Garcia-Margallo, apòstol del neofalangisme tronat

“El Govern espanyol, l’oligarquia política estatal, i una bona part de l’opinió pública i publicada a Madrid estan davant d’un dilema històric. I sembla que han optat per l’opció perdedora” 

Que un ministre d’un país europeu i democràtic, sigui del color polític que sigui, s’atreveixi a dir que la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació seria “claramente ilegal, un golpe de estado en términos jurídicos” (sic) demostra que aquest país i el seu govern estan malalts. I la millor resposta, sense dubte, la del President Mas: Prohibir el referèndum seria un cop d’estat democràtic.

En ple segle XXI un ministre espanyol, el d’Assumptes Exteriors i del Partit Popular (PP), acaba de demostrar, perquè n’és un dels seus exponents més visibles a nivell de la projecció internacional de l’estat, que la cultura democràtica dels poders centrals encara té per davant un llarg recorregut per aproximar-se als estàndards europeus i occidentals. El PP -i sovint també el PSOE-, davant de la voluntat pacífica i democràtica d’un poble d’exercir el Dret a Decidir, oposen incomprensió, bloqueig, amenaça, mentida, manipulació, xantatge i ràbia.

El Govern espanyol, l’oligarquia política estatal, i una bona part de l’opinió pública i publicada a Madrid estan davant d’un dilema històric. I sembla que han optat per l’opció perdedora. La de negar la realitat i la de no saber calibrar la força del tsunami democràtic d’un poble que vol autodeterminar-se per no desaparèixer per l’efecte combinat de la crisi econòmica, l’espoli fiscal i el maltracte polític. Espanya i el seu representant Garcia-Margallo no saben ni seduir, ni negociar ni pactar. Catalunya proposa democràcia, diàleg i consens en el marc europeu. I Espanya amenaça amb el Tribunal Constitucional i el foc etern. Catalunya i els catalans volem decidir, primer el 25-N i després exercint el Dret a Decidir, que volem construir estructures d’estat per poder gaudir del progrés i el benestar que ens mereixem i que ens guanyem amb el nostre treball i el nostre esforç. Gràcies ministre Garcia-Margallo, per ensenyar-nos el camí.

(Fotografia. Font: Govern d’Espanya)

La Junta Electoral, corretja de transmissió de la campanya de la por

“La resolució de la Junta Electoral Central contra l’emissió dels espots que la Generalitat de Catalunya ha impulsat per promoure la participació i el vot de cara a les eleccions del 25-N, és una nova mostra de la campanya de la por que els poders públics de l’estat estan perpetrant per terra, mar i aire”

 

El que hi ha darrera de la decisió és la demostració de l’existència de la concertació d’esforços, mitjans i recursos dels poders centrals de l’estat per fer avortar la primavera catalana. El Govern de l’estat, els partits polítics espanyols i els partits polítics catalans que actuen com a franquícia o delegació de les seves matrius espanyoles; el poder judicial, una bona part del poder mediàtic, els estaments militars, les grans corporacions econòmiques i empresarials amb centre de decisió a Madrid, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), líders socials i intel·lectuals; ara i també la Junta Electoral. Tots actuen concertadament per evitar que els catalans votem en llibertat i democràticament sobre el nostre futur. Definitivament, ens volen agenollats i subsidiaris. O morts, com acaba d’afirmar el President Pujol.

El moviment de la Junta Electoral contra l’emissió dels espots i les falques que la Generalitat ha fet servir per promoure el vot el 25-N és la darrera demostració de l’estratègia de la por. I en aquest cas, el de menys és l’argumentació jurídica utilitzada, en el sentit que la Generalitat no té competències per incentivar la participació. Amb aquesta resolució de la Junta Electoral Central s’acredita, una vegada més, que el poder polític de les nostres institucions d’autogovern no respon a la voluntat popular de més sobirania política ni serveix per garantir el nostre progrés col·lectiu. Es pensen que amenaçant i prohibint aconseguiran que el poble català desisteixi del somni. Els que fan servir les amenaces, els insults i les prohibicions, amanides amb una campanya massiva que intenta inocular la por en els nostres més íntims sentiments i anhels, fracassaran. I en el cas dels espots esmentats, també. Les xarxes socials, veritable univers comunicatiu dels nostres dies, en van plenes. Els vídeos i els espots s’han apoderat de les xarxes i la prohibició de la Junta Electoral Central no ha fet més que amplificar la seva distribució i el seu coneixement, segurament amb més eficàcia que la que s’aconsegueix amb els mitjans de comunicació tradicionals com la televisió o la ràdio.

Res ni ningú aconseguirà que el poble de Catalunya deixi de votar majoritàriament per l’estat propi el 25-N. Cada amenaça, cada insult i cada mentida aconseguirà el contrari del que persegueix. No hi ha marxa enrere.