Les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 a Barcelona van acabar amb un govern municipal de coalició, gràcies als vots del grup de Manuel Valls, que perseguia un triple objectiu: que Ada Colau es garantís l’alcaldia quatre anys més, evitar un govern independentista, i que el PSC mantingués els ressorts del poder municipal dels que han gaudit durant més de tres dècades. D’aquesta manera, la força guanyadora, ERC, amb el suport dels regidors de JXCAT, quedava condemnada a l’oposició.
Un govern de coalició que ja va fracassar durant el poc temps que van compartir poder durant l’anterior mandat. Era una evidència doncs, que aquesta coalició tornaria a naufragar. No solament perquè es tracta de dos partits amb cultures polítiques oposades, sinó també perquè els seus programes polítics contenen prioritats també diferents. La realitat del dia a dia d’un govern sense cohesió interna ens ha evidenciat que els comuns prenen les decisions i els socialistes les acaten. El PSC doncs ha quedat desdibuixat i diluït en el magma populista i demagog de Barcelona en Comú i dels seus tentacles generosament subvencionats a càrrec dels pressupostos municipals. I si la ciutat ha estat patint un mal govern durant els primers mesos del mandat municipal, amb la crisi de la COVID19, hem vist multiplicar els efectes negatius d’aquesta manca de lideratge i de veritables polítiques públiques impulsores de les grans potencialitats de la ciutat i de la seva gent.
Són molts els fronts oberts i els errors del govern municipal. Manca de lideratge de la batllessa, confrontació institucional amb el Govern de la Generalitat i seguidisme acrític del govern de l’estat, manca de cohesió interna del govern municipal, incapacitat d’arribar a acords amb l’oposició en uns moments crítics que demanden generositat, diàleg i acords; desconfiança malaltissa amb la iniciativa privada i els operadors socials sense ànim de lucre, aturada de projectes urbanístics i de projecció internacional d’anteriors governs, polítiques de prevenció i seguretat erràtiques, clientelisme amb les entitats i plataformes del seu entorn ideològic, urbanisme tàctic que està desfigurant l’espai públic i el disseny de qualitat tradicional de les intervencions públiques municipals, decisions unilaterals i sense consens que afecten greument la mobilitat, gestió maldestre del verd urbà, deixadesa absoluta en neteja i manteniment, manca de suport i d’empatia amb els sectors econòmics que més pateixen els efectes de la crisi de la COVID19 com el comerç i la restauració, absència absoluta de lideratge metropolità, lamentable dimissió en l’exercici de la capitalitat de País, més necessària que mai en l’actual context de repressió política, judicial, policial i econòmica que patim, etc.
Es del tot necessari i urgent doncs, davant d’aquest mal govern, posar les bases d’una nova etapa a la ciutat. Cal un nou govern municipal que capgiri els passius acumulats i doni confiança en uns moments de patiment i de crisi econòmica i social com els actuals.
Un govern, d’acord ampli, que lideri la ciutat amb generositat. Que sigui capaç de dialogar i concertar amb l’oposició, amb les altres administracions, sense sectarismes, i amb els sectors socials i econòmics de la ciutat. Que es torni a projectar al món reivindicant la capitalitat de país, la metropolitana i la mediterrània; que deixi de desconfiar amb els emprenedors, el món de l’empresa, els autònoms i els que, simplement, opinen diferent. Que actuï garantint la seguretat jurídica dels operadors i dels inversors i que deixi de basar la seva acció de govern en la propaganda, els eslògans, els tweets i les proclames. Un govern que deixi de banda la demagògia i es dediqui a construir d’una vegada habitatge públic de lloguer assequible, de la mà dels operadors privats disposats a contribuir en aquesta tasca inajornable. Un govern empàtic amb els que cada dia pugen la persiana. Un govern que planifiqui el futur de la ciutat pensant en el nombre cada vegada més elevat de gent gran. Un govern que no s’aixequi cada dia pensant en quines mesures de càstig aplicarà a la mobilitat privada i que aposti d’una manera contundent envers l’electrificació del parc mòbil. Un govern que no llenci a la foguera 200 milions d’euros en un tramvia obsolet que connecti la Diagonal i doni compliment a l’acord del Plenari municipal de posar en servei l’autobús elèctric biarticulat i de gran capacitat, el D30, per la Diagonal. Un govern, en definitiva, que reverteixi les seves prioritats, en benefici de la ciutat i dels seus actius i energies.
Amb aquest objectiu treballem, dia a dia, des del Grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. I a partir d’ara també, amb la nova força política de Junts per Catalunya; pel progrés de Barcelona, de la resta de ciutats i pobles del país, i per la independència de Catalunya, la veritable i única recepta per deixar enrere l’etapa de discriminació i maltracte que ens impedeix aspirar a ser un país d’oportunitats i homologable a les democràcies més avançades d’Europa.
12 d’octubre de 2020
Jordi Martí i Galbis
Regidor-portaveu
Grup Municipal de Junts per Catalunya
Ajuntament de Barcelona
El bloc d'en Jordi Martí 