El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

El govern Colau

La degradació de la convivència a Barcelona és un fenomen que forma part del dia a dia de la nostra ciutat. Sembla impossible acostumar-s’hi, però ens acostem a una consciència perillosament conformista davant d’un incivisme desbordat. Tampoc semblava possible acostumar-se a la violència que s’ha apoderat de barris com el Raval i altres, i al final, molts veïns, i fins i tot els cossos policials, admeten que han començat a relativitzar imatges de violència que ens transporten als anys 80.

Aquest estat de coses no són producte ni de la casualitat ni del fatalisme. Quan per incompetència, prejudicis ideològics o per deixadesa del govern municipal es crea un determinat caldo de cultiu, els problemes s’acumulen i l’efecte crida fa la resta. La teoria dels vidres trencats és coneguda. Quan un element com un vidre es trenca i no se substitueix amb rapidesa, augmenten les possibilitats que la trencadissa vagi a més.

I a Barcelona, amb la inacció del govern municipal davant l’incivisme, ha passat quelcom de semblant. Tenim una Ordenança municipal de Civisme que no s’aplica amb fermesa. I les sancions que s’imposen, o no són dissuasives o directament no es cobren. Venim del mandat municipal 2015-2019 durant el qual el govern d’Ada Colau va voler modificar l’Ordenança, per fer-la més laxa, i no se’n va sortir, per manca de suports. Un mandat en el que l’autoritat de la Guàrdia Urbana va patir una minva important  provocada pel mateix govern municipal. I tenir a la Guàrdia Urbana desemparada o directament desautoritzada és un greu problema per a la ciutat i la bona convivència.

 I en l’actual mandat el govern ha estat incapaç de promoure la modificació d’una Ordenança que ja té quinze anys i que necessita ser posada al dia de manera urgent. La divisió interna del govern, entre els que volen modificar-la i els que aquesta reforma no entra dins de les seves prioritats, és un problema greu que paguem els ciutadans. L’incivisme s’ha apoderat de la ciutat i el govern Colau-Collboni sembla que hagi dimitit de les seves responsabilitats.

Necessitem una nova Ordenança de Civisme, actualitzada, que incorpori noves estratègies i recursos per combatre eficaçment l’incivisme i la degradació que pateix la ciutat. I una Ordenança amb sancions més altes per castigar les infraccions més greus, com per exemple les que malmeten el patrimoni protegit o provoquen aldarulls i pertorbacions greus de la convivència. Però el que necessitem, sobre tot, és un govern que faci complir les ordenances i les lleis. I aquest govern ha demostrat que és incapaç tant de promoure la modificació de l’Ordenança com de fer-la complir amb totes les seves potencialitats.

Tenim un problema de valors i de relativització dels comportaments, en molts casos. I en el passat, fins i tot hem vist imatges de responsables polítics del partit d’Ada Colau que ens han avergonyit. Alguns fins i tot orinant al carrer o deixant per escrit que aquesta pràctica no mereix cap retret. Per això també és molt important que l’Ajuntament no deixi de fer campanyes de sensibilització sobre la importància del respecte, de la convivència i del civisme; a les escoles i instituts, així com als mitjans de comunicació i a l’espai públic. El govern actual ja ha demostrat que és incapaç d’assumir aquests reptes. Cal un nou govern que recuperi el temps perdut i assumeixi les seves responsabilitats. I des de Junts per Catalunya assumim el compromís i aspirem a ser part de la solució, perquè Barcelona torni a ser una ciutat cívica, neta i endreçada.

(publicat a Metrópoli, 23/06/22)

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya Barcelona


Deixa un comentari

Receptes per una millor Barcelona

Si alguna cosa ha quedat acreditada després de set anys de mandat d’aquest govern municipal és que Barcelona ha empitjorat en gairebé tots els fronts. Des de la inseguretat galopant fins a la brutícia i la degradació de l’espai públic, passant per la pèrdua patrimonial, el caos de la mobilitat, l’increment de persones sense llar o l’animadversió per l’activitat econòmica, turismofòbia inclosa. I els responsables d’aquest estat de coses, que segons les enquestes és la causa que un 30% dels barcelonins vulguin marxar de la ciutat, tenen noms i cognoms: Ada Colau i Jaume Collboni.

A menys d’un any per a les eleccions municipals, el fenomen del barceloní emprenyat pren cos i, per ell mateix, ja hauria d’amenaçar les expectatives de Colau i Collboni de reeditar el govern de coalició. Però no n’hi ha prou amb governar malament per perdre les eleccions. Cal una alternativa real, sòlida i que sigui percebuda com a tal per la ciutadania. I perquè això sigui possible, més enllà d’exercir una oposició útil i responsable com és la que hem exercit des de Junts per Catalunya, sobretot cal projectar il·lusió pel canvi i propostes concretes i alternatives per millorar la ciutat i la qualitat de vida de la gent. Idees i il·lusions que siguin àmpliament compartides, que siguin factibles de portar a terme i que sintonitzin amb les reivindicacions dels sectors més actius i compromesos de la societat barcelonina, que fa mesos que qüestionen el govern municipal.

