvolupament urbà sostenible. Tres impactes positius que ajuden a valorar amb nitidesa el bon concepte que Barcelona té al món i als principals centres de decisió i d’influència internacional.

I més a prop de casa, a Donòstia, acabo de tenir l’oportunitat, com a regidor de Presidència i Territori del govern municipal de Barcelona, de posar en valor el paper que té la capital catalana en el treball per la pau al món i en la gestió dels conflictes que malauradament encara hipotequen el futur de territoris i regions com les del Sàhara Occidental, Colòmbia o Israel i Palestina, entre d’altres.

El comú denominador del paper de Barcelona a Roma, Rabat, Nova York i Donòstia, aquesta darrera setmana, és el reconeixement del nostre lideratge com a ciutat referent. Una ciutat reconeguda, envejada, atractiva i amb la que tothom vol establir-hi vincles i agermanaments.

La “marca Barcelona” ‘es, sens dubte, la millor tarja de presentació per a un país, Catalunya, que aspira a formar part, més d’hora que tard, del concert de les nacions lliures del món.

 

Font de la fotografia: Amics de la Unesco


Deixa un comentari

Jordi Martí: “Hem de recuperar la bona política i transmetre-li confiança al ciutadà perquè som el seu altaveu”

1150324_648614118482779_1982125237_n

Entrevista de la revista “L’Opinió”, publicada aquest agost

Nascut a Barcelona ara fa 52 anys, en Jordi Martí i Galbis va entrar com a nou regidor de Sants-Montjuïc el passat 1 de juliol del 2011. Treballar de nou amb l’Alcalde Xavier Trias “el meu referent polític” i “un veritable Alcalde de les persones” ha resultat per ell “l’època més intensa de la meva vida política i alhora la més gratificant”. I encara li queden dos anys per endavant. En aquesta entrevista veurem com és un dia de feina amb el nostre regidor, com veu el Districte de Sants-Montjuïc i quin paper considera que ha de jugar la ciutat de Barcelona en el procés cap a l’Estat Propi.

Aquest passat juliol es van acomplir dos anys al capdavant del govern municipal. Em podries definir amb 3 paraules què han representat aquests 2 anys per a tu?

Esforç: Hem abocat, i hi seguim abocant, un munt de temps al contacte ciutadà tot compatibilitzant-lo amb l’absorbent tasca de despatx. La feina tragina del Districte a casa i viceversa, però cada minut que es dedica al ciutadà és un minut de confiança mútua que cal seguir treballant. Hem de recuperar el prestigi de la política, hem de recuperar la bona política i transmetre-li al ciutadà no només que se l’escolta, sinó que se l’entén i que som el seu altaveu. La ciutat de les persones que abandera el nostre Alcalde s’ha de construir des de l’exemple. Estem aquí per millorar els barris de Sants-Montjuïc. I sabem que forjar l’empatia de nou enmig de la desconfiança generalitzada en què estem no és fàcil, però aquest és el nostre repte.

Realisme: Per primer cop en molts anys es parla clarament de les coses amb la ciutadania. Les mitges tintes no ens agraden si les podem evitar. Què es pot fer i que no? Com es pot fer? i quan es pot fer? Preguntes que a priori semblen senzilles, però que requereixen d’un fort exercici de transparència i una acurada avaluació de priorització. En aquest bany de realisme, doncs, la honestedat és clau per recuperar aquella confiança de la que abans parlàvem i on hem d’abocar molt d’esforç. Si hi ha una característica molt clara d’aquest govern és la seva vocació de servei.

Imaginació: Esprémer totes les possibilitats que les normes que ens hem dotat ens ofereixen; repensar la manera de fer les coses per a tenir el mateix guany social amb menys inversió; resoldre derivades de la transformació urbana que solen quedar al marge de la planificació; són condició necessària per tal d’augmentar les intervencions de millora dels carrers i places del Districte. La remodelació de Can Batlló en seria el buc insígnia d’aquesta nova política que plantegem, amb un retorn als orígens, després de 36 anys inamovible.

Com és un dia de feina a la regidoria de Sants-Montjuïc?

El matí el comencem amb reunions amb veïns, enllaçades, una darrere l’altra. Si cal fer una reunió interna també es fa entremig. Cap al migdia repasso les signatures que tinc pendents i alguns dels temes del districte amb el meu equip. Perquè el treball en equip és fonamental i la clau de tot èxit col·lectiu. Aprofito, doncs, per donar les gràcies a tot el meu equip ja que jo sol amb 8 barris i 185.000 habitants no donaria l’abast.

