A pocs dies perquè es faci públic, per part del President Artur Mas, l’enunciat de la pregunta i la data de la consulta que ha de fer possible l’exercici del Dret a Decidir, des d’Esquerra Republicana ens arriben males notícies.
Oriol Amorós, portaveu dels republicans i candidat a encapçalar la llista municipal de Barcelona d’ERC el maig de 2015, ens acaba d’obsequiar amb unes declaracions que podrien representar una càrrega de profunditat contra el mateix procés. No recolzar els Pressupostos de la Generalitat per al 2014, si no s’accepta el text de la pregunta de la consulta que proposaria ERC pot ser interpretat de dues maneres. O com una amenaça en tota regla, o com una manera de situar-se en el centre del mapa mediàtic en uns moments decisius per al futur polític del nostre país.
En qualsevol cas, som molts els que, conscients de les majories parlamentàries existents i de les estratègies dels poders centrals de l’estat per fer avortar el procés, creiem que ara més que mai hem de saber contenir les ànsies declaratives i els cops d’efecte. Sense renunciar a res d’allò que és essencial, necessitem una àmplia majoria per tirar endavant la consulta, fent les coses bé.
Mai Catalunya ha tingut un President que hagi assumit la responsabilitat política de liderar una convocatòria que ha de dur Catalunya a la llibertat. Ell mateix ha declarat que està patint un assetjament descarnat del govern espanyol i de les elits estatals. Per això, i per moltes altres raons, cal que tothom, Esquerra Republicana inclosa, ens conjurem per no caure ni en els paranys dels nostres adversaris ni en els errors estratègics o de tempos que massa sovint hem comès com a poble en el darrer segle.
Esquerra Republicana no pot, sabent el compromís total del President Mas amb la independència de Catalunya, fer caure el Govern de la Generalitat. Seria un pèssim negoci per al país, per a ells a mig termini, i l’enterrament definitiu del procés per molts anys. Si ERC, durant el Tripartit d’infausta memòria, mai va posar contra les cordes el President José Montilla i els companys de viatge de Pere Navarro, ara, a les portes d’una consulta històrica, ha d’actuar amb responsabilitat i alçada de mires.
Fem el camí, fem-lo junts, fem bé les coses i donem confiança al President Mas, l’autèntica -i pot ser única- garantia per tirar endavant el procés, des de la solvència i el rigor que el caracteritza. El moment actual ens exigeix generositat, intel·ligència i mesura.
Font de la fotografia: La Vanguardia
El bloc d'en Jordi Martí 
11 Desembre 2013 a les 11:37 AM
Totalment d’acord, Jordi. Alguns confonen els moments històrics amb els moments histèrics. S’està parlant massa de la formulació de la pregunta, que té una importància relativa mentre sigui clara i binària.
De totes formes, a mi em fa més por que sigui Unió qui deixi el President en calçotets al moment més inoportú. Perquè ERC no podria justificar davant el seu electorat deixar caure el govern en un moment com aquest. En canvi, Unió no en té, d’electorat i només es deu al seu amo, que no és precisament el President.
Salut i intel·ligència!
10 gener 2014 a les 11:05 AM
Moltes gràcies Albert; i bon any nou!
Una abraçada!
11 Desembre 2013 a les 12:10 PM
Es vol consensuar la pregunta en el màxims de partits possibles. Bé, pero la pregunta ha de ser la que vol la majoría del poble de Catalunya. Per favor no decepcionen aquest poble.
11 Desembre 2013 a les 6:00 PM
Completament d’acord, Jordi. Plena i total confiança en el nostre President, amb el màxim de diàleg possible, però també amb fermesa per no fer fracassar els nostres objectius , sumant esforços sense fer cap pas en fals o pas endarrera: Catalunya Estat Sobirà dins de la Unió Europea!
Ricard Lobo
10 gener 2014 a les 11:06 AM
Gràcies Ricard; crec que anem en la bona direcció i que s’han esvaït els dubtes davant del capteniment del President, el Govern i CDC.
10 gener 2014 a les 11:07 AM
Gràcies Ramon; crec que no hem decebut el poble; ens al contrari, tenim la màxima determinació per tirar endavant el procés, a partir del 9 de novembre.