I el primer que cal dir és que les coses es poden fer millor i, de fet, que ja les hem fet millor en el passat. En el capítol de la inseguretat, que és la primera preocupació dels barcelonins, cal recordar que a través de l’apoderament de la Guàrdia Urbana, el compliment de les ordenances municipals i la bona coordinació entre els cossos policials, sota la direcció política de l’alcalde Xavier Trias i del tinent d’alcalde Joaquim Forn es van aconseguir fites com l’erradicació dels trilers a la Rambla, l’expulsió dels carteristes del metro i que la inseguretat baixés a la setena posició del rànquing de les preocupacions.

Des de Junts oferim una recepta general per a un bon govern de la ciutat: governar per a tothom des d’un diàleg sincer i permanent amb les entitats, les institucions i el territori. No només necessitem canviar urgentment el mal govern municipal actual. També cal que el nou govern destil·li un nou estil de fer les coses que deixi enrere la confrontació permanent que provoca l’equip de govern actual i el sectarisme que el defineix.

No es pot consolidar la imatge actual de Barcelona com a ciutat on tot s’hi val i on la impunitat està a l’ordre del dia

Barcelona necessita ordre i endreça. Cal fer complir les lleis i les ordenances municipals i exigir a les empreses de serveis contractistes del consistori que facin bé la seva feina. De cap manera es pot consolidar la imatge actual de Barcelona com a ciutat on tot s’hi val i on la impunitat està a l’ordre del dia.

Barcelona necessita també que l’economia, i encara amb més raó en l’etapa postpandèmia, generi llocs de treball i progrés col·lectiu. Necessitem un govern que faciliti la implantació de les empreses i els emprenedors a la ciutat i que lluiti per aconseguir inversions, tant internes com internacionals. Barcelona necessita un Ajuntament i un govern municipal amb vocació de capital europea i, sobretot, que exerceixi de capital de Catalunya i tractora de la nova revolució metropolitana que ha estat incapaç de liderar Ada Colau com a presidenta de l’AMB.

I també volem ser la Barcelona social, que té cura de la seva gent i que treballa per no deixar ningú enrere. Ara tenim un govern municipal que diu que és el que més gasta en polítiques socials de l’Estat. Però el que necessitem és un govern que, gastant el mateix, es noti. Com es pot dir que som l’Ajuntament que més diners gasta en polítiques socials i, en canvi, que no parin d’augmentar els sensesostre, els assentaments irregulars o els desnonaments?

També caldrà revertir totes les actuacions urbanístiques i les accions a l’espai públic que estan posant en crisi la qualitat i la funcionalitat que han caracteritzat històricament l’urbanisme de Barcelona. Sense estudis rigorosos d’impacte sobre la mobilitat, l’economia o el comerç, determinats projectes, com la Superilla Barcelona o la connexió del tramvia per la Diagonal, hipotecaran l’Eixample de Cerdà.

El canvi és tot això, i molt més. Ens estimem Barcelona i ens neguem al fatalisme i al conformisme. Des de Junts oferim una nova etapa. Volem la millor Barcelona i la farem, de la mà de les desenes d’iniciatives que sorgeixen de la societat civil i que amb tota seguretat es donaran a conèixer els pròxims mesos.

(Publicat a Línia, diari metropolità 15 de juny 2022)

Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal de Junts a Barcelona


Deixa un comentari

La degradació patrimonial; un altre passiu del govern Colau- Collboni.

Ens trobem a la recta final del mandat municipal. A un any per a les eleccions municipals comença a ser el moment de fer un balanç provisional del llegat que el govern Colau-Collboni deixarà al proper batlle o batllessa. I si la situació de la inseguretat, la brutícia, el caos de la mobilitat o els problemes per accedir a un habitatge a preu assequible ja semblen passius d’impossible recuperació abans del maig de 2023, estem davant d’un altre fenomen mai vist a la ciutat que ens afecta al moll de l’os de la nostra història i de la nostra identitat: la degradació i la pèrdua patrimonial, tant del patrimoni monumental, històric i protegit, com del que tot i no estar catalogat, mereix ser conservat i defensat.

Durant tot el mandat, des del Grup Municipal de Junts per Catalunya ens hem mostrat especialment actius i compromesos amb la defensa, protecció i difusió del nostre patrimoni, especialment del protegit pel Catàleg. Hem presentat diferents iniciatives i denúncies, tant al Plenari Municipal com a les Comissions d’Ecologia i Urbanisme, i a la de Presidència i Seguretat. I a tots i cadascun dels districtes de la ciutat. I davant dels mitjans de comunicació, així com de la mà de les entitats de memòria històrica i de defensa del patrimoni. Però durant tres anys el govern Colau-Collboni ha estat incapaç d’impulsar polítiques efectives de protecció patrimonial, més enllà de titulars mediàtics i compromisos buits.

