El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

Xavier Trias, un polític especial

[Sobre Xavier Trias, citant al President Mas] Una persona honesta, treballadora, sensible i pròxima

Trias és un home amb experiència, especialista en formar i fer funcionar equips humans amb compromís i eficàcia

Hem estat tres anys governant de manera solvent i rigorosa l’Ajuntament de Barcelona. Deixant enrere la generació de dèficit, pagant els proveïdors a menys de trenta dies

 

Acte de proclamació de l'alcalde Trias, com a candidat de CiU a les municipals de 2015

Acte de proclamació de l’alcalde Trias, com a candidat de CiU a les municipals de 2015

 

Xavier Trias és un polític especial. I un gran alcalde. És metge pediatre, amb un profund sentit social. Home de paraula, dialogant, sempre a la recerca del pacte i dels més amplis consensos. Enemic de la demagògia i del populisme.

El President Artur Mas, durant l’acte de proclamació de l’alcalde Trias com a cap de llista i candidat de CiU a l’alcaldia el maig de 2015, el va definir com una persona honesta, treballadora, sensible i pròxima. Quatre qualitats, entre moltes d’altres, que el situen com l’opció escollida per CiU Barcelona per intentar consolidar l’extraordinària feina duta a terme els tres primers anys de la legislatura, per continuar a partir de l’any 2015 al capdavant de l’alcaldia de la capital de Catalunya. La millor opció, sens dubte! I encara més en els moments actuals.

 

Xavier Trias és un home amb experiència, especialista en formar i fer funcionar equips humans amb compromís i eficàcia. Ho va fer al capdavant del Departament de Sanitat de la Generalitat, al capdavant del Grup parlamentari Català de CiU al Congrés dels Diputats, i ara al front del govern municipal de Barcelona. La importància i la complexitat dels reptes que cal gestionar;  socials, polítics i pressupostaris, no poden deixar-se en mans de determinades opcions que, o bé ja han demostrat la seva incapacitat de gestionar acuradament els diners de tots, o bé s’erigeixen com a alternatives radicals sense programa o sense cap aval mínimament solvent. El capital i els actius acumulats per Barcelona aquests darrers anys no es poden malmetre irresponsablement, cedint davant determinats cants de sirena; i menys en uns moments tant transcendents per al futur de Catalunya.

 

L’alcalde de Barcelona, amb l’aval de la Federació de Barcelona de Convergència i la Intercomarcal de Barcelona d’Unió, va dir durant l’acte de proclamació pública de la seva candidatura a la reelecció, que va tenir lloc a la seu de l’ONCE davant més de 400 persones,  que els moments que ens ha tocat viure al capdavant del govern municipal són els més difícils dels darrers temps

En mig d’una greu crisi econòmica, social, institucional i fins i tot de valors; amb una Generalitat escanyada financerament pel Govern central i arrossegada pels deutes immorals provocats pels governs Tripartits, l’Ajuntament de Barcelona està fent  front a unes necessitats socials creixents, a una gran part dels quals la Generalitat no pot donar resposta, malgrat sigui la seva competència. I és aquí on s’uneixen el sentit social del Govern Trias i la solidaritat amb el Govern de la Generalitat: l’Ajuntament de Barcelona fa un pas endavant i assumeix inversions destinades a construir escoles, centres d’assistència primària i serveis hospitalaris; més enllà de donar cobertura social a milers de barcelonins en dificultats, incrementant en tres anys en un 30% els pressupostos socials municipals.

 

I en el context de la imminent convocatòria de la Consulta per exercir el Dret a Decidir que ha de tenir lloc el 9 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona ha compromès el seu suport a la realització de la mateixa. Barcelona exerceix, per primera vegada, com a capital de Catalunya, i garanteix el seu suport incondicional al President Mas, al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya.

 

Hem estat tres anys governant de manera solvent i rigorosa l’Ajuntament de Barcelona. Deixant enrere la generació de dèficit, pagant els proveïdors a menys de trenta dies i generant un estalvi brut que ha permès invertir 500 milions d’euros anuals sense superar el sostre de despesa. I volem continuar per aquest camí;  volem consolidar les polítiques socials, de creixement i de transformació de la ciutat. Tenim deu mesos per davant que seran difícils i complexos. Però l’alcalde Trias i el seu equip tenim la inequívoca voluntat d’acabar la feina iniciada i de tornar a guanyar la confiança dels barcelonins de cara als propers quatre anys. Barcelona ha escalat posicions a tots nivells aquests darrers tres anys i estem convençuts que, entre tots, podem ser no solament la futura capital de l’estat català, sinó la millor ciutat europea per viure i progressar.

Anuncis


2 comentaris

CAN VIES, UN REPTE LOCAL I UN PROBLEMA GLOBAL

 

L’execució de la Sentència del Tribunal Suprem, que instava al desallotjament del col·lectiu d’ocupats de l’edifici propietat de Transports Municipals de Barcelona (TMB) conegut com a Can Vies, al barri de Sants, ha provocat un conflicte que posa al descobert la complexitat dels moments que ens toca viure.

 

La història comença disset anys enrere, quan un grup de joves del barri, mancats d’espais per a dur a terme les activitats de les seves entitats, decideixen ocupar l’edifici. Uns joves, – els de llavors-, que poc tenen a veure amb els que han ocupat Can Vies aquests darrers anys. Estem, doncs, davant d’una primera constatació: els governs socialistes i ecosocialistes que van governar Barcelona en els anys de vaques grasses van ser incapaços de posar espais municipals a disposició de les entitats juvenils. I no només això! A més a més, van enganyar els joves santsencs, a compte de la Casa del Mig al Parc de l’Espanya Industrial, prometent-los la seva cessió, quan en realitat l’edifici va acabar albergant serveis municipals un cop enllestides les obres de rehabilitació de les que en va ser objecte.

