El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

El PSC tampoc és alternativa a Barcelona

JMartí_bona

Jaume Collboni, portaveu del PSC al Parlament de Catalunya i aspirant a candidat del PSC de Barcelona a les eleccions municipals de 2015, va fer diumenge un pas més cap a la presentació de la seva candidatura. Aquest nou pas endavant de Collboni posa en qüestió el lideratge de Jordi Martí Grau com a cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona i evidencia el trencament intern del PSC, partit que, segons les enquestes publicades més recentment, passaria a ser la quarta força política a l’Ajuntament de Barcelona si ara es celebressin les eleccions municipals.

Aquest nou moviment de Collboni se suma als que han protagonitzat altres possibles pre candidats del PSC com el mateix Jordi Martí Grau, àmpliament qüestionat pel mateix grup municipal socialista a l’Ajuntament de Barcelona, Rocio Martínez Sempere, Albert Soler, Carles Martí i Laia Bonet. Tots sis, segons el sondeig elaborat fa poques dates per l’empresa Gesop, per encàrrec del diari El Periòdico, gaudeixen d’una gairebé nul·la notorietat, fet que confirma la necessitat del PSC de portar a terme unes eleccions primàries com a única alternativa per guanyar quota mediàtica davant l’electorat de Barcelona de cara a les eleccions de maig de 2015.

Jaume Collboni, afirmant que el PSC “juga a casa” a les eleccions municipals de Barcelona demostra, una vegada més, l’afany patrimonialista que el PSC sempre ha tingut de Barcelona; sense adonar-se que aquest partit ha perdut la credibilitat que va gaudir durant la dècada dels noranta amb l’alcalde Pascual Maragall.

CDC de Barcelona també vol posar de relleu el fet que el PSC aspiri a formar part d’un possible pentapartit d’esquerres com a única alternativa per fer fora del Govern municipal a Convergència i Unió. És un clar reconeixement de la pròpia feblesa que indica fins a quin punt el PSC ha perdut la centralitat i la capacitat de ser una autèntica alternativa per sí mateix al Govern nacionalista i de progrés de l’alcalde Trias. La seva invitació a ERC per a què se sumi a aquest futur govern de perdedors obvia, de manera sorprenent, la distància quilomètrica que separa un PSC contrari al dret a decidir i una ERC que dóna suport al Govern del president Mas en el procés de transició nacional cap a l’Estat propi.

Convergència de Barcelona rebutja frontalment l’afirmació de Collboni quan diu que “Xavier Trias ha aconseguit que no es parli de Barcelona”. Es una afirmació falsa i pròpia d’un polític allunyat del dia a dia de la capital de Catalunya. Barcelona no solament està al centre del debat ciutadà i polític com a espai de progrés i de salvaguarda de drets i amb capacitat per a fer inversions i continuar transformant els seus barris, sinó que a més s’ha situat al centre del panorama internacional escalant posicions en tots els rànquings internacionals de ciutats amb més projecció i capacitat d’atracció de talent i d’inversions.

Jaume Collboni també distorsiona la realitat afirmant que el PSC està en condicions de liderar un gran acord social que ha de precedir a un gran acord polític de progrés alternatiu al que lidera l’alcalde Xavier Trias. Des de Convergència de Barcelona afirma que l’estil del PSC dels darrers anys a Barcelona, en relació a la societat civil i als moviments socials ha estat a les antípodes del que ara proclamen. El PSC ha excel·lit en el control social, en la desconfiança respecte tot el que no subvencionava, en la persecució del discrepant, havent exhibit una al·lèrgia desacomplexada davant els moviments socials que des del catalanisme han reivindicat les nostres llibertats nacionals; moviments que en aquests moments lideren la principal reivindicació de llibertat al carrer i a les institucions de casa nostra.

Convergència de Barcelona, davant la desorientació del PSC i la seva manca de capacitat d’interpretar els anhels dels barcelonins, expressa la seva convicció en la fortalesa del lideratge i de la gestió del Govern de l’alcalde Xavier Trias i confirma que a dos anys de les eleccions municipals, Xavier Trias tornarà a ser el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, amb l’objectiu d’aprofundir en el canvi polític que es va iniciar ara fa dos anys i que ha permès rellançar Barcelona, malgrat la greu crisi econòmica, política i social que ens afecta.