Protegir i difondre el patrimoni d’una ciutat com Barcelona, que gaudeix d’autèntiques joies arquitectòniques i urbanístiques que abasten des dels primers pobladors, passant pel gòtic civil, el noucentisme i el modernisme, és una obligació no només política, sinó també cívica i moral. I el que està passant a Barcelona els darrers mesos, amb actes de vandalisme, robatoris d’elements ornamentals protegits i grafits que han malmès murs, portes i altres parts d’edificis eclesiàstics i civils, no s’havia viscut mai. I el problema no es troba només en comportaments incívics i delictius d’una minoria. També el tenim, sobre tot, per la deixadesa, la manca de prevenció i la manca de reacció d’un govern municipal que és ostatge de la seva relaxació ideològica i de relativitzar comportaments antisocials que no poden quedar impunes. En definitiva, patim un govern que té al.lèrgia a fer complir les Ordenances Municipals amb tots els ets i uts i a donar l’autoritat que li és pròpia a la seva policia, la Guàrdia Urbana. Fa poques dates, davant la “crisi mediàtica” que ha provocat la constant pèrdua patrimonial a la nostra ciutat, el govern ha aprovat una Mesura de Govern anomenada “Barcelona, ciutat patrimoni”, que arriba tard i sense el pressupost necessari. I mentrestant hem vist, amb estupefacció i irritació, com es malmet Santa Maria del Pi, com la Muralla del Mar s’ha convertit en un abocador d’escombraries, com es destrossen escuts centenaris, com desapareixien elements de la via pública com el drac de metall forjat de la Baixada de Santa Eulàlia, o com es vandalitzava per tercera vegada el monument a la Sardana a Montjuïc i la Granja del Ritz a Vallbona. I si ens hem de referir a patrimoni municipal i protegit cal referir-nos a l’estat de semi ruïna en el que es troben el Palau del Marquès d’Alfarràs al Laberint d’Horta o l’Hivernacle i l’Umbracle de la Ciutadella.

Cal voluntat política per fer complir les ordenances i per sancionar exemplarment els que gosen malmetre el patrimoni de tots. I si el govern municipal instal.la desenes de càmeres als carrers per sancionar els conductors de vehicles que cometen infraccions, que les instal·lin també al voltant dels edificis històrics i patrimonials protegits.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya


Deixa un comentari

El preu del despotisme il·lustrat del govern Colau-Collboni.

A poc més d’un any perquè tinguin lloc les eleccions municipals, Barcelona està a punt de convertir-se en un experiment que amenaça amb fer saltar pels aires els valors inherents a les successives transformacions urbanístiques, econòmiques i socials, producte d’amplis consensos tècnics i d’alambicats acords polítics, que amb vocació de transversalitat han interioritzat el coneixement, l’expertesa i la solvència de nombroses persones i entitats compromeses amb Barcelona.

I és un experiment que ens pot sortir molt car perquè una bona part dels projectes que està executant el govern Colau-Collboni són irreversibles i amenacen radicalment les funcionalitats més fonamentals d’àmbits tant sensibles com la mobilitat, el comerç, l’economia o la qualitat de l’aire. L’urbanisme tàctic i precari, les Superilles o la Zona de Baixes Emissions en són els exemples més destacats d’aquestes amenaces.

El títol d’aquest article fa referència al model polític que apareix durant la segona meitat del segle XVIII i que es basa en prendre decisions per el poble, però sense comptar amb l’opinió del poble, barreja de l’absolutisme més recalcitrant i de la il·lustració més classista. I ara patim la versió 2.0 d’aquest despotisme il·lustrat. El que llueix cada dia el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, que s’ha llençat a una cursa frenètica de projectes urbans que destruiran la rica i complexa malla urbana que te el seu quilòmetre zero a l’Eixample de Cerdà i de despesa pública insostenible i irresponsable, perpetrats d’esquenes a la gent i a l’interès general. Només cal recordar el frau del programa electoral de BcnenComú de 2019, quan plasmava el compromís de “tenir en compte l’opinió de la ciutadania amb consultes vinculants abans de tirar endavant projectes de gran capacitat de transformació urbana”. Aquesta ha estat una altra farsa, de les moltes que han caracteritzat l’acció del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, atès que el balanç del capítol de consultes a la ciutadania ha estat 0.

Aquesta manera despòtica i sectària de fer política ha tingut una clara resposta: la judicialització de les grans decisions del govern municipal, que molt probablement acabin amb un govern que actua amb prepotència i sense pensar en les conseqüències dels seus actes.

Fotografia de Beteve.

