El govern Colau

La degradació de la convivència a Barcelona és un fenomen que forma part del dia a dia de la nostra ciutat. Sembla impossible acostumar-s’hi, però ens acostem a una consciència perillosament conformista davant d’un incivisme desbordat. Tampoc semblava possible acostumar-se a la violència que s’ha apoderat de barris com el Raval i altres, i al final, molts veïns, i fins i tot els cossos policials, admeten que han començat a relativitzar imatges de violència que ens transporten als anys 80.

Aquest estat de coses no són producte ni de la casualitat ni del fatalisme. Quan per incompetència, prejudicis ideològics o per deixadesa del govern municipal es crea un determinat caldo de cultiu, els problemes s’acumulen i l’efecte crida fa la resta. La teoria dels vidres trencats és coneguda. Quan un element com un vidre es trenca i no se substitueix amb rapidesa, augmenten les possibilitats que la trencadissa vagi a més.

I a Barcelona, amb la inacció del govern municipal davant l’incivisme, ha passat quelcom de semblant. Tenim una Ordenança municipal de Civisme que no s’aplica amb fermesa. I les sancions que s’imposen, o no són dissuasives o directament no es cobren. Venim del mandat municipal 2015-2019 durant el qual el govern d’Ada Colau va voler modificar l’Ordenança, per fer-la més laxa, i no se’n va sortir, per manca de suports. Un mandat en el que l’autoritat de la Guàrdia Urbana va patir una minva important  provocada pel mateix govern municipal. I tenir a la Guàrdia Urbana desemparada o directament desautoritzada és un greu problema per a la ciutat i la bona convivència.

 I en l’actual mandat el govern ha estat incapaç de promoure la modificació d’una Ordenança que ja té quinze anys i que necessita ser posada al dia de manera urgent. La divisió interna del govern, entre els que volen modificar-la i els que aquesta reforma no entra dins de les seves prioritats, és un problema greu que paguem els ciutadans. L’incivisme s’ha apoderat de la ciutat i el govern Colau-Collboni sembla que hagi dimitit de les seves responsabilitats.

Necessitem una nova Ordenança de Civisme, actualitzada, que incorpori noves estratègies i recursos per combatre eficaçment l’incivisme i la degradació que pateix la ciutat. I una Ordenança amb sancions més altes per castigar les infraccions més greus, com per exemple les que malmeten el patrimoni protegit o provoquen aldarulls i pertorbacions greus de la convivència. Però el que necessitem, sobre tot, és un govern que faci complir les ordenances i les lleis. I aquest govern ha demostrat que és incapaç tant de promoure la modificació de l’Ordenança com de fer-la complir amb totes les seves potencialitats.

Tenim un problema de valors i de relativització dels comportaments, en molts casos. I en el passat, fins i tot hem vist imatges de responsables polítics del partit d’Ada Colau que ens han avergonyit. Alguns fins i tot orinant al carrer o deixant per escrit que aquesta pràctica no mereix cap retret. Per això també és molt important que l’Ajuntament no deixi de fer campanyes de sensibilització sobre la importància del respecte, de la convivència i del civisme; a les escoles i instituts, així com als mitjans de comunicació i a l’espai públic. El govern actual ja ha demostrat que és incapaç d’assumir aquests reptes. Cal un nou govern que recuperi el temps perdut i assumeixi les seves responsabilitats. I des de Junts per Catalunya assumim el compromís i aspirem a ser part de la solució, perquè Barcelona torni a ser una ciutat cívica, neta i endreçada.

(publicat a Metrópoli, 23/06/22)

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya Barcelona

Receptes per una millor Barcelona

Si alguna cosa ha quedat acreditada després de set anys de mandat d’aquest govern municipal és que Barcelona ha empitjorat en gairebé tots els fronts. Des de la inseguretat galopant fins a la brutícia i la degradació de l’espai públic, passant per la pèrdua patrimonial, el caos de la mobilitat, l’increment de persones sense llar o l’animadversió per l’activitat econòmica, turismofòbia inclosa. I els responsables d’aquest estat de coses, que segons les enquestes és la causa que un 30% dels barcelonins vulguin marxar de la ciutat, tenen noms i cognoms: Ada Colau i Jaume Collboni.

