El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

LA NOVA I LA VELLA POLÍTICA

El debat sobre les noves maneres de fer política i la superació dels antics cànons de la política tradicional fa temps que forma part de l’agenda pública, i previsiblement continuarà formant-ne part durant força temps. Els resultats electorals produïts recentment a Catalunya i a tot l’Estat el passat 24 de maig han confirmat el canvi de cicle que s’intuïa i que ha sacsejat els fonaments del repartiment del poder i la influència institucionals amb els que hem conviscut els últims trenta anys.

Anem deixant enrere unes determinades maneres de fer dels partits polítics que, en termes generals, han anat quedant obsoletes i ja no responen a les necessitats de molta gent, especialment dels nostres joves. I l’eclosió de determinades forces polítiques, anomenades emergents, ens ho certifiquen al marge del seu sectarisme, de la buidor de determinats discursos populistes que empren sense cap rubor i del perill que el resultat de la seva gestió política acabi sent un fiasco en termes de generació de més deute públic, que comportarà noves retallades.

Ara bé; és nova política tot el que fan i diuen aquestes noves formacions? I és vella política tot el que fem la resta? I el concepte de nova política, està associat necessàriament a bones pràctiques, ètiques i regeneradores? I l’anomenada vella política, es tracta d’una etiqueta amb la que estigmatitzar l’adversari i substituir-lo a les institucions?

Es evident que la nova cultura política ha de bandejar la corrupció i les males pràctiques, ha d’abraçar la transparència i propiciar la participació de la societat en la cosa pública, ha d’amarar-se d’humanisme i de proximitat, i ha de projectar compromís, treball i capacitat acreditades.

De moment però, passat un mes de les eleccions municipals, hem pogut comprovar que el guió que han seguit algunes d’aquestes noves expressions polítiques i socials, que han estat batejades com a representants de la nova política, ha estat basat en la permanent exposició als mitjans de comunicació audiovisuals, el populisme, l’escarni i  l’acusació infundada contra els adversaris, l’explotació sense límits del patiment de la gent, les promeses impossibles, el revengisme  i la depuració dels desafectes, la híper utilització de les xarxes socials, l’ambigüitat i la indefinició davant qüestions cabdals com la plena sobirania política; l’exclusió radical de qualsevol col.laboració amb l’adversari, atiar l’odi o la simplificació extrema dels missatges polítics.

I molts dels representants de la vella política, durant aquest mandat que acabem de deixar enrere, hem intentat aixecar el nivell de la política fins allà on hem estat capaços. Uns, com el President de la Generalitat, donant la veu al poble el 9-N, fet que li ha comportat ser objecte d’una querella criminal per part dels poders centrals de l’Estat. I altres, des de la humilitat i des de la trinxera de la política municipal, treballant de dilluns a diumenge al servei de la gent. Escoltant a veïns i entitats, sense preguntar a qui voten. Fent costat a tothom amb motiu de qualsevol tipus d’esdeveniment, trobada, reivindicació o demanda a tots i cadascun dels barris i dels carrers del districte més extens de Barcelona. Donant resposta a les necessitats de persones i associacions, sempre des de criteris d’equitat i de transparència. Evitant en tot moment la foto opportunity o la promesa impossible. Abordant amb determinació des del conflicte més perillós fins a la demanda més complexa. Fent allò al que ens havíem compromès. En definitiva, dient la veritat, sempre i en tot moment.

Però alguns ens han fet creure que tot això era la vella política. Com deia el clàssic, es pot enganyar; però no a tothom ni sempre. Ara toca doncs, més compromís que mai amb el nou país que volem. Un país amb un nou estat. Un país lliure i just socialment. Un país que continuarà necessitant de la millor política de proximitat, també. I un nou país que no podrà esdevenir nou estat sense el concurs de la seva capital i del seu govern municipal. Treballem des d’avui doncs, per a recuperar la confiança dels barcelonins i poder governar de nou l’Ajuntament de Barcelona.

Jordi Martí Galbis

President del Comitè Executiu de la Federació de Barcelona

Convergència Democràtica de Catalunya

Anuncis