Des de Junts per Catalunya hem anunciat la imminent presentació d’una denúncia davant de l’Oficina Antifrau per les greus irregularitats que hem trobat en els expedients del Programa “Amunt Persianes”, de compra de 50 baixos amb locals comercials per part del govern municipal. Però no podem oblidar altres accions legals, denúncies, querelles i contenciosos que diferents persones, col·lectius i empreses han presentat contra el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), contra les subvencions a entitats afins a BcnenComú, contra la prohibició de l’establiment del Centre Cultural Hermitage a la nova bocana del Port de Barcelona, per la contaminació de la Planta incineradora de TERSA, contra el Reglament de Participació, contra la regulació del dentista municipal, contra la taxa de vivendes buides, contra l’abast de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), contra la denegació de la llicència de construcció d’un hotel a les Drassanes, contra el projecte dels Eixos Verds de la Superilla, contra el projecte de remodelació de la Via Laietana, contra els blocs de formigó, contra l’expropiació de l’antic Hotel Buenos Aires de Vallvidrera, i molts altres casos que dibuixen un escenari dantesc, tant pel que fa a les possibles responsabilitats dels membres del govern Colau i Collboni com pels efectes que aquestes accions i les resolucions judicials poden tenir per les arques municipals.

L’hora és greu i es mereix la màxima contundència per part de l’oposició i la total determinació de la societat civil, si cal, defensant la legalitat davant dels jutges i tribunals. Ada Colau i els comuns sobreviuen gràcies als suports còmplices de Jaume Collboni i del PSC com a socis de govern i d’ERC com a soci preferent i crossa que els apuntala des de fora.

L’horitzó del canvi el maig de 2023 només el pot frustrar la fragmentació de l’espai polític de l’oposició o una nova operació com la que va protagonitzar Manuel Valls i Ciutadans, votant la pitjor alcaldessa dels últims 40 anys a canvi de neutralitzar un possible govern sobiranista. 

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal

Junts per Catalunya


Deixa un comentari

EL TRAMVIA PER LA DIAGONAL: UN FRAU DEMOCRÀTIC I UN GREU MALBARATAMENT DE RECURSOS PÚBLICS.

Les obres de la connexió del tramvia per la Diagonal ja han començat, i amb elles s’ha consumat un dels majors atemptats contra l’exitós “model Barcelona”. De res han servit els advertiments que aquests últims anys han llançat personalitats i experts del prestigi de Josep Acebillo, Germà Bel, Lluís Permanyer, Oriol Bohigas, Joan Anton Solans i d’institucions com el mateix RACC. Tampoc han volgut ser escoltades les crítiques i les alternatives que hem plantejat des de Junts per Catalunya i des d’altres formacions polítiques, entitats i plataformes ciutadanes. I de manera incomprensible s’han silenciat els estudis acadèmics independents que han qüestionat la manca de retorn social de la inversió pública que implicarà aquest projecte.

Ha estat un projecte bloquejat per la manca de suports polítics suficients a l’Ajuntament fins que ERC ha donat el seu vist i plau, passant de ser el soci preferent d’Ada Colau i Jaume Collboni a ser membre de facto del tripartit municipal. La connexió del tramvia per la Diagonal és el fruit de l’aliança dels lobbys ferroviaris i dels moviments socials subvencionats que lluiten per l’expulsió del vehicle privat de la ciutat. Un govern solvent i una societat madura mai haurien de promoure, i molt menys acceptar, un projecte que implicarà una inversió pública superior als 200 milions d’euros quan existeixen dues alternatives més sostenibles des del punt de vista financer i de la mobilitat: l’autobús elèctric biarticulat de gran capacitat D30, operat per l’empresa pública metropolitana TMB (i 10 vegades més econòmic que el tramvia), i l’allargament de la línia del Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat, entre la Plaça d’Espanya i Gal.la Placídia, amb parada a Francesc Macià, final actual del ramal del Llobregat del tramvia. I si amb això no n’hi hagués prou, cal recordar que la connexió de punta a punta de la Diagonal amb el tramvia, ja estarà servida per la L9 del metro l’any 2028. En definitiva, estem davant d’un sense sentit, i també d’un frau democràtic. No podem oblidar que el 2010 el govern de l’alcalde Jordi Hereu va portar a terme una consulta que va donar com a resultat que un 80% dels participants van votar a favor de mantenir l’Avinguda Diagonal amb la seva secció actual, excloent d’aquesta manera la proposta del tramvia. Una dura derrota política del PSC que va comportar la dimissió de l’aleshores tot poderós 1r Tinent d’alcalde Carles Martí.

Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro implanta un tramvia en superfície pel centre de la ciutat des de fa més de 30 anys. A les grans ciutats europees el tramvia s’articula com a corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics on l’extrema densitat és incompatible amb la seva tipologia i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 metres.

