LA DIMISSIÓ D’ADA COLAU

Ada Colau s’enfronta a l’acusació de la Fiscalia Anticorrupció per greus delictes de corrupció. Hauria afavorit presumptament, entitats i cooperatives amb les que ella i bona part del seu equip polític van estar directament vinculats abans d’accedir a l’Ajuntament. Tractes de favor i prebendes de tot tipus que hauran servit per a la seva recol.locació laboral quan els barcelonins els facin fora del govern municipal.

Ada Colau i els seus van accedir per primera vegada al govern municipal havent-se aprofitat sense escrúpols dels relats fabricats per les clavegueres de l’estat contra un honorable servidor públic: l’alcalde Xavier Trias. Durant els mesos previs a les eleccions de 2015 no van tenir cap problema en llençar contra ell tot tipus de falses acusacions. Ni van atorgar-li l’obligada presumpció d’innocència, i ni tan sols han demanat perdó per haver-se comportat com a autèntics miserables. Ada Colau va accedir a l’alcaldia per segona vegada acceptant els vots de la dreta xenòfoba de Manuel Valls, de qui va dir en campanya electoral que mai acceptaria operacions estranyes per mantenir-se al poder.

El populisme que caracteritza Ada Colau i els seus està provocant un efecte boomerang que podria acabar amb la seva carrera política si els Tribunals, després de la seva declaració el 4 de març, poden confirmar les acusacions de prevaricació i de la resta de delictes que se li atribueixen. Els que havien de canviar-ho tot; els que prometien la nova política i la fi del règim del 78 s’han convertit en una trista caricatura. No solament actuen com la pitjor de les velles polítiques sinó que a més incompleixen el seu codi ètic amb excuses de mal pagador. Es van dotar d’un codi ètic no per complir-lo, sinó per llençar-lo contra els seus adversaris, intentant projectar sobre tots ells l’ombra de dubte en relació a la seva honorabilitat.

En aquest desgraciat episodi Ada Colau i els comuns actuen com ho porten fent des de la seva entrada a l’Ajuntament, després d’especialitzar-se en escarnis i assetjaments als seus oponents. Res és el que sembla; ni res acaba tenint solució, si depèn d’Ada Colau i els seus. Van prometre honestedat, i es comporten com un lobby sectari que només treballa per afavorir els interessos de les seves terminals, com s’ha vist amb les subvencions milionàries concedides a entitats ideològicament afins. Van prometre la fi dels desnonaments, i les xifres actuals són superiors a les de 2015. Van prometre acabar amb els sense sostre i amb les desigualtats, i el nombre de persones vulnerables no para de créixer. Ada Colau i Barcelona en comú, amb la crossa de Jaume Collboni i el PSC, són un frau; un autèntic fiasco que comencen a tastar la seva pròpia medicina, però que es neguen a complir les seves pròpies regles de conducta ètica.

No som nosaltres qui ha de demanar la dimissió d’Ada Colau, que no es produirà, més enllà de la presumpció d’innocència, que ella no va reconèixer a Xavier Trias. Hauria de ser ella mateixa la que posés el càrrec a disposició del seu partit. Es el seu partit que l’hauria de destituir per haver violat el codi de conducta ètica que ells mateixos van aprovar. La demagògia, la hipocresia, el cinisme i la mentida s’han apoderat de l’alcaldia de Barcelona, per vergonya dels barcelonins.

(Article publicat per Metropoli Abierta 22 Gener 2022)

Jordi Martí Galbis. Regidor-portaveu

Grup municipal de Junts per Catalunya

Ajuntament de Barcelona

21 de febrer de 2022

El baròmetre municipal, sota sospita.

