Ada Colau s’enfronta a l’acusació de la Fiscalia Anticorrupció per greus delictes de corrupció. Hauria afavorit presumptament, entitats i cooperatives amb les que ella i bona part del seu equip polític van estar directament vinculats abans d’accedir a l’Ajuntament. Tractes de favor i prebendes de tot tipus que hauran servit per a la seva recol.locació laboral quan els barcelonins els facin fora del govern municipal.
Ada Colau i els seus van accedir per primera vegada al govern municipal havent-se aprofitat sense escrúpols dels relats fabricats per les clavegueres de l’estat contra un honorable servidor públic: l’alcalde Xavier Trias. Durant els mesos previs a les eleccions de 2015 no van tenir cap problema en llençar contra ell tot tipus de falses acusacions. Ni van atorgar-li l’obligada presumpció d’innocència, i ni tan sols han demanat perdó per haver-se comportat com a autèntics miserables. Ada Colau va accedir a l’alcaldia per segona vegada acceptant els vots de la dreta xenòfoba de Manuel Valls, de qui va dir en campanya electoral que mai acceptaria operacions estranyes per mantenir-se al poder.
El populisme que caracteritza Ada Colau i els seus està provocant un efecte boomerang que podria acabar amb la seva carrera política si els Tribunals, després de la seva declaració el 4 de març, poden confirmar les acusacions de prevaricació i de la resta de delictes que se li atribueixen. Els que havien de canviar-ho tot; els que prometien la nova política i la fi del règim del 78 s’han convertit en una trista caricatura. No solament actuen com la pitjor de les velles polítiques sinó que a més incompleixen el seu codi ètic amb excuses de mal pagador. Es van dotar d’un codi ètic no per complir-lo, sinó per llençar-lo contra els seus adversaris, intentant projectar sobre tots ells l’ombra de dubte en relació a la seva honorabilitat.
En aquest desgraciat episodi Ada Colau i els comuns actuen com ho porten fent des de la seva entrada a l’Ajuntament, després d’especialitzar-se en escarnis i assetjaments als seus oponents. Res és el que sembla; ni res acaba tenint solució, si depèn d’Ada Colau i els seus. Van prometre honestedat, i es comporten com un lobby sectari que només treballa per afavorir els interessos de les seves terminals, com s’ha vist amb les subvencions milionàries concedides a entitats ideològicament afins. Van prometre la fi dels desnonaments, i les xifres actuals són superiors a les de 2015. Van prometre acabar amb els sense sostre i amb les desigualtats, i el nombre de persones vulnerables no para de créixer. Ada Colau i Barcelona en comú, amb la crossa de Jaume Collboni i el PSC, són un frau; un autèntic fiasco que comencen a tastar la seva pròpia medicina, però que es neguen a complir les seves pròpies regles de conducta ètica.
No som nosaltres qui ha de demanar la dimissió d’Ada Colau, que no es produirà, més enllà de la presumpció d’innocència, que ella no va reconèixer a Xavier Trias. Hauria de ser ella mateixa la que posés el càrrec a disposició del seu partit. Es el seu partit que l’hauria de destituir per haver violat el codi de conducta ètica que ells mateixos van aprovar. La demagògia, la hipocresia, el cinisme i la mentida s’han apoderat de l’alcaldia de Barcelona, per vergonya dels barcelonins.
(Article publicat per Metropoli Abierta 22 Gener 2022)
Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu
Grup municipal de Junts per Catalunya
Ajuntament de Barcelona
21 de febrer de 2022
El bloc d'en Jordi Martí 