El govern d’ex activistes que presideix Ada Colau exerceix el poder que li han donat els barcelonins amb un estil a les antípodes del que entenem que són els cànons que han de guiar l’acció de tot govern democràtic. Estem davant d’un col.lectiu que sota una aparença transgressora i alternativa, es comporta amb estils totalitaris i sectaris, des de l’odi i el menyspreu permanent a tots els que no opinen com ells. Durant la campanya electoral i de manera impune i irresponsable, ens van llençar greus acusacions delictives que un any després ni han rectificat ni de les que han demanat disculpes. Des de la restauració de la democràcia, mai s’havia vist a Barcelona un estil com el de BcnEnComú: escarnis, amenaces, greus acusacions sense cap base, insults i desqualificacions.
Des del primer dia hem comprovat, astorats, com els regidors d’Ada Colau participaven en diferents protestes ciutadanes contra el mateix govern municipal. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, manifestant-se a la Rambla contra el mateix Ajuntament, fent costat als manters. Els responsables de les xarxes socials de BcnEnComú, piulant contra la presència de la Guàrdia Urbana a actes i celebracions de barri. L’alcaldessa de Barcelona donant ordres de no intervenir a la Guàrdia Urbana davant els constants incompliments de les Ordenances municipals, especialment la del Civisme. El regidor Jaume Asens, el defensor dels okupes violents de Can Vies, donant cobertura política des del govern a una okupació il.legal, la mateixa actitud que la defensada pel regidor Gerardo Pisarelo davant l’okupació de la propietat municipal de les Casetes d’Hort de la Vila, al barri de Sarrià, en un cas de flagrant prevaricació. I més recentment hem pogut assistir a un altre episodi impropi d’uns governants d’un país occidental: els regidors Gala Pin i Jaume Asens, des dels seus comptes de Twitter, convocaven la ciutadania a bloquejar l’accés dels funcionaris judicials davant de dos desnonaments; supòsit que acredita la impotència i la incompetència del govern municipal alhora de gestionar aquest drama humà, la seva proposta electoral estrella i gràcies a la qual van enganyar milers de ciutadans vulnerables i van guanyar centenars de vots fraudulents.
Tenim no solament un mal govern, sinó que a més, tenim un govern que actua alhora com a oposició a sí mateix. I que maltracta greument la dignitat de l’oposició, sembrant permanentment ombres de dubte sobre la nostra honorabilitat. Un govern malalt d’odi i un govern que degrada la ciutat. Que degrada l’espai públic, però que també degrada el sentit institucional del consistori; marginant tots aquells que no pensen com ells, i contractant amics, familiars –parelles incloses- i coneguts d’una manera matussera, demostrant la seva tendència natural al nepotisme i el sectarisme, de clara inspiració chavista i fidelcastrista. Estem davant de l’amenaça més seriosa a la convivència que ha patit mai Barcelona en democràcia.
El bloc d'en Jordi Martí 