Tota aquesta dinàmica de trobades sense deixar de contestar e-mails. Passat el dinar, solc atendre els mitjans locals (Sants 3 Ràdio i Sants-Montjuïc ràdio) i a la tarda i fins a la nit molts cops surto a donar suport a una o més entitats del Districte que estiguin fent un acte públic o una activitat pels seus barris. Realment, veure la feina que fan dia rere dia tot el conjunt d’entitats del districte, reconforta i et permet agafar més energia per seguir ajudant-los a fer barri i millorar Barcelona.

El Districte de Sants-Montjuïc va ser el primer de tot Barcelona en obrir les portes a l’Assemblea Nacional Catalana per a realitzar un acte de caire sobiranista. Com veu la ciutat de Barcelona en tot aquest procés cap a l’Estat Propi?

Segura. Confortable. Exercint de capital del futur Estat Català.

Li ho preguntaré d’una altra manera. Imaginem que avui som a 12 de setembre. La cadena humana ha estat un èxit. Tot el món se n’ha fet ressò: de Seül a Sao Paolo, passant per Brussel·les, Washington i Moscou. S’imagina vostè amb el reconeixement que té Barcelona com a marca exercint el co-lideratge del procés al costat del MH President Mas?

Barcelona és forta, més encara del que ens podem arribar a imaginar. El President Mas, però, malgrat la paupèrrima situació de la Generalitat, té un lideratge moral, espiritual, molt fort. Barcelona ha d’estar a un costat, empenyent en tot allò que el Consell Municipal decideixi. La nostra prioritat en el dia a dia són els ciutadans de la ciutat, i de moment replicar esforços no seria ni útil ni prudent. No descarto, però, que puguem veure en un futur proper tot el món municipal al costat del President per demanar novament, davant el món, la nostra voluntat de decidir lliure i democràticament el futur de Catalunya.

Abans d’acabar ens agradaria que recomanés un llibre i una pel·lícula per aquest estiu als veïns i veïnes de Sants-Montjuïc.

Recomanaria anar a veure ‘Hannah Arendt’, sense dubte. Una gran pel·lícula basada en fets reals al voltant del món jueu pocs anys després de la fi de la segona guerra mundial. Com dirien en anglès: un must see.

Pel que fa al llibre, i aprofitant la celebració del Tricentenari, recomano llegir “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol, sobre la Guerra de Successió i el setge de Barcelona del 1714. Ara més que mai, cal homenatjar amb el seu record tots els catalans que van decidir no rendir-se i lluitar fins al final per defensar la ciutat. Gràcies a ells, avui, tres segles més tard, podem mantenir viva la flama de la llibertat.


Deixa un comentari

Barcelona i el Dret a Decidir

urna

El darrer Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona d’aquest curs polític, celebrat el dimecres 24 de juliol va aprovar l’adhesió de la capital de Catalunya al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, amb els vots a favor de CiU, ICV i UpB, i amb els vots en contra del PSC i del PP.

De nou Barcelona es posa al capdavant i al costat d’una reclamació popular que sorgeix de la gent del nostre país. Una gent que empeny amb força i determinació el somni de la llibertat. Un somni que necessita d’un instrument per fer-se realitat: la Consulta pel Dret a Decidir. Estem davant d’un dret bàsic i fonamental que, molt probablement, els poders centrals de l’estat no permetran que es pugui dur a terme, tal com s’espera d’un estat al·lèrgic a qualsevol expressió de radicalitat Democràtica.

Barcelona exerceix, amb el Govern de l’Alcalde Trias, com a capital d’una nació que ha començat a caminar cap a l’estat propi; al costat del Govern de la Generalitat i del President Artur Mas. Un President que acaba de fer arribar una carta al President Rajoy demanant l’inici de les converses per poder portar a terme la Consulta.