Imatges de La Vanguardia i Pinterest

La connexió del tramvia per la Diagonal és doncs un error immens i una greu demostració d’incompetència política que hauria de provocar la caiguda del govern responsable d’aquesta decisió, el maig de 2023. El tramvia per la Diagonal no solament col.lapsarà la ciutat i l’àrea metropolitana durant els 8 anys d’obres (sumades al caos que provocaran les obres de la Superilla a l’Eixample), sinó que contribuirà decisivament a una major congestió i contaminació, serà un mode de transport que depredarà grans quantitats d’espai públic, generarà greus problemes de mobilitat quan es produeixi una avaria o un accident, provocarà una greu ferida segregadora des del punt de vista de la connectivitat entre els barris, malmetrà urbanísticament una de les avingudes mes emblemàtiques de la ciutat i de tota Europa, contribuirà a consolidar els beneficis desproporcionats de les empreses privades concessionàries del servei, fagocitant milers d’usuaris dels autobusos de TMB, operador públic metropolità, i incrementant d’aquesta manera el seu dèficit d’explotació. Els 14 milions d’euros que els accionistes de les empreses concessionàries es van repartir en concepte de dividends pels beneficis obtinguts l’exercici de 2020 dona pistes sobre el per què de l’interès en allargar el negoci, més enllà de l’any 2032, data de la finalització de l’actual concessió. Ada Colau, Jaume Collboni i Ernest Maragall, amb el seu matrimoni de conveniència en favor d’aquest projecte amb peus de fang han segellat l’aliança de la vergonya, contra els interessos de Barcelona i greument perjudicial per les arques municipals, per la mobilitat i per la qualitat de vida dels barcelonins. Serà difícil revertir les obres de la primera fase d’aquest projecte; però és de sentit comú impedir, democràticament, que s’executi la resta del projecte, i es recuperi l’alternativa del bus elèctric i de l’allargament de la línia dels FFGGCC i de la L9 del metro a les que m’he referit anteriorment.

(Aquest article ha estat publicat el 14 de març de 2022 a Metropoli Abierta)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya

Març de 2022


Deixa un comentari

LA LLOSA DE LA VERGONYA

La llosa de ciment que en el seu dia va servir per instal·lar la carpa provisional del mercat de Sant Antoni s’ha convertit en un focus de brutícia, incivisme i delinqüència absolutament intolerables. L’estat de  provisionalitat d’ aquest espai, des que el 2018 s’havia de procedir a la licitació del projecte d’urbanització, ha acabat convertint la zona en un espai degradat, brut i perillós.

El responsable polític d’aquest lamentable estat de coses és el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni. Ells són els responsables de no haver tirat endavant el projecte de reurbanització perquè en el seu moment van decidir desviar la inversió, de poc més de tres milions d’euros, a altres projectes com la polèmica Superilla a l’Eixample. En política, les prioritats marquen l’obra de govern. I la urbanització de la Llosa de Sant Antoni mai ha estat una prioritat del govern Colau-Collboni.

La inacció del govern municipal i l’abandonament del projecte de l’obra ha provocat que la llosa s’hagi convertit en un punt conflictiu. Les actuacions tàctiques i provisionals no han aconseguit res. El resultat de la negligència política del govern municipal, i del Districte de l’Eixample, és un còctel explosiu: brutícia, deixadesa i sorolls; mercat de la misèria, incivisme i baralles, venda i consum de drogues i alcohol, i delinqüència. Les queixes i protestes dels veïns han cristal·litzat en la constitució de la Plataforma d’Afectats per la Llosa de la Ronda de Sant Antoni. Els veïns han dit prou. I la seva lluita ha aconseguit la presència de la Guàrdia Urbana 24 hores al dia, per evitar i prevenir el conjunt de problemes que fan la vida impossible a veïns i comerciants. Ara, però, estem comprovant que la presència policial a la Llosa centrifuga aquestes situacions als voltants, especialment als carrers limítrofs del barri del Raval.

Des de Junts per Catalunya hem denunciat aquesta deixadesa del govern municipal en nombroses ocasions, des del 2018, amb diverses iniciatives impulsades pel nostre grup municipal al Districte de l’Eixample. Darrerament Elsa Artadi, presidenta del Grup municipal de Junts per Catalunya, ha expressat el seu suport als veïns i comerciants afectats, denunciant la deixadesa del govern, i assumint el compromís d’impulsar el projecte definitiu de l’obra d’urbanització, com a alcaldessa. I més recentment encara, a la Comissió d’Ecologia i Urbanisme del passat 15 de febrer, en la meva condició de regidor responsable dels temes d’urbanisme del nostre grup municipal, vaig formular una pregunta sobre què tenia pensat fer el govern municipal i per quan , a més d’ una dura crítica per la seva inoperància i manca de sensibilitat davant d’un greu problema de seguretat i de convivència a la zona.

El de la Llosa de la Ronda de Sant Antoni és un exemple paradigmàtic de la incapacitat política i de gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni. Davant de la pressió veïnal, l’exposició mediàtica del conflicte i la crítica política del nostre grup municipal i d’altres forces polítiques, el govern ha mogut peça. Han assumit el compromís d’elaborar el projecte de l’obra definitiva l’any 2023. És la confirmació de la seva manca de capacitat de reacció i d’autocrítica.

