El concepte de la nova política, sorgida arrel dels moviments del 15-M i que ha dominat el relat de tots aquells que es volien presentar davant la societat i els electors com a regeneradors dels vells estils de fer política, ha mort definitivament aquest dissabte 15 de juny a Barcelona. S’ha consumat l’acte de prostitució política més superlatiu dels últims anys a casa nostra, a l’Ajuntament de Barcelona. Ada Colau i Barcelona en Comú han acceptat amb una fredor i una indignitat absolutes els vots de Manuel Valls i els seus regidors per assegurar-se l’alcaldia de Barcelona i quatre anys més de poder a costa de sacrificar els pocs principis que els quedaven, després d’un mandat per oblidar. Uns vots que representen uns valors que se situen a les antípodes dels que diuen defensar els seguidors d’Ada Colau.
El suport de Manuel Valls a Ada Colau, que com tothom hauria de saber no serà de franc, simbolitza l’intercanvi mercenari de vots per renúncies. De vots a canvi de repressió. De vots a canvi d’abandonament de l’equidistància. De vots a canvi del tot s’hi val. Estem davant d’un retrat descarnat de la vella i mala polítiques vestides de nova política. Aquest dissabte hem assistit a l’enterrament de la pretesa superioritat moral, de la pretesa nova esquerra, i de la pretesa nova política. Mai més acceptarem discursos abrandats farcits d’eslògans altermundistes ni lliçons morals. La nova política s’haurà empeltat definitivament del capteniment de la casta, de les elits dirigents i dels oligopolis lligats a l’ÍBEX35 i a l’economia de les concessions del BOE.
La seva capacitat comunicativa i el seguidisme que en fan els principals mitjans de comunicació seran l’últim mur de contenció de les falsedats dels d’Ada Colau. El preu de rebre vots tacats de repressió –i de pactar un preu que encara no sabem però que acabarà aflorant a la llum pública-, serà l’inici del declivi d’aquesta operació política i de màrqueting de l’estat que porta per nom Ada Colau i Barcelona en Comú. I pel camí hauran quedat els companys d’Esquerra Republicana de Catalunya. Una força política entregada al món dels comuns, no solament per proximitat ideològica, sinó també perquè és l’estratègia per sacrificar –a Barcelona i a tot el territori- el seu principal competidor, que no és altre que el món de Junts per Catalunya i el moviment que gira al voltant del President Carles Puigdemont. El pacte de la vergonya entre Ada Colau, el PSC i Manuel Valls i Ciutadans, hauria de servir perquè ERC revisés la seva orientació estratègica i els seus pactes, si és que hi ha alguna cosa més enllà de poder, càrrecs i manteniment de l’estatu quo.
Veient com han anat les coses, i més enllà dels propis errors, ha quedat acreditat que l’adversari a batre per l’esquerra venuda al gran capital, pels grans partits de l’establishment i pels partits de la dreta del 155, som nosaltres: el món de Junts per Catalunya. Ara ja ho sabem i haurem d’actuar en conseqüència.
Jordi Martí Galbis
Regidor a l’Ajuntament de Barcelona
Junts per Catalunya
El bloc d'en Jordi Martí 