Però la votació al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va tenir una lectura interna, en clau barcelonina, que no és menor. El líder del PSC, Jordi Martí Grau, va absentar-se del Plenari per no haver de votar contra de l’adhesió de Barcelona al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. De nou es va evidenciar un grup municipal sense líder i un cap de colla sense partit. El PSC, de nou arrenglerat amb l’espanyolisme i d’esquenes a la majoria pel Dret a Decidir. I per reblar el clau, Jordi Martí Grau tuitejava pocs instants després, que acabaria convencent el seu partit de la bondat del Dret a Decidir, en lloc de dimitir, com hauria d’haver fet per dignitat.

El país va cremant etapes, i els partits polítics també. Uns liderant els nous temps i fent costat al poble, i altres, senzillament defensant l’oligarquia política espanyola, contrària a qualsevol revisió de l’statu quo actual. Aviat celebrarem una Diada nacional que marcarà un abans i un després en la llarga reivindicació del catalanisme polític. Una Diada, la de la cadena humana, que serà l’avantsala d’una Diada, la del 2014, que commemorarà els tres cents anys de la derrota catalana davant de les tropes borbòniques, una nissaga reial en hores baixes i que no tornarà a guanyar cap més batalla, ni militar ni política.


Deixa un comentari

Sants-Montjuïc: 730 dies de #Canvi

jordimarti

Aquest juliol hem acomplert dos anys al capdavant del Govern de la Ciutat. Han estat dos anys intensos i apassionants construint barris des de la proximitat. En l’últim mes tots els districtes hem anat fent repàs de la feina feta i els projectes de futur que anem executant. Augmentar, per sobre de tot, les accions dedicades a millorar el benestar de les persones ha estat la prioritat de l’Alcalde i el seu equip de govern.

Hi ha, però, quelcom que va més enllà de la pròpia capacitat inversora i prioritats que l’Ajuntament de Barcelona es pugui marcar. Quelcom potser intangible en el que sol ser un balanç de govern convencional, però que alhora representa un canvi de paradigma en la manera en què el Districte, com a ens administratiu, entén que ha de ser la relació amb la ciutadania.

L’Alcalde es va presentar a les eleccions com l’Alcalde de les persones. Això vol dir que el govern de la ciutat, i del districte, desplaçava la centralitat de la seva acció política en la relació i el tracte amb les persones, amb una major implicació de l’administració per entendre els problemes de la gent i amb un major esforç de consens per a què els projectes siguin de tots i per a tots.

L’Alcalde es presentava per demostrar que hi ha una altra manera de fer política, més propera amb el dia a dia de la gent. Es presentava per demostrar que els polítics som gent de carn i ossos i no uns professionals allunyats dels problemes i els anhels de la gent.

Des del Districte de Sants-Montjuïc volem anar més enllà de desencallar grans projectes (que és important), tot posant en valor que hi ha petites accions quotidianes, no mediàtiques, que també configuren obra de govern encara que no l’entenguem com a tal per ser poc objectivable i difícilment quantificable.

I què volem dir amb això? Doncs volem dir des de: primer, estar present a la gran majoria d’actes rellevants que fan les entitats del districte, acompanyant-les i fent suport; segon, rebre, com a regidor, qualsevol persona o grup que em demana trobar-nos (sigui o no una entitat), sense discriminació ni prejudicis; tercer, entendre el Districte com la casa que aixopluga tots els veïns i veïnes del districte i permetre l’ús de la sala de plens per a qualsevol petició feta fins a dia d’avui per part d’entitats sense ànim de lucre; quart, escoltar els ciutadans sense rellotge, com equip de govern, perquè som servidors del poble; cinquè, treballar de forma conjunta amb les entitats, amb la mà estesa, per assolir uns objectius comuns de millora del benestar de les persones; sisè, i sobretot, ampliar la convocatòria en el màxim de reunions de treball/seguiment amb veïns al conjunt de grups polítics del Consell Plenari del Districte. Fent un exercici de transparència i participació, fins ara inèdit.

Tot això es tradueix també en accions significatives. Com ser el primer districte en fer un acte en favor de la sobirania de Catalunya en seu oficial; com anar a dinar -convidat- a casa d’una veïna per entendre millor els seus problemes; o estar disponible pels ciutadans gairebé vint-i-quatre hores al dia i tres-cents seixanta-cinc dies a l’any.

Fer grans projectes és important, però escoltar i entendre les inquietuds de la gent ho és encara més.

Un Ajuntament proper, col·laborador i transparent: aquest és el CANVI pel qual ens va donar confiança la gent. I encara, ens queda molt per fer.

