El bloc d'en Jordi Martí


Deixa un comentari

Can Batlló: Cauen els Murs

can_batllóEl 16 d’Abril de 2013 passarà a la història de la Bordeta i de Sants- Montjuïc. Ha estat un dia de joia pels veïns i veïnes de la Bordeta. Després de gairebé 40 anys de reivindicació veïnal, amb l’impuls del govern del Districte, hem obert Can Batlló al barri.

Les emocions estaven a flor de pell i és que avui hem fet quelcom més que enderrocar uns murs. Avui hem començat a donar forma al somni d’uns idealistes i fins ara utòpics veïns que malgrat les adversitats no han renunciat mai a reivindicar un espai necessari per al barri. Un espai que ha de convertir el barri de la Bordeta en la nova centralitat del districte de Sants-Montjuïc.

Mentrestant anem construint plegats aquest somni amb la col•laboració del Centre Social de Sants i la Comissió de Veïns i Veïnes de la Bordeta; anem generant il•lusió tot cedint espais provisionals, per seguir creant dinamisme i activitat en el seu entorn; per a omplir de vida mica en mica uns espais llargament reivindicats.

Els veïns i veïnes, amb l’ajuda del govern del districte i un ingent esforç de voluntariat, ja han fet realitat una biblioteca popular i un petit auditori. Tot un exemple de treball en xarxa i suma de voluntats per un projecte comú i de servei al barri. Una actitud insígnia pròpia i majoritària del teixit associatiu de la ciutat que cal seguir impulsant en la mesura del possible per enriquir la Barcelona dels valors i construir la Barcelona dels somnis. Per retornar als barris el somriure d’un espai amic i estimat.

Des del govern del Districte de Sants-Montjuïc, seguirem treballant com hem fet aquests últims i intensos 20 mesos, de la mà dels veïns i veïnes del barri, per tal de recuperar el temps perdut i fer realitat el més aviat possible el conjunt d’equipaments i serveis que la Bordeta ha de poder gaudir en aquest nou espai.

Com a Regidor del Districte de Sants-Montjuïc puc afirmar que aquest dia formarà part durant molts anys del balanç més íntim d’una acció de govern transformadora, que a punt d’arribar a l’equador del mandat municipal, dóna ple sentit al servei públic amb el que estem compromesos des del govern de la ciutat.

“Anem fent camí, sense aturar-nos. Fins que el record de la utopia esdevingui un plor de joia.”

(article publicat a l’e-noticies, el 19 d’abril)

Font fotografia: bcn.cat

Anuncis


2 comentaris

100 dies de Govern amb absència d’alternativa política

presi

El balanç dels primers 100 dies de Govern del President Mas han posat de manifest que no hi ha alternativa política al full de ruta marcat per Convergència i Unió, amb el suport parlamentari d’ERC. Catalunya i el nostre autogovern pateixen el pitjor dels escenaris dels últims trenta anys. Crisi econòmica general, ofec financer sense precedents del Govern espanyol al Govern de la Generalitat, crisi social profunda i que amenaça la pròpia cohesió de la societat catalana, crisi de valors generalitzada, crisi institucional estatal, amb la corrupció amenaçant de fondre els propis fonaments del sistema, i la guerra bruta inoculant els pitjors virus a la pròpia democràcia formal i al que representa el catalanisme polític majoritari. Un escenari dantesc del que hem de fugir per elevació, creient en les nostres pròpies fortaleses –que les tenim-, i des de la màxima unitat política i civil.

Han estat cent dies de pedagogia de l’extrema situació de les finances públiques catalanes. I cent dies on els que van provocar el forat negre més inversemblant a les finances de la Generalitat, lluny d’assumir el seu llegat i de fer un pas endavant, per responsabilitat, amb l’objectiu d’empènyer el país, es dediquen a especular per desgastar el President Mas i Convergència. Mentrestant, el Govern del PP, amb la majoria absoluta més feble i contestada socialment de la jove democràcia espanyola, es dessagna en el concert internacional i ens obliga a humiliar-nos demanant tenir accés al FLA, pagant interessos per préstecs sobre els nostres propis recursos: els 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal que se’n van cada any i que serveixen per comprar els vots de l’Espanya meridional i per greixar el centre de poder polític, econòmic, mediàtic, judicial i policial espanyol, còmodament instal·lat a Madrid. Aquests cent dies ja han estat batejats pel propi President: d’emergència nacional i de supervivència financera.

I el que cal fer els propers mesos és continuar treballant segons el full de ruta de l’acord parlamentari CiU-ERC: dotant-nos d’estructures d’estat, avançar cap a l’exercici del Dret a Decidir i disposar de l’eina que ens ha de servir per fer la Consulta sobre el nostre futur col·lectiu. I mentrestant, assolir els acords puntuals necessaris amb el govern central per reduir la nostra aportació econòmica a l’estat. Algú qüestiona la presència de diputats d’ERC al Congrés dels diputats? Oi que no? Doncs el Govern de la Generalitat, mentre Catalunya formi part de l’estat, ha de negociar en tots els fronts per tal d’obtenir més recursos i pal·liar els efectes d’uns pressupostos públics impossibles.

Ara per ara, doncs, no hi ha alternativa política a Catalunya. L’arc parlamentari està clarament orientat cap el Dret a Decidir. Els partits espanyolistes són minoria. I malgrat la pèrdua de suports parlamentaris de CiU el 25-N, li pertoca al President Mas liderar la resta de la legislatura catalana. Per cert, quants dels 12 diputats que va perdre CiU el 25-N es van volatilitzar per culpa de les acusacions publicades als mitjans durant els quinze dies de campanya electoral, basades en els informes falsos de la UDEF? Pot ser el 50%? I quines responsabilitats polítiques i penals s’han depurat per aquests fets? Cap ni una, fet que demostra que Espanya és un país amb una democràcia de pèssima qualitat. Ens conviden a marxar, per activa i per passiva. I ho farem. Però complint escrupolosament amb cadascuna de les fases del necessari diàleg amb l’estat i amb les instàncies comunitàries i internacionals corresponents. Hem de fer les coses bé, per guanyar-nos el respecte i el futur reconeixement en el concert internacional.