Els diferents baròmetres municipals elaborats pels serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona han estat, des de sempre, el fruit d’una tasca professional dels treballadors municipals adscrits a l’Oficina Municipal de Dades del Departament d’Estudis d’Opinió. La segona onada del Baròmetre fet públic el passat 27 de desembre corresponent al segon semestre de 2021 però, ha trencat la tradicional confiança en la versemblança dels resultats. I la raó no cal trobar-la ni en el partidisme ni en la desconfiança vers els funcionaris que han explotat les dades. Les reserves i la malfiança vers els resultats relatius a la intenció de vot que projecta el Baròmetre municipal, que atorga una eventual victòria del partit d’Ada Colau a les eleccions municipals de maig de 2023, és deguda a la pèssima valoració que els barcelonins enquestats atorguen a Ada Colau i al govern que lidera. No cal ser expert en demoscòpia per posar en quarantena uns resultats que, per una banda suspenen solemnement el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni, i per l’altra, li atorguen la victòria electoral. Un partit que suspèn, amb una alcaldessa en caiguda lliure, difícilment podrà guanyar les properes eleccions municipals, quan la tendència a la baixa es manté baròmetre darrera baròmetre.

Com és possible que un govern amb una valoració de la seva gestió dolenta o molt dolenta pel 49,4% i una alcaldessa que suspèn amb un 4,2 en la valoració dels barcelonins, la nota més baixa mai assolida per un alcalde de Barcelona, pugui liderar la cursa electoral, amb un 14,8% d’intenció directe de vot? Com és possible que els barcelonins, un 68% dels quals opinen que la ciutat ha empitjorat el darrer any, puguin atorgar la victòria electoral a Barcelona en Comú? Com és possible que un govern que és incapaç de redreçar els principals problemes dels barcelonins, que tornen a ser la inseguretat, amb un 20,8%, la brutícia, amb un 11,8% i els problemes de l’accés a l’habitatge, amb un 6,5%, pugui obtenir la confiança majoritària dels votants? I com és possible que s’atorgui aquesta clara victòria electoral al partit de l’alcaldessa quan més d’un 50% dels enquestats s’absté de manifestar la seva intenció de vot? I per què les mostres dels baròmetres municipals incorporen una sobre representació escandalosa dels votants de Barcelona en Comú i d’ERC? I com s’explica que Barcelona en Comú obtingués un 13,7% dels vots a les eleccions municipals de maig de 2019 i el Baròmetre li atorgui a aquesta formació, en record de vot, més del 20%? I algú es pot creure que els comuns avui serien el partit més votat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, o que al PSC no el votaria ningú a Ciutat Vella, tal i com afirma el baròmetre?

Una ciutat, en la que la inseguretat ha passat de ser el principal problema per el 14% dels barcelonins el primer semestre de l’any al 20,8% el segon semestre, no li pot atorgar la confiança al principal responsable d’aquesta xacra.

El Baròmetre municipal és un clar retrat de la deriva en la que ha caigut la ciutat en els aspectes més bàsics de la gestió municipal. Les dades són aclaparadores. El malestar ciutadà i la irritació que provoquen les polítiques municipals entre àmplies capes de la ciutadania no és poden maquillar ni amb enquestes favorables ni amb riuades de publicitat i propaganda.

L’alternativa a aquest fosc escenari que dibuixa l’opinió majoritària dels barcelonins no pot passar per una fórmula de govern que reediti l’actual coalició dels partits d’Ada Colau i Jaume Collboni, amb el suport acrític i previsible d’ERC. Els electors també hauran de tenir present que determinades aventures, com la que va encarnar Manuel Valls i els seus aliats, que van fer alcaldessa Ada Colau des de posicions de dreta espanyolista, tampoc serveixen per fer possible el canvi necessari que es mereix Barcelona. Des de Junts per Catalunya estem compromesos i determinats a encarnar l’alternativa real el maig de 2023. De cap manera renunciarem a fer possible la millor Barcelona, la capital del País.

Article publicat a  Metrópoli Abierta el 08 de gener de 2022.

Jordi Martí Galbis

Regidor-portaveu

Grup Municipal de Junts per Catalunya