La possibilitat d’accedir a un habitatge digne i assequible està sent el gran fracàs del govern d’Ada Colau en el seu primer any i mig de mandat municipal.
Durant la campanya electoral va dir que acabaria amb els desnonaments, i sota el seu mandat s’estan produint deu desnonaments diaris de mitjana.
Durant la campanya electoral ens va acusar de “màfia” –també als seus actuals socis del PSC-, i de connivència amb determinats sectors econòmics, i sota el seu mandat els preus del lloguer d’habitatge han augmentat un 15%, amb el perill d’expulsió de milers de barcelonins de la ciutat, mentre es multipliquen les promocions d’apartaments turístics de luxe.
Durant la campanya electoral va estigmatitzar el turisme, i després de divuit mesos de mandat, els preus de les places hoteleres i de les explotacions hoteleres s’han incrementat més d’un 30% i s’ha batut el rècord de turistes, provocant en molts casos l’empitjorament de la convivència. I a més, tenim el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) aturat i sense suports polítics.
I per donar resposta als problemes d’accés a l’habitatge han presentat un Pla Local de l’Habitatge 2017-2025 sense diàleg polític, d’esquenes al Tercer Sector Social que gestiona habitatge social de lloguer, oblidant la importància d’incentivar l’habitatge de preu assequible i no únicament social, i bandejant qualsevol previsió que incorpori incentius per a la compra venda d’habitatge de protecció oficial.
En resum, el govern d’Ada Colau està fracassant de manera rotunda en l’objectiu de millorar l’accés dels barcelonins a un habitatge digne i assequible, mentre permet les ocupacions il·legals i es converteix en còmplice de les empreses hoteleres, que amb les restriccions a la competència que comporta el PEUAT, s’estan fent d’or amb uns beneficis empresarials sobredimensionats.
Tenim un govern municipal a Barcelona que, o mentia durant la campanya electoral mentre s’aprofitava indignament del patiment de milers de famílies, o tenia un total desconeixement de la realitat de la ciutat i de la complexitat del mercat de l’habitatge. Sigui el que sigui, tenim un avui govern incompetent i que ja ha demostrat que necessitava passar per l’oposició abans de governar.