Aquest cap de setmana tindran lloc dos congressos que no solament seran determinants pel futur del que és avui Convergència Democràtica de Catalunya, sinó que ho seran també pel futur sistema de partits del nostre país. El que tindrà lloc el 8 de juliol, que tancarà el que ha estat una història d’èxit des de la creació de CDC a Montserrat l’any 1974, i el que veurà néixer la nova força política que està sent impulsada des de la mateixa CDC.
Sens dubte es tracta d’un esdeveniment d’una gran transcendència que es produeix en un context d’una gran complexitat política, tant a nivell internacional, com europeu –a causa del resultat del referèndum de la Gran Bretanya i la crisi institucional que està provocant el Brèxit a la UE-, com estatal –després d’unes segones eleccions a les Corts de l’estat que pot ser no n’estalviaran unes terceres-, i a nivell de Catalunya, amb una moció de confiança en l’horitzó del mes de setembre, amb la inestabilitat que provocarà a una legislatura ja de per si excepcional, i al Govern de la Generalitat, que està sent víctima del xantatge de la CUP.
No podem perdre de vista a més, la guerra bruta que els aparells de l’estat estan portant a terme contra el sobiranisme català, i molt especialment contra Convergència i la seva gent. L’escàndol de les converses entre el ministre de l’Interior espanyol i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, i l’operació que la Guàrdia Civil ha llençat avui mateix contra diferents ajuntaments, inclòs el de Girona, amb el President Carles Puigdemont com a objectiu, són dos exemples més de la llarga ofensiva de l’estat contra els principals protagonistes del procés polític que hem engegat per assolir la llibertat. Una ofensiva impròpia d’un sistema de llibertats, i impensable a qualsevol país del nostre entorn.
El congrés que ha de veure néixer la nova Convergència ha de ser un congrés d’èxit. Un conclave on es posin les bases d’una nova força política que deixi enrere inèrcies del passat, maneres de funcionar obsoletes i estructures inadequades per donar les respostes que la gent espera de la nova política als seus problemes i necessitats. Ho hem de fer aprofitant els millors actius –que són molts-, i apostant de manera ferma i decidida per tots els ingredients imprescindibles orientats a impulsar la regeneració que demanen els militants i simpatitzants des de fa temps, i que va quedar reflectida en les propostes dels milers de convergents que vam participar en el Torn Obert, setmanes enrere. I el Congrés del 23 de juliol, en el que haurem d’escollir els nous lideratges i la nova direcció política, ha de posar les cares i les imatges que hauran de contribuir, amb molta altra gent, moviments i partits, a l’eclosió d’un nou estat a través de les cites amb les urnes que calgui, fins a l’assoliment de la normalitat política i democràtica que no és altra que la plena sobirania de Catalunya en el marc de la Unió Europea.
Els nous plantejaments polítics i estratègics dels que es doti la nova Convergència hauran de ser la síntesi del que de manera majoritària han expressat tant el gruix dels militants i simpatitzants com les diferents corrents i plataformes que des de fa mesos treballen per influir ideològicament en la nova Convergència i per situar els seus representants en la futura direcció política. I aquí és on rau la major de les amenaces. La nova Convergència ha de néixer amb una clara voluntat d’aglutinar i consolidar les diferents sensibilitats que han conviscut a CDC aquests últims anys, però ha d’obrir-se a molts més, incorporant molta més gent que el que prioritza és la conquesta de l’estat propi, a través del diàleg i l’entesa entre diferents sectors i sensibilitats del sobiranisme polític. La necessària renovació de missatges, cares i maneres de fer no pot anar en detriment de cap dels actius que han sumat i que poden continuar sumant energies al procés de renovació i regeneració del nou partit. Cal generositat, capacitat de sacrifici, mentalitat oberta i capacitat de diàleg i de pacte. Els que hem treballat aquests últims temps, de dilluns a diumenge prop de la gent, des de l’orgull convergent i amb actituds obertes i amb una vocació inequívoca de servei públic, tant als barris i districtes de les grans ciutats, com als petits municipis o a les ciutats mitjanes, tenim dret a somiar amb un nou partit; reforçat, renovat, amb molta més gent i més diversa, amb l’aspiració de tornar a ser el principal referent polític de casa nostra, al servei de la gent i de la llibertat del país. I també a ser el partit que té una clara vocació de participar en la governabilitat del futur estat català, ben aviat. La nova Convergència ha de ser la millor eina per garantir el progrés de la nostra gent i la independència de Catalunya.
El bloc d'en Jordi Martí 