(Article publicat a Metrópoli Abierta – 18 de febrer de 2022)

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona


Deixa un comentari

LA DIMISSIÓ D’ADA COLAU

Ada Colau s’enfronta a l’acusació de la Fiscalia Anticorrupció per greus delictes de corrupció. Hauria afavorit presumptament, entitats i cooperatives amb les que ella i bona part del seu equip polític van estar directament vinculats abans d’accedir a l’Ajuntament. Tractes de favor i prebendes de tot tipus que hauran servit per a la seva recol.locació laboral quan els barcelonins els facin fora del govern municipal.

Ada Colau i els seus van accedir per primera vegada al govern municipal havent-se aprofitat sense escrúpols dels relats fabricats per les clavegueres de l’estat contra un honorable servidor públic: l’alcalde Xavier Trias. Durant els mesos previs a les eleccions de 2015 no van tenir cap problema en llençar contra ell tot tipus de falses acusacions. Ni van atorgar-li l’obligada presumpció d’innocència, i ni tan sols han demanat perdó per haver-se comportat com a autèntics miserables. Ada Colau va accedir a l’alcaldia per segona vegada acceptant els vots de la dreta xenòfoba de Manuel Valls, de qui va dir en campanya electoral que mai acceptaria operacions estranyes per mantenir-se al poder.

El populisme que caracteritza Ada Colau i els seus està provocant un efecte boomerang que podria acabar amb la seva carrera política si els Tribunals, després de la seva declaració el 4 de març, poden confirmar les acusacions de prevaricació i de la resta de delictes que se li atribueixen. Els que havien de canviar-ho tot; els que prometien la nova política i la fi del règim del 78 s’han convertit en una trista caricatura. No solament actuen com la pitjor de les velles polítiques sinó que a més incompleixen el seu codi ètic amb excuses de mal pagador. Es van dotar d’un codi ètic no per complir-lo, sinó per llençar-lo contra els seus adversaris, intentant projectar sobre tots ells l’ombra de dubte en relació a la seva honorabilitat.

En aquest desgraciat episodi Ada Colau i els comuns actuen com ho porten fent des de la seva entrada a l’Ajuntament, després d’especialitzar-se en escarnis i assetjaments als seus oponents. Res és el que sembla; ni res acaba tenint solució, si depèn d’Ada Colau i els seus. Van prometre honestedat, i es comporten com un lobby sectari que només treballa per afavorir els interessos de les seves terminals, com s’ha vist amb les subvencions milionàries concedides a entitats ideològicament afins. Van prometre la fi dels desnonaments, i les xifres actuals són superiors a les de 2015. Van prometre acabar amb els sense sostre i amb les desigualtats, i el nombre de persones vulnerables no para de créixer. Ada Colau i Barcelona en comú, amb la crossa de Jaume Collboni i el PSC, són un frau; un autèntic fiasco que comencen a tastar la seva pròpia medicina, però que es neguen a complir les seves pròpies regles de conducta ètica.

No som nosaltres qui ha de demanar la dimissió d’Ada Colau, que no es produirà, més enllà de la presumpció d’innocència, que ella no va reconèixer a Xavier Trias. Hauria de ser ella mateixa la que posés el càrrec a disposició del seu partit. Es el seu partit que l’hauria de destituir per haver violat el codi de conducta ètica que ells mateixos van aprovar. La demagògia, la hipocresia, el cinisme i la mentida s’han apoderat de l’alcaldia de Barcelona, per vergonya dels barcelonins.

(Article publicat per Metropoli Abierta 22 Gener 2022)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

21 de febrer de 2022


Deixa un comentari

El baròmetre municipal, sota sospita.

Els diferents baròmetres municipals elaborats pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona han estat, des de sempre, el fruit d’una tasca professional dels treballadors municipals adscrits a l’Oficina Municipal de Dades del Departament d’Estudis d’Opinió. La segona onada del Baròmetre fet públic el passat 27 de desembre corresponent al segon semestre de 2021 però, ha trencat la tradicional confiança en la versemblança dels resultats. I la raó no cal trobar-la ni en el partidisme ni en la desconfiança vers els funcionaris que han explotat les dades. Les reserves i la malfiança vers els resultats relatius a la intenció de vot que projecta el Baròmetre municipal, que atorga una eventual victòria del partit d’Ada Colau a les eleccions municipals de maig de 2023, és deguda a la pèssima valoració que els barcelonins enquestats atorguen a Ada Colau i al govern que lidera. No cal ser expert en demoscòpia per posar en quarantena uns resultats que, per una banda suspenen solemnement el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, i per l’altra, li atorguen la victòria electoral. Un partit que suspèn, amb una alcaldessa en caiguda lliure, difícilment podrà guanyar les properes eleccions municipals, quan la tendència a la baixa es manté baròmetre darrera baròmetre.