 

La segona de les constatacions de les que us parlava al principi, en termes polítics, és que els partits “d’esquerres” que van governar la ciutat durant més de tres dècades, no van fer res durant anys per gestionar el conflicte latent a Can Vies. Deixar podrir els problemes ha estat una de les seves característiques. Em ve a la memòria una Tinent d’Alcalde d’ICV que va arribar a pregonar que se sentia “antisistema”; frase original on les hi hagi quan es diu des de la comoditat d’un cotxe oficial.

 

La tercera de les constatacions, que ajuda a explicar l’enquistament del problema, va ser la presentació de la demanda judicial de desallotjament que TMB, amb el suport del govern del PSC i d’ICV del moment, va presentar ara fa vuit anys. Els que ara defensen les ocupacions, i es fan l’orni quan toca assumir la seva part de responsabilitat en el problema, són els mateixos que vuit anys enrere van decidir foragitar els ocupes. I ho van fer sense cap intent de diàleg o e negociació. Una  mostra més d’incoherència i d’hipocresia.

 

Ens trobem davant d’un altre cas d’herència política manifestament viciada per la ‘doble moral’ i el doble llenguatge dels mateixos que van arruïnar la Generalitat i mig país, i que ara intenten donar lliçons de progressisme, per a mi, afectats d’una amnèsia preocupant. Uns s’especialitzen en deixar “marrons” escampats arreu i altres hem de prendre decisions i assumir riscos que no sóm sempre proporcionals a l’àmbit estricte de les nostres competències o responsabilitats.

 

La conjuntura social i política del moment és d’una extrema complexitat. Molta gent, que no coneix la problemàtica de Can Vies, a casa nostra, a l’Estat i, fins i tot, fora de les nostres fronteres, s’ha afanyat a expressar la seva comprensió i solidaritat amb el col·lectiu de Can Vies. La crisi econòmica, el patiment de molta gent i altres reivindicacions han vist una oportunitat per fer sentir les seves veus. Però, lamentablement, gairebé ningú i, perquè no dir-ho, gairebé ni un sol mitjà de comunicació, no ha donat veu als milers de persones contràries a les pràctiques del col·lectiu de Can Vies. Les mateixes persones que porten anys patint les molèsties i fins i tot les amenaces de persones relacionades amb aquest col·lectiu, que han acabat instal.lant la por i fins i tot el terror entre el veïnat.

 

Fins a dos mil veïns del barri de Sants han signat un Manifest a favor de la pau i la convivència, contra la violència i a favor que les administracions no atorguem privilegis a grups que utilitzen la violència i el xantatge com a arma llancívola per aconseguir avantatges. La bona gent de Sants, doncs, ha començat a caminar.

 

Estem davant d’un problema de difícil solució. Però sense el concurs i la coresponsabilitat dels veïns i veïnes, les entitats i l’Ajuntament, serà molt difícil trobar una solució satisfactòria al problema plantejat per una gent que ni dialoga, ni negocia i ni compleix lleis i ordenances municipals. I no solament això, sinó que, a més a més, estan disposats a violentar lleis, sentències i ordenances, així com a rebre el suport dels violents. Tan dels que venen de casa, com d’aquells elements organitzats de la resta de l’Estat i, fins i tot, d’altres països.

 

El full de ruta del Govern municipal de Barcelona davant d’aquesta ofensiva, i dels que volen vulnerar les normes de manera permanent, ha estat i serà molt clara, malgrat les crítiques que ha rebut i les incomprensions que ha generat. Diàleg permanent, legalitat i no violència. I, alhora, discreció. Tenim davant nostre un problema massa seriós per fer política d’aparador o política basada en un excés de titulars. Però el que realment ha estat un episodi trist i definidor del baix nivell i de la poca solvència d’alguns grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona l’hem viscut al darrer Plenari de l’Ajuntament. Els vots del PP i del PSC han estat claus per reprovar l’Alcalde de Barcelona per la gestió d’aquesta problemàtica. Ha estat una iniciativa política lamentable, fins a extrems inaudits. El PP sap perfectament que si algú es mereixia la reprovació eren els governs anteriors, per haver provocat l’estat de coses actual. I saben, també, que una actuació basada exclusivament amb la força ens hagués portat a un estat de violència generalitzada a la ciutat i al país que ni els 300 policies nacionals vinguts d’Espanya, portats pel Ministre de l’Interior, haguessin pogut garantir l’ordre públic. I què dir del PSC? Un partit en ple procés de reafirmació que ha estat incapaç d’aportar ni una sola alternativa i que amb la seva covardia i ineptitud ha deixat el problema de Can Vies en herència al govern Trias en la pitjor de les condicions.

 

Després d’unes setmanes de tranquil·litat, ara caldrà gestionar una nova fase del conflicte. Una nova fase on el paper clau no l’hauran de tenir  les administracions. Els principals actors que hauran de canalitzar les solucions en la bona direcció, emmarcades en el compliment de la legalitat i la igualtat de tracte de totes les entitats del barri, del districte i de la ciutat, haurà de ser, principalment, la societat civil del barri: els veïns i les seves entitats. Entre tots haurem de decidir si volem renunciar a una zona afectada urbanísticament per a convertir-se en zona verda pel gaudi de tothom. O si deixem que uns col·lectius antisistema privatitzin un espai que ha de ser públic i imprescindible per fer possible el projecte d’urbanització d’un nou bulevard verd de 750 metres que cobrirà el calaix de les vies de Sants i que serà, sens dubte, una de les intervencions urbanístiques més importants que haurà viscut Sants i Barcelona els darrers anys.