El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

La viabilitat econòmica d’una Catalunya independent: “veritas omnia vinci”

Una altra institució econòmica del nostre país, acreditada i reconeguda com és la Cambra de Comerç de Barcelona, acaba de donar a conèixer un estudi que confirma la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Aquest treball se suma a d’altres estudis i projeccions que avalen aquesta viabilitat i que són la millor vacuna contra la intoxicació i l’estratègia de la por que difonen els sectors unionistes de Catalunya i les institucions de l’Estat espanyol, interessades en mantenir un statu quo favorable als seus interessos. Uns interessos que, avui per avui, són contraris als de les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya. 

Així que, donant un cop d’ull a aquest anàlisi de la Cambra de Comerç de Barcelona, veiem que un estat català dins de la Unió Europea assoliria un superàvit del 7,2% del PIB, en les actuals condicions de conjuntura econòmica i d’acord amb la liquidació del sector públic estatal de l’any 2010 (l’últim any del que es disposa d’aquestes dades). Són dades molt contundents; sobretot si es comparen amb l’increment del dèficit que al seu torn patiria l’Estat espanyol, que passaria del 9,6% actual a l’11,5% del PIB.

I rellegint aquest estudi, gairebé podríem dedicar un capítol especial als dèficits territorialitzats d’autonomies com Extremadura, Andalusia, Castella-La Manxa, Ceuta i Melilla, entre d’altres, que a la pràctica l’estudi les situa en una posició de vulnerabilitat i d’inviabilitat com a subjectes polítics autònoms.

La lectura política de l’informe

Més enllà de la forquilla de resultats d’aquest informe, es va fent molt evident, al meu entendre, que a la voluntat majoritària del poble català que volem votar a la consulta del 9 de novembre per assolir un estat propi, s’hi va sumant la certesa de la viabilitat econòmica d’aquest nou estat. La certesa d’una ciutadania catalana que comença a veure que no necessitaria de cap tutela ni de cap transferència “solidària” d’un l’Estat que, a hores d’ara, ens depreda recursos de tota mena. Podríem ser autosuficients, competitius i viables, tant econòmicament com socialment. I podríem ser solidaris: no només amb els estats europeus amb dificultats, com l’espanyol, sinó també amb d’altres països del món.

Imatge

Només falta que ens ho creiem, i neutralitzar d’una vegada per totes les campanyes de la por i de la intoxicació que cada dia ens arriben dels poders centrals de l’Estat i dels partits catalans unionistes. La veritat s’acabarà imposant; veritas omnia vinci, com deien els llatins. És una evidència que un país com Catalunya, amb un dèficit anual amb l’estat de 16.000 milions d’euros, ha de ser viable si aquests recursos s’inverteixen en benefici de la seva gent, dels set milions i mig de catalans.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet el que havia de fer: posar llum allà on altres hi posen foscor, des del rigor acadèmic i professional.

 

Anuncis


2 comentaris

Vandalisme i delinqüència

  • Jordi Martí: “Em nego a creure que els autors materials d’aquests actes siguin estudiants”
  • President de la Federació: “Cal que la societat, tots nosaltres, donem una resposta. Començant per les entitats del barri, els partits polítics i les institucions”

Sants i Hostafrancs, 27 de febrer per la tarda. Més de dos mil estudiants es concentren pels voltants de la Plaça d’Espanya per protestar contra les retallades educatives. Estem davant d’una nova manifestació no comunicada i, per tant, no autoritzada. Tallen la circulació i compliquen la mobilitat, afectant seriosament el transport públic, mentre avancen cap a la Plaça dels Països Catalans. És llavors quan comencen els aldarulls i els atacs contra entitats bancàries i d’estalvi de la zona. Impedeixen el normal desenvolupament de la Mostra de Comerç a la Creu Coberta, iniciativa que l’Eix Comercial havia preparat amb entusiasme i esforç per aprofitar la clausura del Mobile World Congress.

Avancen com Àtila, deixant un rastre de destrucció i caos per allà on passen. Trenquen els vidres de la seu del Districte de Sants-Montjuïc , un edifici modernista i emblemàtic del barri, que enguany celebrarà el seu centenari. Destrossen a puntades de peu i a cops de roc l’entrada del local de la seu de Convergència. Trenquen amb malls i martells els vidres de les oficines bancàries i d’estalvi del carrer Creu Coberta. Pinten façanes i portes i, a més a més, amenacen als que gosen cridar-los l’atenció.

Insulten la policia i intimiden el regidor del Districte de Sants-Montjuïc. Utilitzen les xarxes socials per difondre mentides i calúmnies, per insultar i reivindicar actes delictius. Resultat: un sol detingut pels fets descrits, tot i que no és descartable que es produeixin més detencions en les pròximes hores o dies.

Els autors materials dels fets descrits no poden ser estudiants. Si ho fossin, seria símptoma de que la nostra ciutat i el nostre país estan malalts. Em nego a creure que ho siguin! Vull pensar que són individus extremistes, antisocials i que, davant la incapacitat d’actuar d’una altra manera, ho acaben fent a la desesperada. Potser actuen sota els efectes de substàncies prohibides? O poder es tracta de delinqüents, que segurament tenen antecedents policials i penals. Però, en definitiva, gent sense escrúpols ni valors.

sants trencat

Cal que la societat, tots nosaltres, donem una resposta. Començant per les entitats del barri, els partits polítics i les institucions, no donant cap cobertura ni suport als violents. Per part de l’Ajuntament, prevenint, aplicant les ordenances i personant-se com acusació particular. I la Policia-Mossos d’Esquadra, fent complir la llei amb severitat. Cap causa, cap greuge, pot justificar l’ús indiscriminat de la violència ni la incitació a l’odi. Ni Barcelona ni els barris de Sants-Montjuïc ens mereixem aquest estat de coses que causen tanta alarma social. No ens podem convertir en un espai sense llei on imperi la impunitat i la llei de la selva. Els veïns, la vida comercial i la convivència guanyada durant molts anys, amb grans esforços i conviccions, no poden ser víctimes de la intolerància i la ira. Ens mereixem i volem viure en pau, de manera pacífica i amb esperança, i fent front amb optimisme, solidaritat i empenta a les dificultats i els patiments que han portat la crisi, en el seu sentit més ampli.