PD. Per consultar el balanç dels dos anys de govern, clica aquí.


Deixa un comentari

El PSC tampoc és alternativa a Barcelona

JMartí_bona

Jaume Collboni, portaveu del PSC al Parlament de Catalunya i aspirant a candidat del PSC de Barcelona a les eleccions municipals de 2015, va fer diumenge un pas més cap a la presentació de la seva candidatura. Aquest nou pas endavant de Collboni posa en qüestió el lideratge de Jordi Martí Grau com a cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona i evidencia el trencament intern del PSC, partit que, segons les enquestes publicades més recentment, passaria a ser la quarta força política a l’Ajuntament de Barcelona si ara es celebressin les eleccions municipals.

Aquest nou moviment de Collboni se suma als que han protagonitzat altres possibles pre candidats del PSC com el mateix Jordi Martí Grau, àmpliament qüestionat pel mateix grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona, Rocio Martínez Sempere, Albert Soler, Carles Martí i Laia Bonet. Tots sis, segons el sondeig elaborat fa poques dates per l’empresa Gesop, per encàrrec del diari El Periòdico, gaudeixen d’una gairebé nul·la notorietat, fet que confirma la necessitat del PSC de portar a terme unes eleccions primàries com a única alternativa per guanyar quota mediàtica davant l’electorat de Barcelona de cara a les eleccions de maig de 2015.

Jaume Collboni, afirmant que el PSC “juga a casa” a les eleccions municipals de Barcelona demostra, una vegada més, l’afany patrimonialista que el PSC sempre ha tingut de Barcelona; sense adonar-se que aquest partit ha perdut la credibilitat que va gaudir durant la dècada dels noranta amb l’alcalde Pascual Maragall.

CDC de Barcelona també vol posar de relleu el fet que el PSC aspiri a formar part d’un possible pentapartit d’esquerres com a única alternativa per fer fora del Govern municipal a Convergència i Unió. És un clar reconeixement de la pròpia feblesa que indica fins a quin punt el PSC ha perdut la centralitat i la capacitat de ser una autèntica alternativa per sí mateix al Govern nacionalista i de progrés de l’alcalde Trias. La seva invitació a ERC per a què se sumi a aquest futur govern de perdedors obvia, de manera sorprenent, la distància quilomètrica que separa un PSC contrari al dret a decidir i una ERC que dóna suport al Govern del president Mas en el procés de transició nacional cap a l’Estat propi.

Convergència de Barcelona rebutja frontalment l’afirmació de Collboni quan diu que “Xavier Trias ha aconseguit que no es parli de Barcelona”. Es una afirmació falsa i pròpia d’un polític allunyat del dia a dia de la capital de Catalunya. Barcelona no solament està al centre del debat ciutadà i polític com a espai de progrés i de salvaguarda de drets i amb capacitat per a fer inversions i continuar transformant els seus barris, sinó que a més s’ha situat al centre del panorama internacional escalant posicions en tots els rànquings internacionals de ciutats amb més projecció i capacitat d’atracció de talent i d’inversions.

Jaume Collboni també distorsiona la realitat afirmant que el PSC està en condicions de liderar un gran acord social que ha de precedir a un gran acord polític de progrés alternatiu al que lidera l’alcalde Xavier Trias. Des de Convergència de Barcelona afirma que l’estil del PSC dels darrers anys a Barcelona, en relació a la societat civil i als moviments socials ha estat a les antípodes del que ara proclamen. El PSC ha excel·lit en el control social, en la desconfiança respecte tot el que no subvencionava, en la persecució del discrepant, havent exhibit una al·lèrgia desacomplexada davant els moviments socials que des del catalanisme han reivindicat les nostres llibertats nacionals; moviments que en aquests moments lideren la principal reivindicació de llibertat al carrer i a les institucions de casa nostra.

Convergència de Barcelona, davant la desorientació del PSC i la seva manca de capacitat d’interpretar els anhels dels barcelonins, expressa la seva convicció en la fortalesa del lideratge i de la gestió del Govern de l’alcalde Xavier Trias i confirma que a dos anys de les eleccions municipals, Xavier Trias tornarà a ser el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, amb l’objectiu d’aprofundir en el canvi polític que es va iniciar ara fa dos anys i que ha permès rellançar Barcelona, malgrat la greu crisi econòmica, política i social que ens afecta.