Anuncis


Deixa un comentari

Dos anys de Govern Trias: el canvi s’accelera

Trias

L’1 de juliol farà dos anys que Convergència i Unió, de la mà de Xavier Trias, va començar a governar Barcelona. La victòria electoral que es va produir dos mesos abans confirmava la voluntat de canvi a l’Ajuntament de Barcelona i Xavier Trias es va convertir en el primer alcalde nacionalista des dels temps de la República. El govern municipal, tot i estar en minoria i havent de governar en mig de la pitjor crisi econòmica, social i institucional que es recorda, ha aconseguit tirar endavant la ciutat amb una valoració més que satisfactòria per part de la ciutadania segons els diferents baròmetres municipals publicats fins avui. El canvi tranquil de Xavier Trias ha acabat impregnant l’acció de govern d’un Ajuntament fet a mida dels dictats socialistes durant més de tres dècades. Una acció de govern que s’ha caracteritzat per dues prioritats que donen sentit a les polítiques i els programes que s’han portat a terme a totes les àrees municipals: l’atenció a les persones i l’impuls de l’activitat econòmica. Xavier Trias i el seu equip de govern reivindiquem el gir que s’ha donat a la ciutat, deixant enrere l’especulació que no ha permès, per exemple, crear un parc d’habitatge municipal de lloguer a preu assequible. Aquests dos anys també han servit per posar de relleu el canvi d’estil polític que s’ha produït d’una manera evident. Els governs socialistes i d’ICV es van caracteritzar per l’exercici sense complexes del control social i del sectarisme més descarnat, mentre que el govern de l’alcalde Trias, des del primer minut, ha volgut posar en valor l’autonomia de la societat civil, buscant la col·laboració lleial entre el sector públic i el privat, encara més en els moments difícils que estem vivint on les administracions no poden assumir el pes, elles soles, dels projectes col·lectius. I també s’ha produït un canvi evident en el marc simbòlic de la capitalitat del país. Barcelona exerceix clarament de capital de Catalunya i aspira a ser la capital del futur estat català; això sí, sempre al servei del territori i del Govern de la Generalitat de Catalunya, atenallat a conseqüència de la negligent gestió dels governs tripartits i de l’ofec financer, polític i competencial al que el sotmet un govern espanyol que ha decidit acabar amb Catalunya com a nació i subjecte de drets polítics.

Durant aquests dos anys, el Govern de l’alcalde Trias ha impulsat importants projectes i iniciatives que no solament han consolidat Barcelona com a capital mediterrània i europea, sinó que l’ha projectada encara més a nivell internacional fins el punt que avui Barcelona pot ser considerada una de les primeres deu ciutats del món en qualitat de vida i capacitat d’atreure inversions. La lluita contra la crisi però, ha estat la raó de ser del govern de la ciutat durant aquests dos anys, i ho continuarà sent fins el final del mandat.  Així doncs projectes com el pla de promoció turístic i cultural d’Horta-Guinardó; el projecte Raval Cultural de ciutat Vella que permetrà que els grans equipaments culturals donin força als petits espais alternatius treballant conjuntament per fer més atractiva l’oferta conjunt; el  Centre d’Allotjament Temporal Familiar d’Hort de la Vila del Districte de Sarrià-Sant Gervasi  que està destinat a cobrir les necessitats d’allotjament de persones soles i parelles vulnerables, sense fills a càrrec;  la primera fase d’urbanització del nou barri de la Marina del Prat Vermell al Districte de Sants-Montjuïc  que estarà plenament integrat a la ciutat, amb 11.865 habitatges potencials, el 47,5% dels quals seran habitatges socials o  l’adquisició del solar de l’antiga Clínica Quirón al Districte de Gràcia que donarà acollida a un casal de gent gran, un casal de barri i  una residència per a gent gran d’uns 12.000 m2 i fins a 180 places, permetran millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona.

Amb la recent aprovació de les inversions per a enguany, que representen 350 milions d’euros, el govern de la ciutat està en disposició d’intensificar el ritme de l’acció de govern, aprofundir en el canvi polític que els barcelonins van fer possible ara fa dos anys, i atendre les principals necessitats de la gent, les entitats i les empreses de la ciutat. Tenim molta feina per fer, tot i que també moltes amenaces a l’horitzó, en el marc general del país, de l’estat i de la Unió Europea. Estem convençuts però que Barcelona i la seva Àrea Metropolitana seran els motors que ajudaran a superar la crisi econòmica i que poden contribuir amb eficàcia a que Catalunya pugui renéixer i ser capdavantera a Europa una vegada hagi finalitzat el procés del Dret a Decidir per a l’estat propi.

 

Font de la fotografia: Facebook Xavier Trias


Deixa un comentari

La prova del nou

Montoro1

La prova del nou que hauria de confirmar la sinceritat de l’oferta del ministre Montoro de “normalizar las relaciones con la Generalitat” hauria de passar per, primer de tot, pagar els deutes contrets amb Catalunya. Que ens paguin els 8.000 milions que ens deuen, reconeguts per l’Estat, i que executin les inversions pressupostades. Després que normalitzin el que vulguin.

 

Font de la fotografia: www.lamoncloa.es


Deixa un comentari

Endavant el col•lector de Paral•lel / Vilà i Vilà i la gestió del Centre Cívic Font de la Guatlla

ajuntamentLa Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el projecte de construcció del col·lector del Paral·lel/Vilà i Vilà, per un import de 21 milions d’euros, per posar fi a les inundacions que cíclicament afecten el Poble-sec.  Així mateix, s’ha aprovat el conveni entre el Districte de Sants-Montjuïc i l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla-Magòria per a la gestió del Centre Cívic Font de la Guatlla. Endavant Sants-Montjuïc!