Com és possible que un govern amb una valoració de la seva gestió dolenta o molt dolenta pel 49,4% i una alcaldessa que suspèn amb un 4,2 en la valoració dels barcelonins, la nota més baixa mai assolida per un alcalde de Barcelona, pugui liderar la cursa electoral, amb un 14,8% d’intenció directe de vot? Com és possible que els barcelonins, un 68% dels quals opinen que la ciutat ha empitjorat el darrer any, puguin atorgar la victòria electoral a Barcelona en Comú? Com és possible que un govern que és incapaç de redreçar els principals problemes dels barcelonins, que tornen a ser la inseguretat, amb un 20,8%, la brutícia, amb un 11,8% i els problemes de l’accés a l’habitatge, amb un 6,5%, pugui obtenir la confiança majoritària dels votants? I com és possible que s’atorgui aquesta clara victòria electoral al partit de l’alcaldessa quan més d’un 50% dels enquestats s’absté de manifestar la seva intenció de vot? I per què les mostres dels baròmetres municipals incorporen una sobre representació escandalosa dels votants de Barcelona en Comú i d’ERC? I com s’explica que Barcelona en Comú obtingués un 13,7% dels vots a les eleccions municipals de maig de 2019 i el Baròmetre li atorgui a aquesta formació, en record de vot, més del 20%? I algú es pot creure que els comuns avui serien el partit més votat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, o que al PSC no el votaria ningú a Ciutat Vella, tal i com afirma el baròmetre?

Una ciutat, en la que la inseguretat ha passat de ser el principal problema per el 14% dels barcelonins el primer semestre de l’any al 20,8% el segon semestre, no li pot atorgar la confiança al principal responsable d’aquesta xacra.

El Baròmetre municipal és un clar retrat de la deriva en la que ha caigut la ciutat en els aspectes més bàsics de la gestió municipal. Les dades són aclaparadores. El malestar ciutadà i la irritació que provoquen les polítiques municipals entre àmplies capes de la ciutadania no és poden maquillar ni amb enquestes favorables ni amb riuades de publicitat i propaganda.

L’alternativa a aquest fosc escenari que dibuixa l’opinió majoritària dels barcelonins no pot passar per una fórmula de govern que reediti l’actual coalició dels partits d’Ada Colau i Jaume Collboni, amb el suport acrític i previsible d’ERC. Els electors també hauran de tenir present que determinades aventures, com la que va encarnar Manuel Valls i els seus aliats, que van fer alcaldessa Ada Colau des de posicions de dreta espanyolista, tampoc serveixen per fer possible el canvi necessari que es mereix Barcelona. Des de Junts per Catalunya estem compromesos i determinats a encarnar l’alternativa real el maig de 2023. De cap manera renunciarem a fer possible la millor Barcelona, la capital del País.

Article publicat a  Metrópoli Abierta el 08 de gener de 2022.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya


Deixa un comentari

LA BARCELONA POST COLAU

La degradació que està patint Barcelona és ja tant inqüestionable com dolorosa i la batllessa Colau és la màxima responsable d’aquesta decadència.

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu Junts per Catalunya Barcelona.

Per l’activisme però sense cap altre coneixement de la ciutat ni de la governança de l’ajuntament, Ada Colau arriba a ser la batllessa de la capital de Catalunya. La responsabilitat d’haver portat Barcelona al pitjor dels seus moments està ben repartida; en són corresponsables el seu propi partit, Barcelona en Comú, també el PSC de Jaume Collboni, que ha prioritzat el poder abans que exercir una oposició responsable, i Manuel Valls i els seus regidors, que van impedir amb el seu vot la investidura d’un batlle independentista, assumint així la seva part en l’operació d’Estat que va ser l’elecció d’Ada Colau.

Les dades catastròfiques apuntades pel Baròmetre Municipal de juliol d’enguany, que situen la gestió municipal com a segon problema més important pels barcelonins després de la inseguretat, són la prova de la pèssima gestió del govern d’Ada Colau. Sumem-hi  a això que un terç dels barcelonins  declaren estar disposats a marxar de Barcelona i arribarem a la  situació d’emergència actual, davant la que cal bastir l’alternativa per les properes eleccions municipals del maig del 2023.

A aquest nefast balanç de la gestió del govern d’Ada Colau i Jaume Collboni que apunta un baròmetre municipal rere un altre, cada sis mesos, cal preguntar-se on és la seva capacitat d’autocrítica, tant necessària per donar un cop de timó a la manera de governar.

Els problemes principals han esdevingut crònics i s’han enquistat greument: inseguretat, manca d’habitatge a preu assequible, desnonaments, brutícia i manca de manteniment de l’espai públic, urbanisme tàctic desfasat i incomprensible, persistència dels assentaments irregulars, vandalisme i incivisme, venda i augment en els consums de drogues, etc.