A menys d’un any per a les eleccions municipals, el fenomen del barceloní emprenyat pren cos i, per ell mateix, ja hauria d’amenaçar les expectatives de Colau i Collboni de reeditar el govern de coalició. Però no n’hi ha prou amb governar malament per perdre les eleccions. Cal una alternativa real, sòlida i que sigui percebuda com a tal per la ciutadania. I perquè això sigui possible, més enllà d’exercir una oposició útil i responsable com és la que hem exercit des de Junts per Catalunya, sobretot cal projectar il·lusió pel canvi i propostes concretes i alternatives per millorar la ciutat i la qualitat de vida de la gent. Idees i il·lusions que siguin àmpliament compartides, que siguin factibles de portar a terme i que sintonitzin amb les reivindicacions dels sectors més actius i compromesos de la societat barcelonina, que fa mesos que qüestionen el govern municipal.

I el primer que cal dir és que les coses es poden fer millor i, de fet, que ja les hem fet millor en el passat. En el capítol de la inseguretat, que és la primera preocupació dels barcelonins, cal recordar que a través de l’apoderament de la Guàrdia Urbana, el compliment de les ordenances municipals i la bona coordinació entre els cossos policials, sota la direcció política de l’alcalde Xavier Trias i del tinent d’alcalde Joaquim Forn es van aconseguir fites com l’erradicació dels trilers a la Rambla, l’expulsió dels carteristes del metro i que la inseguretat baixés a la setena posició del rànquing de les preocupacions.

Des de Junts oferim una recepta general per a un bon govern de la ciutat: governar per a tothom des d’un diàleg sincer i permanent amb les entitats, les institucions i el territori. No només necessitem canviar urgentment el mal govern municipal actual. També cal que el nou govern destil·li un nou estil de fer les coses que deixi enrere la confrontació permanent que provoca l’equip de govern actual i el sectarisme que el defineix.

No es pot consolidar la imatge actual de Barcelona com a ciutat on tot s’hi val i on la impunitat està a l’ordre del dia

Barcelona necessita ordre i endreça. Cal fer complir les lleis i les ordenances municipals i exigir a les empreses de serveis contractistes del consistori que facin bé la seva feina. De cap manera es pot consolidar la imatge actual de Barcelona com a ciutat on tot s’hi val i on la impunitat està a l’ordre del dia.

Barcelona necessita també que l’economia, i encara amb més raó en l’etapa postpandèmia, generi llocs de treball i progrés col·lectiu. Necessitem un govern que faciliti la implantació de les empreses i els emprenedors a la ciutat i que lluiti per aconseguir inversions, tant internes com internacionals. Barcelona necessita un Ajuntament i un govern municipal amb vocació de capital europea i, sobretot, que exerceixi de capital de Catalunya i tractora de la nova revolució metropolitana que ha estat incapaç de liderar Ada Colau com a presidenta de l’AMB.

I també volem ser la Barcelona social, que té cura de la seva gent i que treballa per no deixar ningú enrere. Ara tenim un govern municipal que diu que és el que més gasta en polítiques socials de l’Estat. Però el que necessitem és un govern que, gastant el mateix, es noti. Com es pot dir que som l’Ajuntament que més diners gasta en polítiques socials i, en canvi, que no parin d’augmentar els sensesostre, els assentaments irregulars o els desnonaments?

També caldrà revertir totes les actuacions urbanístiques i les accions a l’espai públic que estan posant en crisi la qualitat i la funcionalitat que han caracteritzat històricament l’urbanisme de Barcelona. Sense estudis rigorosos d’impacte sobre la mobilitat, l’economia o el comerç, determinats projectes, com la Superilla Barcelona o la connexió del tramvia per la Diagonal, hipotecaran l’Eixample de Cerdà.

