El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

Eleccions o referèndum?

Martí, sobre el President Mas: “Una persona que ha assumit les querelles i les denúncies que el poden portar a la seva inhabilitació política”

 

Ens trobem en un dels moments de més trascendència política i social de les darreres dècades. A poques hores del més que probable anunci del President Mas, relatiu a l’escenari electoral que s’esdevindrà aquest any 2015, com a conseqüència de l’èxit del 9-N, s’estan activant tota mena de resorts i de recursos per aprovar o desacreditar la seva posició i la de Convergència.

Vagi per davant el meu total suport a la persona del President Mas, a la seva trajectòria i a la proposta política que va fer a la societat catalana el 25 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya. Una persona que és capaç de governar el país des d’una Generalitat arruïnada pel Tripartit i com a conseqüència de l’ofec econòmic premeditat del govern espanyol del PP. Una persona que va ser capaç de promoure el consens entre UDC, CDC, ERC, ICV-EUiA i la CUP per acordar una pregunta i una data per fer possible una Consulta. Una persona que ha demostrat que es podien posar les urnes al carrer per fer possible l’exercici del Dret a Decidir, malgrat el boicot d’Esquerra i les amenaces i les impugnacions dels poders centrals de l’Estat espanyol i les pressions de les elits del propi país. Una persona que ha assumit les querelles i les denúncies que el poden portar a la seva inhabilitació política. Una persona que ha estat capaç de fer una proposta que incorpora la renúncia de les sigles del seu propi partit i una més que probable refundació incerta, més enllà de posar en crisi la pròpia Federació de CiU. Una persona que és capaç de liderar i prestigiar internacionalment la reclamació independentista davant de governs i institucions europees i internacionals. Una persona que fins i tot ha proposat retirar-se de la política en un termini de divuit mesos i deixar en safata el futur poder polític als que mai renunciaran a les seves sigles i han estat capaços de fer President de la Generalitat a un militant del PSOE, que encara avui afirma que una consulta o un referèndum per la independència són propis de països no democràtics. Una persona que és capaç de fer possible la independència amb intel.ligència i amb renúncies personals i polítiques que ningú serà capaç d’assumir.

Aquesta persona, el President Mas, està sent acusat de tot, des de posicions intransigents i interessades. La proposta que va fer el 25 de novembre, per assolir la independència des de la unitat política i social era agosarada, ambiciosa i generosa. I per tant, imbatible. I sobre tot, possible, per aconseguir el reconeixement internacional. Però no serà la que vegi la llum, molt a pesar dels milers de catalans que aquell vespre ens vam sentir il.lusionats i orgullosos del President de Catalunya. Avancem, després de setmanes de converses i negociacions, cap a una proposta basada en diferents llistes que competiran entre elles, com passa en qualsevol elecció “autonòmica”. No serà la solució òptima, si el que realment volíem era una fòrmula que no induís a diferents interpretacions sobre la voluntat del poble català a autodeterminar-se. Molt probablement perdrem una legislatura sencera, i un dels efectes col.laterals d’aquest desacord el podriem arribar a veure en forma de centenars de governs tripartits, quatripartits o pentapartits a les eleccions municipals del 24 de maig. I a més, podríem ser els primers a l’Estat a donar entrada a forces espanyolistes com Podemos al Parlament de Catalunya. I el que és pitjor; haurem donat la raó als que afirmaven que es trencaria abans Catalunya que Espanya. Caldrà, els propers temps, fer una comparativa entre els riscos assumits per les forces sobiranistes i les renúncies respectives. I que cadascú jutgi. Uns vam oferir una llista conjunta de país a les eleccions al Parlament Europeu. Altres van avortar la proposta desperés d’haver-la acceptat. Uns vam proposar una consulta alternativa el 9-N, que va ser un èxit. I altres la van abominar. Uns hem ofert una llista unitària de país cap a la independència. I altres l’han rebutjada. I el dia a dia? Tampoc han estat capaços de donar compliment a l’acord de suport parlamentari per tot el mandat, havent-se negat a aprovar els Pressupostos de la Generalitat per al 2015.

Malgrat tot, continuarem treballant per fer possible la llibertat. Conscients que haurem perdut uns anys maravellosos que no recuperarem. I recordarem Montilla i els especialistes en la frase “ja ho trobarem”. Volíem un referèndum per la independència en forma d’eleccions plebiscitàries, i tindrem unes eleccions “autonòmiques”, que no ajudaran a refer els imprescindibles ponts i les complicitats entre les forces i els moviments sobiranistes. I tot, pel poder i per posar les dretes i les esquerres per davant de la llibertat.

Anuncis