Aquest mes d’agost ens ha portat una nova crisi, que s’afegeix a la situació ja prou degradada que venim arrossegant els darrers mesos i anys: una crisi de convivència preocupant durant les festes majors de Gràcia i Sants, on s’han vist imatges d’incivisme, baralles i violència entre grups de persones i també contra els agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. El malestar dels barcelonins va en augment i per primera vegada hem pogut veure –i gaudir- de les primeres xiulades dedicades a Ada Colau, per part dels veïns i veïnes, en el moment de les seves intervencions durant els pregons de les festes majors de Gràcia i Sants.

A partir del 24 de setembre gaudirem  de la Festa Major de Barcelona , “La Mercè”.

Aquesta situació provocada ja és irreversible. No hi ha al govern municipal cap capacitat política, ni talent, ni voluntat d’esmena per reconduir la situació. L’herència amb la que es trobarà el proper govern sens dubte, serà una dura hipoteca. Aquest estat de coses i la necessitat de recuperar el pols de Barcelona demanen una alternativa política clara, reconeixible,  forta i contundent. La necessària i més que justificada crítica al govern de Barcelona maldestre ha d’anar acompanyada d’ofertes alternatives i plantejaments de futur que aportin certeses, il·lusió i  compromís per la sortida de la crisi social i política que ens ha portat Ada Colau i el seu govern. Alternatives i projectes, que Junts per Catalunya aspirem a defensar des del coneixement de la ciutat i els seus barris, des de la consistència de les propostes que hem defensat durant més de dos anys, tant al Consell Plenari com a les Comissions de Plenari i als plenaris dels deu Districtes de la ciutat, però i, sobre tot, de la mà de la societat barcelonina.

Cal expulsar el sectarisme, el dogmatisme i el dirigisme que caracteritza Ada Colau i el seu equip de govern amb el PSC i optar de manera clara i transparent pel diàleg empàtic i permanent amb les entitats, les institucions, les plataformes de tota naturalesa i amb els veïns dels setanta- tres barris de Barcelona. Creiem en la col·laboració públic-privada i creiem en la iniciativa social sense ànim de lucre; valorem com imprescindibles els col·legis professionals, els gremis i les entitats veïnals. El compte enrere pel canvi, ha començat.

Jordi Martí Galbis. Regidor. Grup Municipal de Junts per Catalunya

Setembre 2021


Deixa un comentari

PINZELLADES DE LLIBERTAT

Aquest és el títol del llibre de retrats pictòrics de Pere Piquer i de poemes de diversos autors que es va presentar dissabte deu d’abril a la Llibreria Ona, sota la presidència de la Molt Honorable senyora Laura Borràs, Presidenta del Parlament de Catalunya. Una obra carregada de sensibilitat, compromís, solidaritat, sentiment i patriotisme, d’una gran qualitat editorial i artística. Un llibre més, dels molts que han vist la llum des que l’u d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va decidir iniciar el camí cap a la llibertat, però un llibre singular que més enllà de la denúncia política de la repressió que pateixen els presos polítics, exiliats i perseguits per les seves idees, incorpora l’art com a arma de solidaritat per difondre la sistemàtica violació dels drets humans a Catalunya i per ajudar, amb els ingressos de la venda del llibre, a l’Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics.

Aquest llibre gira al voltant de l’obra pictòrica d’un gran artista com és l’amic Pere Piquer. I d’un conjunt de poetes que donen veu a cadascun dels retrats del llibre. Però sobre tot és una obra col·lectiva, una obra coral d’un conjunt de persones, compromeses amb el país i la seva llibertat, que treballen des de diversos fronts i disciplines per fer possible allò pel que va inspirar la gran victòria de l’u d’octubre de 2017. Persones com Laura Cendrós, Bru Recolons, Toni Strubell, Pep Cruanyes, Pere Izquierdo, Núria Bassa i molts d’altres han estat el motor d’aquest projecte. I si Pere Piquer hi ha posat la pintura, poetes com Enric Casasses, Narcís Comadira, Miquel de Palol, Vicenç Altaió, Helena Bonals o Valtònyc, entre d’altres hi han posat la lletra.

Tres anys i mig després del referèndum i a les portes de la constitució d’un nou Govern de la Generalitat, del que molts esperem que continuï compromès amb la llibertat del nostre país, aquest llibre és un testimoni més de la reivindicació nacional que un conjunt de persones, que es neguen a acceptar com a normal una situació del tot incompatible amb un estat de dret d’estàndards europeus; i que superant diferències i partidismes estèrils, se solidaritzen amb presos polítics i exiliats. Aquest llibre és un antídot contra el conformisme, la por i la claudicació, en uns moments en els que la repressió no s’atura. Un llibre que emociona i que és molt més que un testimoni de lluita política i de dignitat cívica i cultural.

Aquest llibre, carregat de força i valentia, és un cant a la Justícia i la Llibertat. I ens interpel.la a tots i cadascú de nosaltres: no podem malmetre el somni d’un país millor. Un país lliure i de progrés. Un país en el que mai més es persegueixi, es processi, es condemni i es reprimeixi per voler votar.

Jordi Martí Galbis

Regidor

Grup municipal de Junts per Catalunya

Barcelona