El canvi és tot això, i molt més. Ens estimem Barcelona i ens neguem al fatalisme i al conformisme. Des de Junts oferim una nova etapa. Volem la millor Barcelona i la farem, de la mà de les desenes d’iniciatives que sorgeixen de la societat civil i que amb tota seguretat es donaran a conèixer els pròxims mesos.

(Publicat a Línia, diari metropolità 15 de juny 2022)

Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal de Junts a Barcelona

La degradació patrimonial; un altre passiu del govern Colau- Collboni.

Ens trobem a la recta final del mandat municipal. A un any per a les eleccions municipals comença a ser el moment de fer un balanç provisional del llegat que el govern Colau-Collboni deixarà al proper batlle o batllessa. I si la situació de la inseguretat, la brutícia, el caos de la mobilitat o els problemes per accedir a un habitatge a preu assequible ja semblen passius d’impossible recuperació abans del maig de 2023, estem davant d’un altre fenomen mai vist a la ciutat que ens afecta al moll de l’os de la nostra història i de la nostra identitat: la degradació i la pèrdua patrimonial, tant del patrimoni monumental, històric i protegit, com del que tot i no estar catalogat, mereix ser conservat i defensat.

Durant tot el mandat, des del Grup Municipal de Junts per Catalunya ens hem mostrat especialment actius i compromesos amb la defensa, protecció i difusió del nostre patrimoni, especialment del protegit pel Catàleg. Hem presentat diferents iniciatives i denúncies, tant al Plenari Municipal com a les Comissions d’Ecologia i Urbanisme, i a la de Presidència i Seguretat. I a tots i cadascun dels districtes de la ciutat. I davant dels mitjans de comunicació, així com de la mà de les entitats de memòria històrica i de defensa del patrimoni. Però durant tres anys el govern Colau-Collboni ha estat incapaç d’impulsar polítiques efectives de protecció patrimonial, més enllà de titulars mediàtics i compromisos buits.

Protegir i difondre el patrimoni d’una ciutat com Barcelona, que gaudeix d’autèntiques joies arquitectòniques i urbanístiques que abasten des dels primers pobladors, passant pel gòtic civil, el noucentisme i el modernisme, és una obligació no només política, sinó també cívica i moral. I el que està passant a Barcelona els darrers mesos, amb actes de vandalisme, robatoris d’elements ornamentals protegits i grafits que han malmès murs, portes i altres parts d’edificis eclesiàstics i civils, no s’havia viscut mai. I el problema no es troba només en comportaments incívics i delictius d’una minoria. També el tenim, sobre tot, per la deixadesa, la manca de prevenció i la manca de reacció d’un govern municipal que és ostatge de la seva relaxació ideològica i de relativitzar comportaments antisocials que no poden quedar impunes. En definitiva, patim un govern que té al.lèrgia a fer complir les Ordenances Municipals amb tots els ets i uts i a donar l’autoritat que li és pròpia a la seva policia, la Guàrdia Urbana. Fa poques dates, davant la “crisi mediàtica” que ha provocat la constant pèrdua patrimonial a la nostra ciutat, el govern ha aprovat una Mesura de Govern anomenada “Barcelona, ciutat patrimoni”, que arriba tard i sense el pressupost necessari. I mentrestant hem vist, amb estupefacció i irritació, com es malmet Santa Maria del Pi, com la Muralla del Mar s’ha convertit en un abocador d’escombraries, com es destrossen escuts centenaris, com desapareixien elements de la via pública com el drac de metall forjat de la Baixada de Santa Eulàlia, o com es vandalitzava per tercera vegada el monument a la Sardana a Montjuïc i la Granja del Ritz a Vallbona. I si ens hem de referir a patrimoni municipal i protegit cal referir-nos a l’estat de semi ruïna en el que es troben el Palau del Marquès d’Alfarràs al Laberint d’Horta o l’Hivernacle i l’Umbracle de la Ciutadella.

Cal voluntat política per fer complir les ordenances i per sancionar exemplarment els que gosen malmetre el patrimoni de tots. I si el govern municipal instal.la desenes de càmeres als carrers per sancionar els conductors de vehicles que cometen infraccions, que les instal·lin també al voltant dels edificis històrics i patrimonials protegits.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya